Dona la impressió aquests dies que cadascú campa com pot, sense un horitzó clar. Uns apugen els preus perquè li han incrementat de debò els costos d'alguns dels factors productius o de tots. Altres, perquè sense que se'ls hi augmentin, si tothom ho fa, jo també. Uns tercers aprofiten l'avinentesa, sense cap raó, per aprofitar-se'n de la situació. En països com el nostre on hi han cadenes de subministrament amb tants actors, sense ser qui major inflació genera entre els països europeus, assistim a la cerimònia de la confusió en torn els preus.
Ara fa tres anys, vam celebrar, i sobretot a Llatinoamèrica, el centenari de la mort de l'heroi mexicà, EmilianoZapata. Va ajudar al seu país a fer la revolució, tardana, dels camperols contra l'antic règim dels terratinents, a començaments del segle XX. Una pel·lícula, escrita per JohnSteinbeck, en la qual el protagonista, MarlonBrando, idealitza l'enfrontament popular amb el president PorfirioDíaz, va llençar a l'estrellat icònic aquest mite de les revoltes populars. Amb molts clars i foscos, encarna l'epopeia del canvi de règim; en el recorregut cap el poder, tot s'hi val, tot hi ajuda, tot es perdona. El resultat és un ¡Viva Zapata! on les improvisacions, les gracietes d'Emiliano, els amors en cada racó del sud alimenten i engrandeixen la seva figura. No hi han objectius clars, però omplen una vida i acaben canviant els fonaments d'un estat.
El govern espanyol a través de polítiques social-demòcrates clàssiques, testades històricament als temps de crisi -tots som fills de Keynes- demostra tenir l'únic full de ruta viable en aquests moments. Intenta una política de rendes, és a dir, el control dels preus i salaris, de manera que els costos de la invasió russa a Ucraïna, principal causant de la inflació, no penalitzin als més febles i afavoreixin als més forts. La proximitat de les eleccions generals impedeix presentar altres mesures, que poguessin, si més no, representar una alternativa realitzable per part de l'oposició. Quan la inflació assenyala els dos dígits, govern i oposició haurien de consensuar unes grans línies que donessin una visió a curt i a mig a la ciutadania i a l'empresariat. Als primers, per tranquil·litzar-los davant les brusquedats dels augments dels preus. I als segons, molts d'ells desvalguts en aquestes condicions, per plantejar-los-hi indicacions clares que il·luminin les conductes empresarials a curt termini. Millor o pitjor, veiem actuacions d'aquesta mena a França, Anglaterra, Alemanya, Àustria o Portugal. No estem dient que en aquests països les oposicions polítiques no aprofitin la circumstància per fer una batussa als governs, però que en les condicions polítiques difícils de cada país, hi ha sentit d'estat. L'economia és una ciència meitat de números i meitat de gestió política; dissociar-la l'una de l'altra penalitza les persones i les empreses i distorsiona l'economia dels països.
Antídot del descontrol dels preus
Dèiem fa uns dies que no assistim a cap episodi de recessió o d'estagflació, ni hi ha indicis que pugui esdevenir a mitjà termini. Recordàvem dos factors claus que ho evitaran. El primer, la liquiditat que ofereix el turisme, i més encara aquests mesos d'estiu. El segon, els fons Next Generation. Encara que moltes empreses turístiques no estan interpretant adequadament els canvis que els clients reclamen, aquest sector, i la resta que l'envolten, gaudiran durant uns quants mesos de la vènia que li atorga l'allau de visitants que venen. Quant als NextGeneration, podria donar-se el cas que alimentessin els negocis actuals al llarg d'un parell o tres d'anys, i, en canvi, no fossin capaços de repercutir fortament a llarg termini; aquesta situació faria perdre la gran oportunitat del futur, que és la raó de ser d'aquests fons comunitaris.
La forma de gestió d'aquests recursos extraordinaris hauria de fer prevaldre aquesta segona visió, per tal que les empreses adquirissin l'habilitat de canviar els seus models de negoci adaptant-los a les noves eines i estratègies digitals, que els hi permetessin incrementar les dimensions del negoci i els resultats. Per transformar els negocis, es requereixen recursos que els Next Generation ajuden a cobrir; és la "vall de mort" a través de la qual ha de travessar tota empresa que vulgui prosperar dins el canvi d'era. Potser no ajudarien a curt termini a destruir la inflació, que per això hi ha altres mecanismes, però sí que facilitaria unes cadenes de subministrament més reduïdes, que a la llarga serien l'antídot del descontrol dels preus.