Anna Pruna (Badalona, 1968) ha viscut l’esport des de totes les òptiques possibles. Des de ben jove, com a jugadora de bàsquet al Club Joventut de Badalona i al CB Sant Adrià; des del món acadèmic, en llicenciar-se en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport per l’INEFC, i posteriorment exercint de professora d'educació física a l'Escola Badalonès; també des del vessant polític, ja que el novembre del 2006 va esdevenir la primera dona a dirigir l’esport català, quan ser nomenada secretària general de l'Esport; i ara, des de ja fa anys, Pruna viu -i impulsa- l’esport des de l’àmbit empresarial com a presidenta d’Indescat, el clúster català de l’esport.
Aquesta indústria va prendre embranzida en període postpandèmic: “Vam viure en primera persona el que significa no tenir esport. I moltes vegades, quan no tens quelcom, és quan te n’adones realment del valor que té”, comenta Pruna en una conversa amb VIA Empresa. Aquesta embranzida, que l’agost del 2024 es va traduir en la creació d’una conselleria d’Esports, és una gran oportunitat per un clúster que agrupa més de 180 empreses, mig miler de socis, i s’immergeix en un context de revolució tecnològica que promet revolucionar la indústria esportiva: “Qualsevol avenç ha de saber les limitacions que un té”.
Som esportistes els catalans i catalanes?
Jo crec que sí, som una societat sana esportivament parlant, des de l’àmbit físic, però també en un sentit figurat, l'esport aporta una sèrie de valors, com el fair play, la disciplina, el respecte, la cooperació o la col·laboració, que formen part de la nostra cultura i de la nostra societat, és quelcom que es respira. A més, amb la pandèmia vam viure en primera persona el que significa no tenir esport. I moltes vegades quan no tens quelcom, és quan te n’adones realment del valor que té, i a l'esport li ha passat això. Igualment, jo penso que sí, que la societat catalana té ADN esportiu.
I no li sobta, doncs, l’infrafinançament que pateix l’esport català?
Hi ha infrafinançament perquè sempre hem hagut de justificar molt el nostre valor. Sempre dic que l'esport és molt conegut, tothom hi entén, es visualitza molt, ara tenim espais publicitaris, mitjans propis i exclusius, tenim un espai en què es visualitza l’alt rendiment, com ho són els Jocs Olímpics… som coneguts, però hem de passar a ser reconeguts. Aquí és on hem de picar pedra i hem de demostrar que aportem molt de valor a la societat, ja que generem un impacte social, econòmic i, també en l’àmbit de la salut. I ens costa molt demostrar-ho.
"Hi ha infrafinançament perquè sempre hem hagut de justificar molt el nostre valor"
Recentment, vam fer un pas endavant amb el reconeixement de tenir una conselleria pròpia, però ara el que ens cal és demostrar que nosaltres som capaços de generar projectes que donen impacte. Sense projectes, no hi ha pressupost, ningú demana pressupost sense cap full de ruta, llavors, cal saber on volem anar i quines són les polítiques esportives que volem aplicar. I lluitar-ho molt. Ara, amb la conselleria i aquestes estructures, és el moment de lluitar-ho i demostrar el que aporta l’esport a la societat.
No s’ha demostrat prou l’impacte de l’esport i el benefici que té, a tots els nivells?
Sempre s'ha de picar pedra. Tothom lluita pel pressupost global de la Generalitat, al cap i a la fi, totes les conselleries s’asseuen a una taula i lluiten pel seu pressupost. I el conseller o consellera d'Economia, en aquest cas, consellera, ha de veure com distribuir-ho tot plegat. És un símil amb el món de l’esport. No perquè guanyis una final vol dir que sempre les guanyaràs totes. Has d'estar preparat i entrenat per tornar a guanyar la final. Per tant, hem de seguir demostrant, no només en l’àmbit governamental, sinó també a la societat, aquesta ha de tenir molta consciència de quins són aquests beneficis de l'activitat física i de l'esport.
Ningú diu que és fàcil lluitar per un bon pressupost. No ho és. Però si tens uns bons projectes i els justifiques, ho aconsegueixes. Nosaltres ho vam fer.
Com a exjugadora de bàsquet professional, has conegut de prop els beneficis de l'esport. Quins en destacaries?
