El Saló Internacional de la Logística (SIL) dona el tret de sortida a la seva 25a edició que es desenvoluparà a la Fira de Barcelona entre els dies 7 i 9 de juny. L’esdeveniment, organitzat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), s'ha convertit en la fira referent pel sud d'Europa, ja que preveu reunir més de 12.000 participants, 650 empreses de les quals un 40% són internacionals, més de 250 esdeveniments i més de 150 novetats.
El Saló ha estat inaugurat en un acte presidit per la ministra de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez i ha comptat amb la presència del conseller d'Empresa i Treball de la Generalitat, Roger Torrent, la consellera de Treball i Ocupació del govern basc, Idoia Mendia, la tercera tinenta d'alcalde en funcions de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet, el president del SIL, Pere Navarro, el president d’ALACAT, Moisès Solís, i la directora general del SIL, Blanca Sorigué.
Sorigué: “Al SIL, portem un quart de segle d’innovació, col·laboració i excel·lència”
“Al SIL, portem un quart de segle d’innovació, col·laboració i excel·lència”, ha apuntat Sorigué en la inauguració del SIL, qui ha afegit que “Barcelona, Catalunya i Espanya, s’han convertit en zones punteres en l’entorn logístic”. Per la seva banda, Navarro ha volgut reivindicar el sector, que “s’exposa, es mostra i s’explica durant el transcurs del SIL”, que està avançant “molt ràpidament” i que, per aquest motiu, “no pot aturar-se a pensar com evolucionar perquè si s’atura la logística, s’atura el món”.
Logística i transport
Un dels eixos del Saló Internacional de la Logística està sent el paper dels corredors per afrontar els reptes del transport. I no podia ser d’una altra manera: els dos corredors de l’Estat, el Mediterrani i l’Atlàntic, suposen dues estructures multimodals tant per al transport de mercaderies com de persones.
En aquest context, Xavier Flores, secretari general d’infraestructures, juntament amb Josep Vicent Boira i José Antonio Sebastián, coordinadors del comissionat del govern espanyol pels corredors mediterrani i atlàntic respectivament, han posat en valor la xarxa de trens que disposa l’Estat així com el seu futur durant la ponència ADIF: Espanya i els seus corredors europeus: la resposta a una logística global competitiva.
Dos corredors, una visió transeuropea
“És la primera vegada que presentem els dos corredors conjuntament”, ha comentat Boira, qui ha posat èmfasi en la importància d’aquest fet, per tal d’adoptar “una visió transeuropea i global”. Al final, tal com ha indicat el coordinador, molts trens surten d’un punt del mediterrani per dirigir-se a un altre punt de l’atlàntic, i viceversa.
Boira ha destacat la posició privilegiada de l’Estat amb aquestes dues connexions amb la resta d’Europa i, per aquest motiu, “cal treure-li partit”. En aquesta línia, el corredor mediterrani disposarà d'una connexió entre Algesires i la frontera francesa completament finalitzada de cara al 2030. "Moltes de les empreses presents al SIL valoren positivament aquest projecte, en suposar també un salt qualitatiu per a tots els ports i estacions intermodals", ha detallat Boira.
El corredor mediterrani, que el 2018 només tenia planificat el 60% de les obres, en l’actualitat ja té el 100% planificat, fet que “ens permet avançar”, segons Boira, qui ha destacat la importància de no només “pensar en les vies, sinó també en els altres accessos”. Juguen un paper important els ports de Barcelona, Castelló, Sagunt i Algesires, i també el procés d’electrificació que s’ha realitzat per millorar la fluïdesa del trànsit a les autopistes, com ara la que connecta Barcelona i Luxemburg, o València i Madrid.
Per la seva banda, Sebastián ha posat èmfasi en les millores necessàries per avançar cap a la interoperabilitat que s’estan desenvolupant en ambdós corredors. A banda de millorar les connexions ferroviàries amb ports i terminals, destaca “la presència de trens de 740 metres, millores en electrificació i una implementació progressiva de l’ampli estàndard”.
El corredor mediterrani, que el 2018 només tenia planificat el 60% de les obres, en l’actualitat ja té el 100% planificat
En aquest aspecte, el corredor atlàntic, que disposa d’una xarxa convencional de 3.880 quilòmetres i una d’alta velocitat de 1.533, està treballant en millores arreu de l’Estat i en les seves connexions a Portugal. “Les millores d’electrificació de Ciutat Reial a Badajoz o d’Algesires a Bobadilla, per exemple, han suposat inversions de més de 400 milions d’euros cadascuna”.
Evitar l’efecte túnel
Flores ha conclòs explicant que “focalitzar-se únicament en un problema com actualment ho són les infraestructures és un error i pot provocar un efecte túnel. Calen més ajuts a les empreses i que el sector privat entengui que l’administració vol col·laborar a la creació de projectes per tal que les empreses pugin al tren”. Al cap i a la fi, aquest procés evolutiu no va ni de milles ni d’inversions, sinó de com guanya el ferrocarril i de com fer més productiu el nostre teixit empresarial.