• Empresa
  • 101 anys de Letona, la llavor del Cacaolat i l'imperi del batut de cacau català

101 anys de Letona, la llavor del Cacaolat i l'imperi del batut de cacau català

Ni més ni menys que 75 milions són els litres del popular batut de cacau fabricat a Santa Coloma de Gramenet que es venen arreu del món

Dues ampolles de Cacaolat sobre una safata metàl·lica | Europa Press
Dues ampolles de Cacaolat sobre una safata metàl·lica | Europa Press
David Lombrana
Cap de redacció
Barcelona
24 de Juny de 2026 - 04:55

El poder llaminer català ha quedat demostrat al llarg de les darreres dècades amb la invenció dels mundialment reconeguts Donuts, Bollycao o Chupa Chups, malgrat que, amb el temps, han acabat en mans estrangeres. No ha estat, però, el cas de Cacaolat, l’icònic batut de cacau fabricat a Santa Coloma de Gramenet, que amb gairebé un segle d’història és el primer que es va començar a fabricar a escala industrial arreu del món. Després de superar una guerra civil, una mundial, i diverses adquisicions, el nom de Cacaolat ha guanyat prou poder per protagonitzar els esmorzars i berenars de milers de llars fins a vendre ni més ni menys que 75 milions de litres de batut arreu del món.

 

El Cacaolat i una fórmula "inalterable" que s'acosta al segle

Un anunci històric de Cacaolat en un autobús | Wikimedia Commons
Un anunci històric de Cacaolat en un autobús | Wikimedia Commons

Per conèixer els orígens d’aquesta popular beguda cal conèixer també els de Marc Viader i Bas, qui a inicis del segle XX es va desplaçar de la seva ciutat de naixement, Cardedeu, a Barcelona, per començar a treballar a la Granja Coma, des d’on va activar la producció de derivats làctics. Aquest fet va impulsar considerablement el negoci, fins al punt de rebatejar la granja sota el nom Granja Viader i obrir-ne mitja dotzena més arreu del territori amb aquesta denominació. Les obertures volien assegurar la distribució de la llet i, Viader, amb l’ajut d’altres lleters de Barcelona, va fundar Letona, una empresa dedicada a la producció i distribució de productes làctics, amb un capital de mig milió de pessetes, poc més de 3.000 euros. 

Viader va fundar Letona, amb l’ajut d’altres lleters de Barcelona i un capital de mig milió de pessetes, poc més de 3.000 euros 

El 1931, el fill de Viader, Joan Viader Roger, va assumir la direcció de Letona i emprendre un viatge a Budapest amb el seu pare per assistir a una fira agroalimentària i conèixer els darrers avenços d’aquesta indústria a escala europea. Va ser en aquesta expedició quan es van topar amb una beguda hongaresa composta per llet i cacau, i que no van trigar a produir des de la fàbrica de Letona. Segons assegura la companyia, “la fórmula secreta de Cacaolat resta inalterable des d’aleshores”.

 

El resultat d’aquesta fórmula es va presentar un mes de juny del 1933 a la sisena Fira de Mostres de Barcelona, com el primer batut industrial de llet i cacau del món. La presentació es va produir un any després de la constitució de la societat Fira Internacional de Barcelona i tres abans de l’esclat de la Guerra Civil, que, juntament amb la Segona Guerra Mundial, va aturar la producció de Cacaolat durant quinze anys.

Qui no coneix Pepi?

Pepi és el personatge que protagonitza el logo de Cacaolat | Cedida
Pepi és el personatge que protagonitza el logo de Cacaolat | Cedida

La represa de l’activitat industrial dels Viader va estar acompanyada per una forta aposta comercial i l’impuls de la figura de Pepi, el personatge que protagonitza el logo de Cacaolat des d’aleshores. A molts dels diversos anuncis dissenyats per la companyia, el batut de cacau es venia com “l’aliment número u”, fins al punt de patrocinar diversos esdeveniments esportius. “L’empresa ja va néixer amb un esperit innovador”, assegura l’actual director general, Josep Barbena, a VIA Empresa.

Si bé el creixement de Cacaolat va ser considerable durant la segona meitat del segle XX, Letona, que precisament va obrir una nova fàbrica per incrementar la capacitat de producció de batuts, va ser adquirida per la lletera madrilenya Central Lechera Española S.A. (Clesa). Aquesta va mantenir el control de la firma catalana fins el 1998, quan va passar a mans de la italiana Parmalat en una operació que pot recordar a la de Chupa Chups i Perfetti Van Melle, ja que també va concernir una companyia catalana i una d’italiana. Segons diverses fonts, la suma que va pagar Parmalat per Letona va ascendir als 132 milions d’euros, davant els 90 milions que també va oferir la granadina Puleva en aquell moment.

