Competeix amb Macau, Singapur, Montecarlo i Dubai, les més importants ciutats-casino del món. Totes mostren signes de recessió. Las Vegas, que és la pionera i referent, encara més. Segons dades de la Convention and Visitors Authority de la ciutat, de gener a juny d’enguany ha perdut 2,5 milions de visitants; i aquest estiu, els ingressos bruts dels casinos s’han reduït un 5%. El model del monocultiu del joc associat al luxe de baix cost car, als espectacles, al desenfrenament i al neó atreia els baby-boomers, però molt menys a les noves generacions.
Aquest estiu, els ingressos bruts dels casinos s’han reduït un 5%
“Depressió Trump”
El cicle de vida d’aquests negocis arriba a un punt de maduració i el pioner l’experimenta abans que la resta dels jugadors. Això és el que li passa a Las Vegas. Els efectes de la “depressió Trump” en el turisme cap als Estats Units es valorava a començament d’any quan puja el nou president en un impacte negatiu del 9%; a mesura que s’atansa desembre, el percentatge s’incrementa fins a vorejar el 10%. Ara bé, la crisi turística a Las Vegas no és només conseqüència d’aquest vendaval. Hi ha altres factors com ara el canvi de gustos en el consum del lleure i la possibilitat de jugar des de casa en línia, la reducció dels ingressos de la població mundial, els costos massa elevats que no s’ajusten a la qualitat de l’oferta de la ciutat-casino, i la fortalesa dels competidors que s’han apuntat al negoci.
En mig del desert de Mojave, a l’estat de Nevada, els exploradors mexicans al segle XIX van trobar fonts d’aigua. Era lloc de descans de les caravanes i posteriorment l’entravessà la via fèrria que connectava Salt Lake City amb Los Angeles. Quan l’estat de Nevada als anys trenta del segle passat legalitza el joc i permet el divorci sense culpa -exprés-, uns quants inversors comencen a aixecar casinos. Des dels anys cinquanta, la ciutat s’associa a les taules de joc, al desenfrenament, als espectacles i a viure les vint-i-quatre hores del dia com si s'hagués d'acabar el món; vida nocturna i diürna, de bracet i disbauxa. Creix i augmenta l’oferta de joc i entreteniment. Els nord-americans, els canadencs i, per proximitat, els mexicans converteixen aquesta part del desert en la meca turística que no tanca de nit, als que segueixen la tropa de jugadors professionals, els amateurs, esporàdics i voyeurs de tot el món. L’any passat hi havia unes 150.000 habitacions, moltes de les quals en hotels mastodòntics, com a la zona de The Strip. Recordo que al programa directiu en turisme que dirigia a ESADE vam coincidir en una classe amb Climent Guitart, el malaurat fundador del Grup Guitart Hotels, i un directiu del MGM Gran Las Vegas, un hotel de prop les set mil habitacions. Després d’explicar les excel·lències del seu hotel-ciutat, dels nivells d’ocupació, de l’organització dels 8.000 treballadors i de la rendibilitat enorme, un empresari assistent li va etzibar:
- És possible oferir alguna experiència en mig dels llargs passadissos i dels menjadors industrials?
+ L’experiència és el casino, el centre comercial, els espectacles que canvien diàriament… Tot això ens permet triplicar la facturació de l’hotel -li va respondre.
Negoci, negoci, només negoci.
Diversificació fallida
Aquesta experiència de joc, espectacle i disbauxa fa temps que comença a grinyolar. De fet, als darrers 20 o 30 anys, Las Vegas ha intentat diversificar-se incentivant l’atracció de congressos, festivals internacionals i convertir-se en seu d’espectacles esportius com l'F1. Però aquests afegits per renovar el cicle de vida de la destinació donen resultats relatius, sobretot si continuen associats al joc. La crisi financera de 2008 va significar l’inici de la davallada i la pandèmia, el símptoma evident de què començava el declivi.
El joc en línia ha convertit Las Vegas en una destinació decadent i anacrònica
Cinc causes condueixen a la pèrdua d’interès pel joc en els locals físics. La primera, el consum de lleure de les noves generacions està més a prop de les experiències personalitzades i digitals, les quals es troben lluny de les sales immenses de joc per sofisticades que siguin. No es tracta d’una postura ètica, però l’associació amb el joc genera rebuig social a les darreres dècades i l’esfera privada -en línia- apareix com una solució millor que a les sales dels casinos per lluentes que siguin. Aquest escenari va impactar a través de les pel·lícules d’època encisant a les generacions de majors, fins al punt de convertir el viatge a aquesta meca en un recorregut aspiracional de les classes mitjanes mundials, i com no, dels més rics. Però ara davant l’accessibilitat de les plataformes de realitat immersiva costa molt estirar a la gent del sofà i fer-la volar cap al desert de Nevada a viure el que hom ha vist mil vegades al cine. Creix la despesa digital i minva la presencial. El joc en línia ha convertit Las Vegas en una destinació decadent i anacrònica.
Associada a l’anterior, la segona causa té a veure amb la reducció dels diners disponibles a la butxaca de les classes mitjanes, incloses les nord-americanes, que encara desitjarien viatjar a Las Vegas i la substitueixen per altres destinacions més properes o més barates.
La tercera, en la fase del cicle de vida de Las Vegas, els preus són massa elevats i no estan a l’altura de la qualitat que ofereix la ciutat; en un xat actual de jugadors la majoria considera que tot és massa car a Las Vegas, molt pel damunt de la qualitat que reben; es queixen amb ressentiment de la quantitat de despeses addicionals les quals poden duplicar les previsions de despesa.
La quarta és més puntual d’enguany, l’enrenou que ha desencadenat Trump amb els aranzels, el preu dels visats d’ingrés al país, la política migratòria i la por general d’anar als Estats Units arran de les noves pràctiques antidemocràtiques. Els canadencs ho han palesat clarament: el flux de turistes cap a Las Vegas s’ha reduït el mes de juny un 15% respecte al mateix mes que l’any passat.
I la cinquena, la competència global que atreu sobretot els jugadors amateurs i esporàdics ha crescut. El macrocasino de la península de Macau s’ha quedat amb gran part de la clientela asiàtica. La zona de Marina Bay Sands de Singapur ha sabut afegir al joc el parc temàtic d’Universal Studios i una munió de piscines que el rodegen. Montecarlo amb la seva llegendària ruleta europea manté realment el segell de la sofisticació, la fastuositat i l’opulència del Vell Continent. Dubai al costat dels casinos s’ha especialitzat en centre global d’esports electrònics erigint-se en seu permanent d’aquests grans esdeveniments.
Els monocultius turístics no tenen futur, i menys quan estan associats a productes com el joc. En qualsevol cas, si es tracta de destinacions de sol i platja, cal revisar constantment la fase del cicle de vida, no sigui cas que un dia, com Las Vegas, es trobi en declivi sense saber-ho.