El concepte d'smart city va sorgir per identificar les ciutats que en aquell moment es plantejaven oferir nous serveis urbans relacionats amb la tecnologia. Anys després, el terme és encara més vigent que mai, però l'evolució de les ciutats ha fet que el concepte s'hagi modificat per abastar noves pràctiques que tenen a veure no només amb l'aplicació de la tecnologia, sinó també amb l'organització de les ciutats i la implicació dels seus agents socials. I entre les novetats de les smart cities 3.0 hi destaca el paper de la dona. Així ha quedat de manifest en la taula rodona dins la jornada Woman Lider Tic que ha reunit dones que lideren projectes smart city a Catalunya.
Totes les ponents estan d'acord en la transformació que ha viscut el concepte d'smart city. Maria Galindo, directora internacional de negocis d'Smart City a Doxa Innova & Smart, explica que "el concepte smart city engloba el com aplicar la tecnologia als serveis urbans i que una ciutat innovadora és aquella que té la voluntat de transformar-se utilitzant la tecnologia". Però, tal com explica Anna Majó, directora d'innovació digital a l'Ajuntament de Barcelona, "les necessitats de ciutats com Barcelona han evolucionat i per això ara s'està renovant l'estratègia, i s'està ampliant la visió més enllà de l'smart city, tenint en compte la forma com la tecnologia afecta a pràcticament tots els aspectes de les nostres vides".
Majó: "La tecnologia canvia la manera de governar internament, crea nous llocs de treball i permet que la gent s'empoderi"
I és que la tecnologia està modificant també la gestió interna de les ciutats. "La tecnologia canvia la manera de governar internament, crea nous llocs de treball i permet que la gent s'empoderi", afirma.
Més enllà de la tecnologia
Però no només la tecnologia. "El concepte smart city va començar vinculat a la tecnologia però ja no és només una cosa de tecnologia. Ara vol fer coses que siguin més inclusives. El que busquem ara és que la gent pugui ser un agent actiu de la transformació de la ciutat. Volem fer ciutats més sostenibles, circulars i més femenines. Les smart cities del futur són dones", afirma Majó.
Ponents en la trobada Woman Lider TIC celebrada a Barcelona | J. Vives
I és que tal com apunta Rosa Paradell, directora de la unitat d'smart cities innovation unit a i2Cat, "innovació vol dir canviar les coses amb novetats, i de vegades caldrà la tecnologia, però no sempre. Per exemple, es pot canviar la manera de gestionar una ciutat". En aquest sentit, Gemma Batlle, IT market manager a Eurecat, explica que smart no vol dir més que afegir intel·ligència a la tecnologia, i ara afecta no només a l'espai urbà de la ciutat, sinó als "models culturals, de comunicació amb els ciutadans i de com es comuniquen les polítiques", explica Batlle. "Cal que la gent es prengui tots aquests processos com a propis", apunta.
Transformar les ciutats en comunitat
Les ciutats del futur o es fan en comunitat o no es podran transformar. Caldrà comptar amb les empreses, els centres tecnològics, els emprenedors perquè "la transformació sigui sostenible", afegeix Galindo. Afortunadament, assegura que a Europa està més arrelada la idea del treball col·laboratiu. Majó afegeix que també caldrà comptar amb els veïns, les entitats, les fundacions i també, amb la col·laboració entre les ciutats.
El repte de les ciutats sostenibles
Un dels reptes de les ciutats del futur, segons acorden totes les ponents, és la sostenibilitat. Aspectes com les polítiques de mobilitat i el consum energètic seran claus, i caldrà que les ciutats facin una aposta clara pel transport urbà, el vehicle col·laboratiu i el vehicle elèctric, apunta Galindo. Tanmateix, segons Paradell, un 75% del consum energètic es crea a les ciutats i per això "cal treballar per minimitzar les emissions i reduir el consum energètic". Per això, caldrà introduir criteris d'eficiència energètica i d'economia circular.
Per últim, les expertes en smart cities assenyalen també el gran repte que suposa la gestió del big data en la transformació de les ciutats.