Quan el ciutadà indi Manish Kumar va obrir el seu negoci al Japó, el país es presentava com una de les economies més estables i previsibles d'Àsia per als emprenedors estrangers. Durant gairebé dues dècades, va construir la seva activitat, va contractar personal, va pagar impostos i va consolidar una clientela fidel. Avui, però, el futur de la seva empresa és incert. La renovació del seu permís de residència com a gestor de negocis s'ha convertit en una cursa d'obstacles després dels canvis introduïts pel govern japonès en un dels principals instruments utilitzats pels inversors i emprenedors estrangers per establir-se al país.
El seu cas no és una excepció. Des de l'entrada en vigor de la reforma del visat de gestor de negocis, les dades oficials mostren una caiguda sense precedents en el nombre de noves sol·licituds i renovacions. Segons les xifres de les autoritats migratòries japoneses, el volum de peticions s'ha desplomat prop d'un 96%, una reducció que ha encès les alarmes entre assessors legals, cambres de comerç i comunitats empresarials estrangeres establertes al país.
La reforma forma part del gir polític impulsat per l'executiu de Sanae Takaichi sota el paraigua d'una estratègia més àmplia de control migratori i reforç de la seguretat econòmica. L'objectiu oficial és evitar abusos del sistema i garantir que els titulars d'aquests permisos desenvolupin activitats empresarials reals i sostenibles. No obstant això, la seva aplicació està generant una controvèrsia creixent perquè afecta empreses que van ser creades sota unes condicions molt diferents i que, malgrat anys d'activitat legal i continuada, es troben ara amb dificultats per complir uns nous requisits molt més exigents.
El volum de peticions s'ha desplomat prop d'un 96%, una reducció que ha encès les alarmes entre assessors legals, cambres de comerç i comunitats empresarials estrangeres establertes al país
La preocupació va més enllà de l'àmbit migratori. Per a nombrosos observadors, el debat posa sobre la taula una qüestió de fons: fins a quin punt el Japó pot modificar les regles que afecten la permanència d'inversors i emprenedors estrangers sense erosionar la percepció de seguretat jurídica que durant dècades ha estat un dels seus principals actius davant la comunitat empresarial internacional.
Segons la justificació oficial, la reforma respon a la necessitat de combatre l'ús fraudulent del visat de gestor de negocis, un permís que durant anys ha estat una de les principals vies d'accés per a emprenedors estrangers. El govern argumenta que alguns sol·licitants utilitzaven aquest mecanisme per obtenir la residència sense desenvolupar una activitat econòmica real, mitjançant societats amb escassa activitat o negocis que existien només sobre el paper. Davant d'aquesta situació, l'executiu va optar per reforçar els requisits econòmics, administratius i operatius exigits als titulars del visat.
Els nous criteris impliquen un augment substancial de les exigències de capitalització, documentació i estructura empresarial. A més de demostrar la viabilitat econòmica del projecte, els emprenedors han d'acreditar una activitat efectiva i continuada, així com una capacitat financera considerablement superior a la que es requeria fins ara. Advocats especialitzats en immigració empresarial consultats per diversos mitjans internacionals assenyalen que molts petits negocis familiars, restaurants, comerços o empreses de serveis que funcionaven amb normalitat sota el sistema anterior tenen avui serioses dificultats per satisfer les noves condicions.
La controvèrsia no rau tant en l'existència de requisits més estrictes com en la manera com aquests estan afectant negocis ja establerts. Diversos emprenedors denuncien que les noves normes alteren de facto les condicions sota les quals van invertir al Japó anys enrere. Encara que jurídicament no es tracti d'una aplicació retroactiva en sentit estricte, el resultat pràctic és que empreses que van ser creades legalment sota un marc regulador determinat es veuen obligades ara a adaptar-se a unes exigències molt diferents per poder continuar operant.
Aquesta percepció està alimentant un debat cada cop més ampli sobre la previsibilitat reguladora del país. El Japó ha construït tradicionalment bona part de la seva reputació internacional sobre la base de l'estabilitat institucional, la seguretat jurídica i la confiança dels inversors. Per això, alguns experts alerten que el missatge enviat per aquesta reforma podria anar més enllà de l'àmbit migratori i afectar la manera com futurs emprenedors i petites empreses valoren el risc d'invertir en la tercera economia més gran del món.
Per a molts petits inversors, el debat ja no gira exclusivament al voltant dels requisits exigits pel visat, sinó sobre la certesa que les condicions sota les quals es pren una decisió d'inversió continuaran essent reconeixibles anys després. En un entorn internacional on països com Singapur, Corea del Sud o els Emirats Àrabs competeixen activament per captar emprenedors internacionals, la percepció de seguretat jurídica s'ha convertit en un actiu tan valuós com els incentius fiscals o l'accés al mercat.
Els casos que han començat a aparèixer als mitjans japonesos i internacionals mostren un patró similar. Molts dels afectats no són nous emprenedors que intentaven accedir al país, sinó propietaris de negocis que porten anys, i en alguns casos dècades, desenvolupant la seva activitat al Japó. Restaurants, comerços de proximitat, petites empreses d'importació o serveis especialitzats formen part d'un ecosistema empresarial discret però essencial per a moltes comunitats locals.
Diversos emprenedors denuncien que les noves normes alteren de facto les condicions sota les quals van invertir al Japó anys enrere
Entre els casos més mediàtics figura el de Dharma Priya, propietari d'un restaurant que fa anys que opera legalment al Japó. Després d'haver invertit bona part dels seus estalvis en el negoci i consolidat una clientela estable, es troba ara davant la possibilitat de no poder renovar la seva situació migratòria per no complir determinats requisits incorporats en la reforma. La paradoxa és evident: el negoci continua funcionant, genera activitat econòmica i contribueix fiscalment, però la seva continuïtat depèn ara d'uns criteris que no existien quan va iniciar el projecte.
