L’any 2022, després de 34 anys en el càrrec i d’un intent fallit de transició deu anys enrere, Jorge Gallardo va abandonar la presidència d’Almirall en favor del seu fill, Carlos Gallardo, tercera generació d’un Antonio Gallardo que el 1943 va fundar l’empresa juntament amb Víctor Almirall. El relleu va arribar en una situació delicada per a l’empresa, després d’un 2021 tancat amb pèrdues de 41 milions per l’actualització comptable d’alguns productes; de fet, aquell mateix 2022 Almirall va acomiadar-se de l’Ibex-35 després d’aconseguir entrar-hi dos anys enrere. Però tres anys més tard, la companyia ha recuperat definitivament el somriure gràcies a uns resultats trimestrals que confirmen la posició d’Almirall com a referent català de la cura de la pell.
“Almirall és un petit campió en un àmbit, el terapèutic, molt concret i amb molt de futur”, defineix l’empresa el director d’innovació i transferència de coneixement a Esade, Oriol Alcoba. “Dins de la indústria catalana, és de les poques farmacèutiques amb producte propi que encara mantenim en el país”, assenyala. Una posició dins d’un sector, el de la salut, que concentra el 7,6% del PIB català i que donava feina a 25.775 persones el 2023, segons xifres de Biocat i l’Idescat, respectivament.
De fet, la d’Almirall és una història de llarg recorregut: l’empresa va ser fundada el 1943, però els seus orígens es remunten fins a 1862, any en què Francesc Mont i Almirall va muntar la farmàcia i posteriors laboratoris que donen nom a la companyia. Amb l’inici de les activitats d’R+D el 1960, la companyia va multiplicar la seva capacitat productiva la dècada dels 70 amb l’obertura de plantes a Sant Celoni, Sant Andreu de la Barca i Sant Just Desvern, així com un centre d’investigació a Sant Feliu de Llobregat. El 1990 va llançar a l’Estat l’antihistamínic ebastina i va començar a concedir llicències internacionals; a més, aquell mateix any és quan va obrir la seva primera filial internacional, a Bèlgica.
A les darreries del segle XX, el 1997, la companyia es fusiona amb el Grup Prodesfarma per donar lloc a Laboratorios Almirall Prodesfarma SA, nom que evolucionaria amb el pas dels anys fins a retornar el 2009 al simple Almirall SA que es manté avui. El 2007 marca una nova fita, amb la sortida a borsa de l’empresa, i des d’aleshores, el grup ha anat ampliant-se amb adquisicions de companyies dermatològiques com Hermal (2007), Aqua Pharmaceuticals (2013), Poli Group (2015), ThermiGen LLC (2016) o Bioniz Therapeutics (2020), entre altres. El 2024, l’empresa, que manté la seu a Barcelona, sumava més de 2.000 treballadors (dels quals un 54% són dones), un total de catorze filials repartides entre Europa i els Estats Units i una presència a més de 100 països.
Alcoba: “Dins de la indústria catalana, Almirall és de les poques farmacèutiques amb producte propi que encara mantenim en el país”
Tanmateix, la companyia ha experimentat diversos moments difícils en les dues darreres dècades: l’estiu de 2017, Almirall va viure un sotrac important en la seva valoració a borsa després de revisar a la baixa les previsions de l’exercici, que va acabar tancant amb pèrdues de 303,9 milions. Aquesta caiguda, juntament amb altres punts crítics, van provocar un canvi d’alineament de la companyia, que va optar per redirigir les seves prioritats. Entre 2013 i 2018, l’empresa va reduir la plantilla en més de 1.000 professionals, una part acomiadats i una altra transferits a AstraZeneca el 2014, quan va arribar a un acord amb l’empresa britànica per vendre-li el negoci de malalties respiratòries. “Va ser una aposta bastant arriscada, en què va haver de deixar anar altres àmbits terapèutics”, reconeix Alcoba, però “per les xifres que surten últimament, sembla que tenim una empresa que funciona bé”.
Beneficis quintuplicats i un ebitda que creix a bon ritme
Les més recents, corresponents als resultats del tercer trimestre d’enguany, donen suport al discurs. Almirall va registrar unes vendes netes de 820,7 milions d’euros durant els nou primers mesos de 2025, un 12,8% que el mateix període de 2024, i uns beneficis nets de 39,1 milions, xifra que quintuplica l’equivalent a l’any anterior. Per la seva banda, l’ebitda assoleix els 180,7 milions d’euros, que suposa un creixement interanual del 27,1%. Després de presentar aquestes dades el passat novembre, l’empresa manté les previsions de tancar el 2025 amb un increment en vendes d’entre el 10 i el 13%, que superarien els 1.000 milions, amb un ebitda d’entre 220 i 240 milions.
Alcoba considera que són unes dades “molt positives”, especialment pel que respecta a l’ebitda, que creix a un ritme més elevat que la facturació, cosa que demostra que “estan rendibilitzant les inversions”. “En el sector, tot va de mantenir la inversió en R+D, però també de tenir èxit en el pipeline de productes, i això no sempre passa, ja que l’R+D sempre és igual a risc”, assenyala. “No oblidem que un producte farmacèutic té una durada de vint anys, que és el que dura la patent”, remarca el director d’innovació i transferència de coneixement a Esade, una limitació que obliga a continuar invertint en recerca. En aquest sentit, Almirall ha destinat un total de 102,4 milions d’euros a l’R+D durant els nou primers mesos de l’any, que corresponen al 12,5% de les seves vendes. “Les empreses del sector de la salut inverteixen l’ordre d’entre el 20 i el 25%”, declara Alcoba, “però és probable en l’àmbit dermatològic no calgui destinar un percentatge encara més alt de la seva facturació”.
Almirall ha destinat 102,4 milions fins a setembre en inversions en R+D, l'equivalent al 12,5% de l'ebitda del mateix període
Els resultats trimestrals també mostren una evolució en les vendes amb marcades diferències regionals. Europa suposa ja més del 90% del negoci d’Almirall i continua en creixement, mentre que al mercat estatunidenc registra una caiguda del 15,4% de les vendes, que ja només representen el 4,4% del total. Al seu torn, la resta del món fora d’Europa i els EUA també cauen, en aquest cas, un 9,4%, que correspon a 34,6 milions. Alcoba associa la davallada en el mercat nord-americà als aranzels imposats pels Estats Units als productes farmacèutics i, per tant, els descriu com a “conjunturals”. En tot cas, “el fet de tenir producte diferencial els dona una bona posició per millorar les dades d’exportació”, analitza l’expert, que veu el creixement al Vell Continent com un “molt bon senyal”.
Finalment, el deute net de la companyia se situa en els divuit milions, una xifra que representa 0,1 vegades l’ebitda. “És un nivell d’endeutament baixíssim i demostra que han tingut una gestió financera molt conservadora i prudent”, valora Alcoba. Són unes xifres que, “si els calgués”, podrien reinvertir en “el cor de negoci”, com són l’R+D i la gestió financera. Tanmateix, l’expert no veu necessari créixer inorgànicament a través d’adquisicions de companyies, i més tenint en compte que “hi ha altres exemples en el sector que han patit molt per aquest endeutament”. “Tenint aquesta situació financera de control del deute i havent tornat als nombres positius, estarien preparats per afrontar una nova etapa de creixement”, conclou.