Demà o demà passat pot ser pitjor, però enmig de la davallada del turisme mundial prevista per enguany, Catalunya i Barcelona se'n podrien beneficiar, com en altres oportunitats.
Va passar amb la guerra dels Balcans, als anys noranta. França, Itàlia, Portugal i, sobretot, Espanya es van convertir en destinació refugi. L’estat espanyol en una dècada va passar de 34 milions de turistes a 50. Els viatgers fugen immediatament de qualsevol sensació d'inseguretat.
L'Organització Mundial del Turisme ha fet una primera previsió de les conseqüències de la invasió nord-americana a l'Iran. En cas de mantenir-se el conflicte, es desfermaria una caiguda entre el 10% i el 25% a la zona d'Orient Mitjà, els països del Golf -els Emirats són els països que més creixen en viatgers als darrers anys-, Egipte i el Mediterrani oriental, que inclou Grècia.
Això provocaria dos efectes. El primer, que alguns viatgers es quedaran a casa o faran estades de proximitat, com va succeir en la pandèmia i la postpandèmia. I el segon, que es produirà un desviament dels fluxos turístics cap al Mediterrani occidental, com va passar als noranta, en concret, cap a Espanya, França i Itàlia. Abans del conflicte provocat aquests dies pels Estats Units, Exceltur preveia que Espanya rebria al llarg del 2026 entre un 3% i un 6% més de turistes internacionals respecte a 2025, però aquest percentatge podria fer curt. I encara més els ingressos turístics, per dos motius. El primer, la despesa més gran dels turistes, com ha succeït en els darrers anys. I el segon, conseqüència de la inflació que està generant la conflagració bèl·lica.
Exceltur preveia que Espanya rebria el 2026 entre un 3% i un 6% més de turistes internacionals que el 2025, però aquest percentatge podria fer curt
De fet, augmenten les reserves dels alemanys i dels britànics, mentre decauen les adreçades a Egipte o als Emirats. Per sort, Espanya no ha entrat en conflicte i no ha pres partit per l'agressió. Això l'allunya de possibles represàlies, com va succeir quan Aznar va implicar el país amb la Guerra de l'Iraq a 2003 -amb gran oposició interna-. Poc després, es produïen els atemptats de l'11M de 2024. Quasi 200 famílies ploren encara els seus morts i milers els seus ferits. Aquesta posició a favor dels agressors va provocar a curt termini la cancel·lació immediata de moltes reserves, però per sort el turisme es va recuperar en pocs mesos.
L'experiència del 2004 demostra que els turistes s'espanten d'anar als escenaris de qualsevol guerra i, a la vegada, que els països que donen suport als agressors acaben rebent d'una manera o altra. Coincideix aquesta avinentesa amb la implantació de la nova taxa turística a Catalunya, i molt més a Barcelona.
Si teòricament la pujada del preu d'un producte o servei fa retrocedir momentàniament la demanda -i a la llarga modifica els hàbits de compra-, els turistes que venen a Barcelona observen des de fa temps una sensibilitat al preu molt més baixa. Mentre els viatgers de les destinacions tradicionals de sol i platja cerquen els preus barats o els més econòmics, el turisme urbà aplega homes i dones de congressos, reunions i negocis, que consumeixen cultura; estudiants que venen de llarga durada a les escoles de negoci i universitats; els que fan un creuer; expats... Aquesta classe de turista percep d'una manera ben diferent l'augment de la taxa turística.
Més preocupant serà l'efecte de la inflació generada pel conflicte en el preu del transport i de la resta de components del viatge que el de la taxa turística
L'impacte serà, doncs, bastant imperceptible. Més preocupant serà l'efecte de la inflació generada pel conflicte en el preu del transport i de la resta de components del viatge. L'augment de la taxa turística pot tenir un lleuger efecte negatiu, especialment en els segments més sensibles al preu. No obstant això, la seguretat que desprèn una destinació refugi -especialitzada, com Barcelona, en turisme que tendeix al valor- diluirà els efectes que el conflicte actual provoca.