Les anomenades city tax, un impost sobre les estades en allotjaments, no són una excepcionalitat perquè any rere any són més les ciutats que decideixen posar-les en pràctica. De fet la taxa turística, un clar exemple d’impost finalista, existeix a més de la meitat dels països europeus. Dels Països Baixos a Ucraïna, passant per Grècia o França, i Espanya no n’ha quedat al marge, tot i que només està vigent a les Illes Balears i a Catalunya, però ja se’n parla a Segovia, Tenerife i Canàries, Santiago de Compostela, San Sebastián, Sevilla o a Málaga. L’impost, amb diferents formules, també s’aplica a ciutats com Nova York i a països com el Japó o el Marroc ja sigui amb recàrrecs directes per allotjar-se o amb taxes aplicades al passatger de línies aèries. Per tant, ni Catalunya ni Barcelona són peculiars, però la capital catalana pot acabar sent-ho si el Parlament de Catalunya modifica la llei de l’impost sobre les estades en establiments turístics.
Així ho han demanat des de l’Ajuntament de Barcelona els grups de BComú, PSC, ERC i JxCat, per tal d'incloure un recàrrec per a estades a Barcelona i desembarcament de creuers, que sigui d'un màxim de quatre euros, i que s’afegiria al càrrec de 2,25 euros per persona i nit en hotels de cinc estrelles i a 1,10 euros per als allotjaments de quatre, tres i dues estrelles. Per la seva banda, els apartaments turístics paguen una única taxa per persona i nit d'2,25 euros que, d’aprovar-se la proposta, pràcticament es triplicaria.
Un increment d’aquestes quantitats convertiria Barcelona en una de les cinc capitals més cares per als turistes del conjunt dels països de la Unió Europea, competint amb ciutats com Roma, Brussel·les o Niça. D’aquí el recel que el sector turístic ha mostrat davant d’aquesta proposta municipal. Des del Gremi d’Hotels s’adverteix que, en aquest cas el Govern municipal i els partits que han subscrit la iniciativa, no entenen que una mesura com aquesta no resoldrà els problemes que pot tenir actualment la ciutat respecte del nombre i qualitat del turisme que la visita. És a dir, rebutgen que un increment de l’impost pugui servir per regular i modelar el tipus de turista que tria Barcelona com a destí, tal i com argumenten els grups municipals. El regidor republicà Miquel Puig, encarregat de defensar la proposta de ERC al plenari municipal, recordava dilluns passat que fa set anys, quan es va posar en marxa l’impost d’estades turístiques, “es va dir que l’impost tindria un gran impacte sobre el turisme, i no n’ha tingut gens, sinó que de fet el turisme ha seguit creixent i de forma més ràpida que abans”.
L'increment de la taxa turística convertiria Barcelona en una de les cinc capitals més cares per als turistes del conjunt dels països de la Unió Europea
És aquí, des del punt de vista d’alguns experts sobre el sector turístic, on recau l’error de concepte, perquè tractant-se d’un impost finalista els recursos que es recapten han d’anar adreçats directament a la mateixa activitat que els genera. Com queda plasmat en les directrius del Fons per al Foment del Turisme els recursos generats per l’aplicació de l’impost seran els que el nodriran i es destinaran a promoció turística de Catalunya, impuls del turisme sostenible, responsable i de qualitat, la protecció, la preservació, la recuperació i el millorament dels recursos turístics, el foment, la creació i el millorament dels productes turístics, el millorament dels serveis de control i inspecció sobre els establiments i equipaments turístics i al desenvolupament d’infraestructures i serveis relacionats amb el turisme.
Què se'n fa de la taxa?
