• Economia
  • Des de Taipei: Nvidia i el preu de fer negoci amb la Xina

Des de Taipei: Nvidia i el preu de fer negoci amb la Xina

La dimissió de Huang descobreix el conflicte entre els interessos comercials de Silicon Valley, la seguretat nacional dels EUA i la batalla pel control de la IA

Edifici de Nvidia Corporation a Taipei, Taiwan | Bing-Jhen Hong (iStock)
Edifici de Nvidia Corporation a Taipei, Taiwan | Bing-Jhen Hong (iStock)
Josep Solano | VIA Empresa
Corresponsal a Tòquio
22 de Novembre de 2026 - 04:55

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

Per a molts taiwanesos, Jensen Huang era gairebé un heroi nacional. Nascut a Tainan, havia convertit Nvidia en una de les empreses més poderoses del món i s’havia guanyat la reputació d’un home que no oblidava les seves arrels. Però una cosa és estimar Taiwan i una altra dirigir una multinacional. Huang volia continuar venent a la Xina perquè perdre aquell mercat significava deixar-lo en mans dels competidors. La seva dimissió, el 12 de novembre, va arribar després de la publicació d’informacions sobre la seva relació amb Alice Huang, exdirectiva de Megaspeed, una empresa sota sospita per possibles desviaments de xips avançats cap a clients xinesos. Els serveis d’intel·ligència nord-americans la consideraven una possible col·laboradora de Pequín, però les proves no s’han fet públiques. Nvidia, per la seva banda, ha afirmat que no té indicis que s’hagin compromès secrets empresarials o la seguretat nacional.

 

La manera com el cas ha arribat als mitjans també mereix atenció. Segons diverses informacions periodístiques, Donald Trump ja havia estat advertit el 2025 sobre la relació de Huang amb una dona sospitosa de treballar per a la intel·ligència xinesa, però no va prendre mesures públiques per aturar l’activitat qüestionada. Algunes fonts apunten que la Casa Blanca volia evitar perjudicar Nvidia i posar en risc la treva comercial amb Pequín. La publicació de detalls d'un memoràndum de Marco Rubio va afegir pressió política a un cas que ja havia arribat al Congrés. La coincidència amb el canvi d'equilibris polítics a Washington alimenta les sospites sobre l'ús partidista de la informació, però no permet determinar qui va filtrar el document ni amb quina finalitat. Costa, però, de no veure-hi una maniobra en la batalla interna de Washington entre els partidaris d’endurir les restriccions tecnològiques a la Xina i els qui prefereixen mantenir obert el negoci.

També costa creure que Huang no s’hagués preguntat per què determinats intermediaris volien accedir a grans quantitats de processadors avançats i on acabarien. Una GPU no és precisament una torradora: és una peça clau per entrenar sistemes d’intel·ligència artificial que poden tenir aplicacions civils, militars i d’espionatge. Això no demostra que Huang conegués una eventual operació d’intel·ligència, ni que sabés que la seva amant fos una presumpta espia. Però sí que planteja una pregunta incòmoda sobre la responsabilitat d’una empresa quan el seu producte és estratègic i hi ha indicis que pot acabar en mans de destinataris no autoritzats. Huang defensava el mercat xinès perquè era un gran negoci. Ara, el cost d’aquesta aposta ja no es mesura només en vendes perdudes o guanyades, sinó també en confiança política. Les arrels i el patriotisme poden donar molt bona imatge; el compte de resultats, però, acostuma a tenir l’última paraula.

 

Les arrels i el patriotisme poden donar molt bona imatge; el compte de resultats, però, acostuma a tenir l’última paraula

Per a Taiwan, la sortida de Huang no hauria de confondre's amb una pèrdua de pes industrial. La força de l'illa no depèn de les relacions personals d'un directiu, sinó d'un ecosistema tecnològic construït durant dècades, amb TSMC com a peça central. El 2025, els processos de fabricació de set nanòmetres o inferiors van representar el 74% dels ingressos de TSMC per fabricació de wafers, cinc punts percentuals més que l'any anterior i setze més que el 2023. Aquesta capacitat continuarà sent necessària per a la indústria de la intel·ligència artificial, independentment de qui dirigeixi Nvidia. El repte és un altre: mantenir el pes econòmic de Taiwan mentre augmenten les pressions perquè les empreses de l'illa reforcin els controls sobre el destí dels seus productes i s'alineïn amb les prioritats estratègiques de Washington.