Destacaria tots aquells beneficis relacionats amb el teu propi desenvolupament professional. Tots els esportistes sempre ens hem marcat reptes, i això va bé per un mateix, però també a l'hora de treballar en equip, sigui un esport col·lectiu o individual, ja que aquests també són multidisciplinaris. Per tant, les persones que tenen aquest valor del treball en equip i sobretot que es fixen reptes i objectius constantment, sempre busquen com superar-se, i això tant en l’àmbit personal com professional és molt útil.
L’esport també aporta molta disciplina. En aquesta vida no sempre estàs d'acord amb tot, i està bé ser rebel, jo ho soc una mica, però has de saber acceptar i gestionar tota mena de situacions. Això t'ajuda a gestionar canvis amb una flexibilitat o una capacitat de resiliència que no tothom té, i que et beneficien a l’hora de treballar dins d’una empresa, o amb un equip de psicòlegs, nutricionistes, fisioterapeutes, etcètera.
Ara que menciona aquest seguit de professionals, considera que falta professionalització en l’esport català?
Falten recursos. A tothom li agrada ser el més professional possible per donar el millor servei a l’esportista i, en aquest sentit, cal tenir en compte que existeix un gran desnivell entre l'esport professional, l’alt nivell, que no té per què ser professional, i l'esport base. Són tres esgraons diferents, però el salt més important el trobem en aquests dos darrers. Per tant, aquests professionals de l’esport que mencionàvem, no se’ls poden permetre tots tres esgraons, però no perquè falti professionalització, sinó perquè falten recursos per accedir a tots aquests serveis.
Res a veure si ens comparem amb els Estats Units. Les mateixes universitats compten amb enormes quantitats de recursos i prioritzen molt més l’esport, fet que sedueix a milers d’estudiants d’arreu del món.
Bé, ara no sé si marxen tants estudiants als Estats Units, ara és una mica més difícil, però sí que és veritat que hi ha moltes més oportunitats pel que fa a les beques, especialment en el cas del bàsquet femení, que el conec ben de prop. I és cert que aquí tenim un talent que se’ns està escapant, bàsicament perquè allà hi ha més recursos i molta més oportunitat. Ara bé, moltes vegades pensem que el que trobarem a fora és millor que el que tenim a casa, que si anem a fora aprendrem més que no pas aquí, i a Catalunya hi ha molt de talent i molt de coneixement a aprofitar.
"Moltes vegades pensem que el que trobarem a fora és millor que el que tenim a casa, i a Catalunya hi ha molt de talent i molt de coneixement a aprofitar"
Però potser no les mateixes facilitats a l’hora de compaginar estudis i esport d’alt nivell.
Bé, als Estats Units hi ha molta lliga, la lliga universitària té molt de nivell, i això aquí no està desenvolupat. Però és perquè allà hi ha aposta d'oportunitat, nosaltres el talent el tenim. Pensi que també hi ha intercanvis amb molts estudiants d’arreu del món que venen aquí, perquè tenim unes infraestructures i grans professionals que valen molt la pena, això no ho podem obviar.
Com incideix Indescat en aquesta fotografia de l’esport català que acabem de fer?
Indescat és un agent que reuneix l'ecosistema esportiu. Des dels nostres inicis som un ecosistema empresarial, però representem tota la cadena de valor: no només aquest sector més productiu, que és la indústria, sinó també el sector del practicant, reunim des de clubs, federacions, consells esportius, institucions que gestionen serveis esportius municipals i, òbviament, tenim la pota de coneixement per part de les universitats i la pota tecnològica dels centres tecnològics.
Per tant, és un punt de trobada on es barreja tot l'ecosistema esportiu per tal de promoure i generar projectes innovadors, i aconseguir que el sector sigui més competitiu, tant des del punt de vista de l'empresa com des del punt de vista de l'esport. Al cap i a la fi, són dos vessants que van junts, sense una indústria competitiva, la capacitat de competició i de pràctica esportiva tampoc ho serà. Però si no fomentem aquesta pràctica i aquest alt rendiment, tampoc tindrem indústria. I no li parlo només de l’alt rendiment, volem que totes les capes de la societat puguin obtenir beneficis de l’esport.
Just ara mencionava universitats, institucions, centres tecnològics… Quina valoració fa sobre la col·laboració a Catalunya entre aquests organismes?