Els traspassos de Letona -i, per tant, de Cacaolat- no van acabar aquí: el 2007 -un any després que se segellés la mencionada operació de Chupa Chups-, Clesa va ser adquirida per Dhul, la divisió d'alimentació del grup Nueva Rumasa propietat de la família Ruiz-Mateos. Dos anys més tard, el conglomerat va decidir separar els camins de Letona i Cacaolat per convertir aquesta darrera en una societat independent i plantejar una eventual sortida a borsa que mai es va produir. Aleshores, Cacaolat facturava uns 98 milions d’euros.

La caiguda de Nueva Rumasa i l'aparició de Damm a la vora del 80è aniversari

La planta de Cacaolat a Santa Coloma de Gramenet | Jordi Pujolar (ACN)
La planta de Cacaolat a Santa Coloma de Gramenet | Jordi Pujolar (ACN)

Els tombs dels batuts de cacau catalans van continuar amb la caiguda de Nueva Rumasa el 2011, per passar a mans de la distribuïdora de refrescos i begudes Cobega i de la cervesera Damm, que es van quedar totes dues amb un 49% de Cacaolat. El fons d’inversió Victory Turnaround es va quedar el 2% restant, malgrat que tan sols dos anys més tard va sortir de l’accionariat i cedir aquest petit percentatge a les dues grans propietàries. L’operació es va materialitzar per un import de 75 milions d’euros.

Barbena: “L’empresa ja va néixer amb un esperit innovador”

En aquest període, coincidint amb el 80è aniversari de Cacaolat, la companyia va viure una revolució de dalt a baix: el 2013, va obrir, en una antiga planta de Damm ubicada a Santa Coloma de Gramenet, la inconfusible fàbrica que s’aprecia en l’actualitat des de la C-58, va fer un salt a nous mercats com Xipre, Malta o Suècia, i va protagonitzar diverses invencions, com el Cacaolat 0%, el Cacaolat Mocca o el Noir

Els darrers anys prepandèmics Cacaolat va registrar pèrdues, i l’esclat de la covid-19, amb el consegüent tancament de bars i restaurants, va suposar un cop considerable per la companyia. El 2021, Damm va acordar amb Cobega la compra de la seva participació de Cacaolat per un import de tan sols 15 milions d’euros, xifra que revela la pèrdua de valor que va patir la companyia en aquells darrers anys. Va ser aleshores quan Barbena va impulsar un pla estratègic que a partir del 2023 va començar a veure els seus fruits, amb una millora substancial de la facturació -82 milions, un 12,8% més que el 2022-. 

L'impuls de Barbena i la remuntada del Cacaolat 

El director general de Cacaolat, Josep Barbena | Europa Press
El director general de Cacaolat, Josep Barbena | Europa Press

“Vam fer tota una revisió del model comercial de la companyia i una forta aposta per la innovació, el talent i la internacionalització”, continua el director general de Cacaolat. Precisament, Barbena destaca l’impuls en la internacionalització de Cacaolat, en què la facturació a l’estranger ha passat “de pràcticament zero” a prop del 10% en els darrers cinc anys, i amb l’ambició d’incrementar-la al 15-20%. De fet, com a dada curiosa, Barbena detalla a VIA Empresa que “el nostre primer client i mercat és Filipines”.

Entre els darrers moviments significatius de la companyia consta l’adquisició del 50% de Cacaolat a Damm per part d’Idilia Foods, en una operació que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va aprovar a finals del 2024. Tal com hem observat en articles anteriors, l’organisme té un paper clau en operacions com aquesta, per la qual Idilia Foods va destinar 50 milions d’euros. Cacaolat, per la seva banda, va assumir la distribució de les marques de batut d’Idilia, com ColaCao i Okey.

Si bé Cacaolat ha comptat tradicionalment amb una posició líder en el mercat de batuts a Catalunya, avui és la marca més venuda arreu de l’estat espanyol, i es pot afirmar que ha deixat enrere el mencionat període de dificultats financeres. En aquest sentit, segons detalla Barbena, el 2025 va facturar 118 milions d’euros, una xifra encara més àmplia respecte als 82 milions registrats el 2023, que ja van significar una millora substancial. Cacaolat, a més, va rebre l’any passat el reconeixement Great Place to Work, i presumeix del seu arrelament al territori, en oferir un batut compost per llet de granges ubicades a un radi inferior a 150 quilòmetres de la seu productiva de Santa Coloma de Gramenet. Preguntat pel futur de la companyia, Barbena assegura a VIA Empresa que, ara, Cacaolat compta amb "dos socis molt compromesos i una visió de llarg termini", motiu pel qual "en cap cas" està previst que la companyia abandoni el territori català.

De fet, aquest darrer impuls de Cacaolat ha permès revalorar significativament la companyia, fins a tornar a superar el centenar de milions d’euros l’any 2024; tot sense perdre un dels aspectes més importants de la companyia, l’esperit innovador impulsat per la família Viader i mantingut per l’equip de Barbena. A tall d’exemple, en aquests darrers anys, Cacaolat ha fet arribar el seu popular batut a través de nous formats, com el got, el cacau en pols o, molt arrelat als seus orígens vinculats al món de l’esport, el batut proteic.