Però realment qui sap on van a parar tots els diners recollits, uns 56,5 milions d’euros el passat 2018, el 50% del quals els gestionen els Ajuntaments directament (sempre que la recaptació anual hagi estat superior als 6.000 euros), es pregunta Pablo Urani, professor d'Ostelea Schoool of Tourism & Hospitality-EAE. Aquest docent insisteix en què la clau està en la distribució i l’ús que se’n fa d’aquest impost perquè “al tractar-se d’un sobrepeu que ha de pagar el turista és a aquest visitant i a tots els gestors d’allotjaments a qui s’ha de retre comptes sobre les polítiques que s’han dut a terme”. Des de la seva posada en funcionament, l’1 de novembre de 2012, l’Impost en Estades en Establiments turístics ha recaptat 278,5 milions d’euros al conjunt de Catalunya. Durant el 2018, la marca Barcelona, que a més de Barcelona ciutat inclou els altres quatre municipis de la comarca del Barcelonès (Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet), és la responsable de més de la meitat dels 56,6 milions d’ingressos de l’impost, i en la darrera anualitat ha estat la única marca, juntament amb la Val d’Aran, que ha augmentat els ingressos. I les marques Costa Brava, Costa Daurada i Costa Barcelona representen una quota que individualment es mou entre el 10 i el 20%, i sumades proporcionen al voltant del 40% dels ingressos.
Mesquida: “El problema que té encara aquesta taxa o impost és que està mancada de claredat i transparència"
Del mateix parer és Sergi Mesquida, professor associat de EADA Business School, quan argumenta que “el problema que té encara aquesta taxa o impost és que està mancada de claredat i transparència, que mai s’ha difós amb exactitud quines actuacions es volen dur a terme, en què i per quin valor es fan inversions, i el més important, com es mesura el seu impacte”. Alhora alerta que si manca informació sobre aquests aspectes és notori que el sector pot percebre que amb la seva aplicació l’Administració és oportunista.
Objectiu: qualitat
Cal dir que des d’ERC, en la seva defensa de la proposta es va argumentar que el total recaptat, tal i com apunta la proposició, serà destinat, en primer lloc, a “millorar el control sobre els habitatges que cedeixen habitacions per a usos turístics”, en paraules del regidor Miquel Puig. En segon lloc, a la millora de la “qualitat de vida” dels veïns i veïnes dels barris més afectats per la “pressió turística”. En darrer lloc, els recursos es destinaran a “la creació de nous continguts que es puguin desenvolupar en escenaris que permetin la desconcentració turística”, va afegir. Per a Puig, “el turisme té impacte sobre l’accés a l’habitatge” i va recordar que el nombre de pernoctacions ha arribat als 30 milions anuals (xifra que el Gremi d’Hotels rebaixa a 16 milons), així com també té impacte, segons el regidor, en el “deteriorament de l’espai públic” a causa de la “massificació”, i també sobre l’economia, advertint que existeix “una alta correlació entre intensitat turística i pobresa”.
El professor Urani considera que “no està provat que una alça de l’impost comporti l’increment del turisme de qualitat” i defensa que “serà només invertint en mesures que generin valor afegit a les activitats turístiques com es podrà atraure un visitant de més nivell adquisitiu”. Per Urani, la capital catalana ha de “gestionar els fluxos de turistes, generar projectes atractius, mesurar la seva rendibilitat posteriorment i, també, aprofitar l’atractiu de Barcelona per redistribuir el turisme per la resta del territori”.
Respecte això, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona i del Comitè Executiu de Turisme de Barcelona, Joan Canadell, sosté que un increment de l’impost ha de servir per “fomentar la descentralització del turisme de la ciutat cap a altres punts del país i treballar per la desestacionalització perquè aquest no es concentri els mesos d’estiu”.
Per aquest motiu, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona ha demanat “més recursos per a Turisme de Barcelona perquè actualment dels 32 milions de recaptació de l’impost -16 milions per a l’Ajuntament de Barcelona- només n’arriben 4,5. Si aquesta proposta de modificació de llei prospera, l’aportació dels visitants a les arques es pot incrementar sensiblement respecte el que aporten ara via taxa i en conseqüència, haurem de repercutir-ho”.