A nivell de clúster, com a sector productiu, hi ha un tema molt important, que és que les empreses necessiten solucions. I sense coneixement i tecnologia és molt difícil donar una solució. Per tant, gràcies als centres tecnològics, concretament els d’Eurecat i Leitat, que estan integrats al clúster, ens possibiliten el fet d’estar molt integrats a molts projectes tecnològics. Les universitats també, i necessitem que la seva recerca estigui en línia amb les necessitats de les empreses. En aquest sentit, nosaltres vam aconseguir que totes les universitats formin part d'Indescat des del primer dia, i totes elles tenen un interès, no només d'aproximar aquesta recerca a l'empresa, sinó també en posicionar-se com una factoria de professionals que acaben incorporant-se en el món laboral. En conjunt, li puc dir que els interessos estan molt connectats i la resposta és molt bona.
Quantes empreses agrupa el clúster?
Som una comunitat d'uns 550 membres, que hem pogut impulsar amb el projecte del Barcelona Sports Hubs, i comptem amb unes 180 empreses. Aquest any ens agradaria arribar a les 200, malgrat que no existeix un objectiu de nombre d'empreses, el que volem són empreses actives, que necessiten innovar, i que volen ser més competitives. Aquestes són les empreses que impulsem, a les quals connectem amb la tecnologia, busquem finançament i executem els seus projectes.
"Si ets emprenedor, has de ser resilient, si no, ja no ets emprenedor"
L’ecosistema emprenedor acostuma a mencionar la resiliència com a principal atribut a l’hora d’engegar un projecte. És també un atribut molt present en l’esport. En aquest sentit, quina valoració fa de l’ecosistema emprenedor de l’esport? És especialment resilient?
Si ets emprenedor, has de ser resilient, si no, ja no ets emprenedor. Avui dia, emprendre és molt difícil, has de tenir la capacitat de generar un producte o un servei que doni una solució a un repte determinat que té la societat, però, sobretot, t’ha de sortir del cor. Si penses només a fer negoci, les probabilitats d’èxit es redueixen, perquè com et trobes amb tantes dificultats, si no emprens un projecte que realment tingui un perquè, serà molt difícil. A més, cal tenir la dificultat que representa la falta de recursos i inversió que hi ha, especialment si ens comparem amb altres països.
Això no treu, però, que hàgim de treballar l'esperit emprenedor, igual que es dona suport a l’esport base, hem de donar suport a l’emprenedoria, i és un camí difícil, en l’àmbit de l’esport ens falten encara més estructures, més projectes i també fomentar l’emprenedoria des de les universitats.
Reprenent el pes que té la tecnologia en la indústria de l’esport, molts dels avenços que observem avui dia impulsen considerablement el rendiment dels esportistes, tant amateurs com professionals. Creu que indirectament aquests avenços han complicat la lluita contra el dopatge?
Qualsevol avenç ha de saber les limitacions que un té. Jo separaria el dopatge d'aquests avenços, perquè considero que és un tema de valors. L’esportista ha de saber quins són els límits, és un tema d’ètica i de fer un bon ús de les tecnologies, sigui en productes, o en la millora del rendiment, però sempre sense superar la barrera del dopatge. Ara bé, les normatives del dopatge han d'anar canviant i s'han d'anar adaptant a aquests nous avenços tecnològics. Sempre s’ha d'intentar anar per davant, tot i que, malauradament, sempre es regula després, perquè la societat civil i els avenços tecnològics són més ràpids.
Penso que els beneficis que s'han d'aconseguir a través de les millores tecnològiques han de córrer en paral·lel, mai superar-se. Soc partidària de regular a mesura que anem avançant, sense autolimitar-nos.
En aquest sentit, hi ha alguna línia vermella per accedir al clúster? Hi ha algun tipus d’empresa que no pot accedir-hi per treballar en uns avenços determinats?
No. És un espai on cap tothom, fins i tot aquelles empreses que no formen part del món de l'esport. Tenim empreses tecnològiques que treballen a escala transversal i un dels seus àmbits d'aplicació és l'esport, però no són empreses esportives en si. Un exemple és Into Reality, una empresa tecnològica que, de fet, va ser present a l’ISE, i que ofereix solucions a molts àmbits, entre d’altres, l’esportiu. Un altre exemple, Emogg Analytics, que detecta les emocions a través de la IA, i troba aplicacions tant a un congrés com a una final de qualsevol esport. Tenim tota mena d'empreses.
Aquest impuls que viu el món de l’esport també es reflecteix en l’esport femení? Hi ha desigualtat en aquesta indústria?