El cas també convida a mirar més enllà dels xips i de Taiwan. A la Xina, la frontera entre els interessos privats i els de l'Estat està condicionada per un marc legal que les empreses i les institucions estrangeres no haurien d'ignorar. L'article set de la Llei d'Intel·ligència Nacional, aprovada el 2017, obliga les organitzacions i els ciutadans a cooperar amb les tasques d'intel·ligència d'acord amb la llei, mentre que l'article catorze permet als organismes competents requerir aquesta cooperació. La qüestió no és només què estableixen aquestes disposicions, sinó també quin marge deixen per a la seva aplicació.

L'experiència de Hong Kong mostra com la legislació de seguretat nacional pot ampliar progressivament l'abast del control polític. I les investigacions sobre les xarxes policials xineses a l'estranger han documentat una altra dimensió del problema: els intents d'exercir pressió sobre persones que viuen fora del territori xinès, fins i tot al marge dels procediments judicials dels països on resideixen. La legislació xinesa no converteix automàticament tots els seus ciutadans en agents de l'Estat, però sí que planteja preguntes legítimes sobre les obligacions que poden afectar determinades persones i organitzacions. En política internacional, la lletra petita d'una llei pot pesar més que la lletra grossa d'un contracte.

L'experiència de Hong Kong mostra com la legislació de seguretat nacional pot ampliar progressivament l'abast del control polític

Aquesta qüestió també interpel·la les administracions europees que volen ampliar la seva presència a la Xina i mantenir-hi relacions econòmiques i institucionals. La legislació xinesa en matèria d'intel·ligència i els antecedents documentats d'operacions de pressió transnacional obliguen a examinar quines garanties protegeixen l'autonomia de les persones i les organitzacions que hi treballen. Per a les institucions públiques, això implica delimitar quina informació comparteixen, preservar la capacitat de decisió pròpia i establir procediments per detectar possibles ingerències.

Les investigacions sobre les anomenades comissaries xineses a l'estranger il·lustren una part d'aquest problema. Diversos països europeus han investigat presumptes activitats de pressió sobre ciutadans xinesos residents al seu territori, al marge dels procediments judicials locals. Els casos no tenen tots el mateix grau de gravetat, però han situat la projecció de les estructures de seguretat xineses més enllà de les seves fronteres en l'agenda de les autoritats europees. Actualment, la qüestió que caldria posar sobre la taula a casa nostra és quins controls han d'acompanyar les relacions amb organismes i representants vinculats a l'estat xinès, especialment quan hi ha accés a informació política o institucional sensible.

Els casos d'espionatge investigats a Europa també han demostrat que les operacions d'influència poden aprofitar persones integrades en les mateixes institucions europees, independentment de la seva nacionalitat. La qüestió no és, per tant, l'origen de qui hi treballa, sinó l'accés a informació delicada, els interessos que poden condicionar-ne les decisions i les garanties que protegeixen l'autonomia institucional. Quan hi intervenen persones o organitzacions subjectes a un marc legal que estableix obligacions de cooperació amb els serveis d'intel·ligència d'un altre Estat, cal examinar també quin abast tenen aquestes obligacions i quins mecanismes protegeixen la informació compartida.

La Xina és un mercat massa important perquè Europa pugui prescindir-ne, però aquesta interdependència no elimina la necessitat d'establir salvaguardes

La Xina és un mercat massa important perquè Europa pugui prescindir-ne, però aquesta interdependència no elimina la necessitat d'establir salvaguardes. Les relacions econòmiques, la cooperació tecnològica i la representació institucional requereixen criteris clars sobre la protecció de la informació, la transparència dels acords i la rendició de comptes. La qüestió no és si cal relacionar-se amb la Xina, sinó quines garanties s'exigeixen abans de fer-ho, com es comprova que es respecten i qui n'assumeix la responsabilitat si aquestes garanties no són suficients.

Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta  

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat  

 
Activar ara