Una situació similar afronta Chan Ka Yee, empresària d'origen hongkonguès establerta al Japó des de fa anys. Segons ha explicat en diverses entrevistes, la seva principal preocupació no és només la renovació del visat, sinó la impossibilitat de planificar a mitjà termini. Decisions tan bàsiques com renovar un contracte de lloguer, ampliar l'activitat o contractar personal queden condicionades per una incertesa administrativa que fins fa poc no formava part de l'equació empresarial. Per a molts emprenedors estrangers, el problema no és únicament el cost de complir les noves normes, sinó la dificultat d'anticipar quines seran les següents.
El cas d'Adhi Kari reflecteix una preocupació encara més profunda. Com altres petits empresaris afectats, considera que la reforma està transformant la naturalesa mateixa del visat de gestor de negocis. El que havia estat concebut com una eina per atreure inversió i iniciativa empresarial estrangera corre el risc de convertir-se, segons els seus crítics, en un mecanisme accessible només per a projectes amb una elevada capacitat financera. El resultat podria ser una reducció significativa de la diversitat empresarial que durant anys ha contribuït a revitalitzar barris comercials, zones suburbanes i comunitats locals en declivi demogràfic.
Més enllà de les circumstàncies particulars de cada cas, el denominador comú és la sensació que moltes empreses legítimes han quedat atrapades en una reforma dissenyada per combatre abusos puntuals. Aquesta percepció ha anat guanyant força a mesura que augmenta el nombre de negocis afectats i es multipliquen les veus que reclamen mecanismes de transició més flexibles per als emprenedors que ja operaven legalment abans dels canvis.
La inquietud generada per la reforma ha acabat cristal·litzant en una mobilització poc habitual al Japó. Una petició impulsada per advocats, consultors migratoris, empresaris i activistes ha superat les 60.000 signatures reclamant al Ministeri de Justícia la introducció de disposicions transitòries i criteris diferenciats per als negocis que ja operaven legalment abans dels canvis. Els promotors no qüestionen la necessitat de combatre l'ús fraudulent dels visats empresarials, però consideren que les mesures actuals acaben situant en la mateixa categoria empreses fictícies i negocis que fa anys que contribueixen a l'economia japonesa.
Fins ara, però, el govern ha mostrat pocs indicis de voler rectificar. L'executiu defensa que la reforma forma part d'una estratègia més àmplia orientada a reforçar el control migratori i a avançar cap a l'objectiu polític de reduir al mínim les situacions d'irregularitat administrativa. Aquesta línia s'emmarca en la política coneguda com a Residents Il·legals Zero, que durant els darrers mesos ha inspirat diverses iniciatives legislatives destinades a reforçar els mecanismes de supervisió i control sobre la població estrangera.
La qüestió és que el debat va molt més enllà de la política migratòria. El col·lapse del 96% en les sol·licituds del visat de gestor de negocis arriba en un moment en què el Japó intenta projectar-se internacionalment com una destinació atractiva per a la inversió, la innovació i el talent global. El govern promou activament l'arribada de professionals qualificats en sectors com els semiconductors, la intel·ligència artificial o les tecnologies avançades, mentre les empreses alerten d'una escassetat estructural de mà d'obra que afecta àmbits tan diversos com la construcció, la restauració, la logística o l'atenció a les persones grans.
El debat que s'obre va més enllà dels visats. En joc hi ha una qüestió molt més àmplia: si el Japó continuarà sent percebut com un dels entorns més previsibles per fer negocis a Àsia
És precisament aquí on emergeix la contradicció que molts observadors assenyalen. Mentre l'economia japonesa necessita més activitat empresarial, més emprenedors i més inversió exterior, el marc regulador aplicat a una de les principals vies d'accés per als empresaris estrangers s'ha tornat considerablement més restrictiu. El problema no és només qui queda fora del sistema, sinó el missatge que reben aquells que encara estan valorant invertir-hi.
Per als grans grups multinacionals, aquests canvis probablement representen un obstacle assumible. Per als petits i mitjans emprenedors, en canvi, la situació és diferent. Molts dels negocis afectats van néixer amb inversions modestes, van créixer gradualment i van acabar integrant-se en el teixit econòmic local. Són precisament aquests projectes els que ara afronten més dificultats per adaptar-se a un marc que exigeix recursos financers i capacitats administratives molt superiors a les que es requerien quan van començar.
La paradoxa és difícil d'ignorar: en un país que afronta un dels processos d'envelliment més accelerats del món i que busca noves fonts de dinamisme econòmic, una reforma concebuda per reforçar el control del sistema està acabant generant dubtes sobre la seva capacitat d'atraure i retenir iniciativa empresarial. El cas de Manish Kumar, Dharma Priya, Chan Ka Yee o Adhi Kari no és només una història sobre visats. Aquesta tensió és especialment visible perquè el govern japonès manté simultàniament programes per atreure professionals altament qualificats, investigadors i enginyers estrangers en sectors estratègics, mentre endureix alguns dels principals canals utilitzats tradicionalment pels petits emprenedors per establir-se al país.
El debat que s'obre va més enllà dels visats. En joc hi ha una qüestió molt més àmplia: si el Japó continuarà sent percebut com un dels entorns més previsibles per fer negocis a Àsia o si, per contra, la recerca d'un major control acabarà erosionant precisament allò que durant dècades ha atret inversors de tot el món: la confiança que les regles del joc no canvien a mig partit.