Aquí hi ha dos vessants. D’una banda, el del negoci, que no té gènere, i, de l’altra banda, l’emprenedoria, que més o menys es troba en una situació similar al sector esportiu. Encara tenim una assignatura pendent, ja que la proporció d'empresaris i empresàries és desigual i minoritària en el cas de les empresàries, com a qualsevol altre sector empresarial. Ara bé, des del punt de vista de consumidor final, de B2C, aquí no hi ha cap desigualtat, tenim una àmplia gamma, sobretot, quan parlem de teixit o de producte esportiu. Si haig de produir unes botes, ataco tant el sector masculí com el femení, difícilment les produiré només pel masculí. De fet, les dones compren més o prenen més decisions de compra que els homes, per tant, a escala de negoci no trobem desigualtat.
El pròxim dimarts 17 de febrer, el clúster celebra l’Indescat AI Summit. Què podrem trobar en aquest esdeveniment?
Estem molt sorpresos, en aquests moments tenim més de 500 persones apuntades. Vam voler organitzar una jornada, però ens hem anat animant i hem acabat sent un congrés. Hem vist que sí, que la intel·ligència artificial és un concepte molt ampli, de gran aplicació al sector esportiu, i hem tingut una resposta molt interessant. Llavors hem volgut fer una jornada que toqui diferents àmbits, però sobretot que hi hagi diferents postures i opinions sobre la IA. Volem transmetre que el món de l'esport no està aïllat de la tecnologia, i que precisament la IA està transformant la manera en què prenem decisions, com decidim, com entrenem, com gestionem, o com innovem.
Per nosaltres és vital tenir molt clar què és el que hem de transformar amb la IA, perquè és una eina transformadora dins del sector esportiu, però també hem de tenir clar què és el que hem de preservar, què és allò que ha de mantenir la seva essència. De tot això també en parlarem.
La tecnologia també ha donat lloc als esports electrònics, de fet, aquest és un dels cinc grans focus del clúster. Realment són esports, els esports electrònics?
Bé, tothom es fa aquesta pregunta, i és exactament el mateix que preguntar-se si els escacs són esports. Associem l’esport a l’activitat física, però els conceptes que defineixen què és un esport són molt més amplis que no només l’activitat física. Per començar, hi ha una part que té molt de pes, que és l'estratègia. Qualsevol esport té estratègia, és un factor importantíssim i inherent a l'esport, perquè es necessita tant per competir com per entrenar, tant en esports d'equip com individuals.
"Les normatives del dopatge han d'anar canviant i s'han d'anar adaptant a aquests nous avenços tecnològics"
A més, hi ha desconeixement sobre com s'entrenen els esports electrònics, perquè són moltes hores de joc, hi ha un factor postural, els jugadors també han d’entrenar la capacitat física, el factor psicològic, alguns equips tenen psicòlegs, nutricionistes… i equips multidisciplinaris com comentàvem abans.
No hi ha una línia que separi el que és esport i el que és joc?
Recordo un dia que va venir una persona perquè volia reconèixer que el dòmino fos un esport. Si els escacs estan reconeguts com un esport, per què no el dòmino? Però perquè sigui així, ha d’haver-hi una estructura de clubs, una estructura internacional, una societat civil que s'organitzi i hi hagi realment una competició al voltant. És un tema de competició.
Com li agradaria trobar Indescat d’aquí a cinc anys?
Ara estem en un moment per fer un salt qualitatiu i quantitatiu que afavoreixi la nostra internacionalització. D'aquí a cinc anys volem un clúster internacionalitzat. És a dir, que hi hagi més empreses, i no només catalanes, generar connexions internacionals i permetre que empreses d'aquí connectin amb empreses de fora. Un altre àmbit que volem impulsar és la modernització del sector esportiu, connectar i fer projectes col·laboratius amb la indústria que reverteixin en la millora competitiva del teixit associatiu, com ara clubs, federacions, etcètera. I per últim, també volem posar el focus en el desplegament territorial, perquè l'impacte d'indústria, i sobretot en l'àmbit econòmic, es desplegui a tot Catalunya.
Volem seguir sent generadors de coneixement i impulsors de projectes d'innovació, estar a prop de les noves tendències i esdevenir una factoria d'oportunitats per les empreses, i poder explicar-ho al món. Hem de fer que Catalunya sigui un referent en innovació i en modernització de l'esport en tots els àmbits.