El 2 de juliol de l’any 1965, fa exactament 60 anys, The Beatles, la icònica banda de Liverpool, va aterrar a l’aeroport de Barajas per fer dos concerts a la península: el primer a Madrid, i el segon, l’endemà, a la plaça Monumental de Barcelona. Tot i ser efímer, aquest esdeveniment va suposar un glop d’aire fresc provinent de més enllà dels Pirineus, a una Espanya sotmesa encara a la dictadura franquista amb una forta censura i poca permeabilitat als corrents culturals externs.
Malgrat la rigidesa i les dificultats, de forma incipient, la societat civil es començava a mobilitzar i organitzar tímidament. El context econòmic –que no el polític– potser també ho va afavorir una mica i el Desarrollismo, fruit del pla d’estabilització iniciat l’any 1959, donava els seus fruits amb un creixement econòmic sostingut i una certa obertura als mercats exteriors. Casualment o no, va ser així com, el mateix any del concert dels Beatles, a Manresa deu pares i mares es van agrupar, amb el propòsit de donar suport i millorar la qualitat de vida dels seus fills i filles amb discapacitat intel·lectual.
Tanmateix, aquest fenomen no va ser un fet aïllat en el context manresà. Arreu del país, a la dècada dels 60 i 70, van anar germinant experiències diverses per iniciativa de les famílies. Algunes que havien viatjat per Europa van poder copsar que hi havia polítiques actives de suport i integració per a les persones amb discapacitat. Com que a l’Espanya franquista l’administració, ni de bon tros, promovia iniciatives com aquestes, moltes famílies van tirar pel dret i van impulsar projectes propis amb esforç i voluntat.
En el cas del Bages, l’associació creada es va anomenar Ampans –acrònim de l’Associació de Pares amb Nens Subdotats– nom que ara ens resulta impensable, si no el llegim amb les ulleres de fa 60 anys. Una associació –des del 2010 fundació– que treballa en l’acompanyament a persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, malaltia mental i en situació de vulnerabilitat, perquè puguin fer realitat els seus projectes de vida, vetllant pels drets i generant suports i oportunitats que ho facin possible.
En els inicis, no hi havia ni disposicions legislatives ni, per descomptat, dotacions i recursos econòmics públics per part de l'Administració
El principal objectiu d’aquesta entitat és normalitzar la vida de les persones amb discapacitat intel·lectual, en les diferents etapes de la vida –de la infantesa a l’adultesa– i en els diferents àmbits vitals –educatiu, laboral i residencial– mitjançant l’acompanyament i els suports necessaris.
Els primers projectes van ser educatius, adreçats a nens i nenes que tenien necessitats educatives especials, i amb aquest objectiu es va crear L’Escola de la Llum l’any 1966, ara sota el nom de Jeroni de Moragues, un centre absolutament pioner en l’època. L’ocupació va suposar un repte per als nois i noies que es feien grans. Si la normalització era de debò, calia fer-ho també en l’àmbit laboral. Així doncs, a partir de la donació d’una màquina d’impremta per part d’un particular, l’any 1969 es van iniciar els tallers ocupacionals i la inserció laboral.
Recordem, de nou, que l’administració estava desapareguda i la famosa Llei d'Integració Social del Minusvàlid (LISMI) no s’aprovaria al Congrés dels Diputats fins a l’any 1982 per establir les primeres mesures de foment de la integració laboral, educativa i social de les persones amb discapacitat. Així és que en els inicis no hi havia ni disposicions legislatives ni, per descomptat, dotacions i recursos econòmics públics.
Amb un pressupost de 65 milions d'euros, més de 1.400 professionals i 4.000 persones ateses i usuàries dels diferents serveis, Ampans és avui un referent més enllà del Bages
Tant és així que, en una primera etapa, les donacions de particulars, com la finca de Santa Maria de Comabella per part de la família Payàs-Puigarnau l’any 1973, van permetre anar expandint els serveis. Calia generar ingressos i les campanyes com l’emblemàtica recollida de paper i ampolles de cava sota el lema L’Ampolla i el Paper van ser una font clau i recorrent d’ingressos al llarg de 25 anys. Paral·lelament, era fonamental implicar i sensibilitzar la societat manresana, especialment els joves que, any rere any, participaven com a voluntaris a la campanya.
S’avançava, a poc a poc, en l’escola, la feina i també els serveis residencials, amb la cerca d’un lloc on viure de la manera més independent, o dit d’altra manera el menys depenent possible. És per això que, al llarg de la seva trajectòria, Ampans ha desenvolupat un ecosistema de serveis i suports complex i extens perquè els usuaris són alhora molt diversos i les seves capacitats i necessitats, també. Pel que fa a la inserció laboral, n’hi ha que treballen al centre especial de treball (també anomenat empresa protegida) al propi d'Ampans i d’altres a les empreses de la comarca (o, dit d’una altra manera, a l’empresa ordinària). En l’àmbit de l’habitatge també hi ha diverses modalitats: habitatges amb suport per persones pràcticament autònomes, llars i residències per a les persones amb major dependència.
Amb un pressupost de 65 milions d'euros, més de 1.400 professionals i 4.000 persones ateses i usuàries dels diferents serveis, Ampans és avui un referent més enllà de la comarca de Bages, amb projectes emblemàtics com el conjunt residencial i comunitari La Parada sota el disseny del despatx d’arquitectes olotins RCR, premi Pritzker 2017 (l’equivalent del premi Nobel en arquitectura). També destaca la integració d’Icària Iniciatives Social, de Barcelona, per refermar la seva disposició de seguir donant suport i estar al costat de les persones amb discapacitat intel·lectual més enllà del territori original.
Com explica Toni Espinal, director general de l’entitat des de l’any 1985, que enguany ha rebut la Medalla President Macià per la seva trajectòria, el principal repte d’Ampans és “ser sostenibles per seguir fent el que fem i com ho fem”. Sens dubte, la millor forma de mantenir el propòsit original i un llegat perdurable. Justament el lema de celebració dels seus primers 60 anys no és casualitat: “Molt fet i molt per fer".