No cal estar atent a la premsa econòmica per observar que, en els últims mesos, l'OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell ha acaparat titulars, encès els debats financers i mobilitzat accionistes, mitjans i analistes i fins i tot ha obert un debat polític. És lògic. Estem davant d'una operació que, més enllà de xifres i sinergies, enfronta dos models de banca, dues maneres d'entendre la generació de valor, i dues visions sobre com abordar el futur del sector financer espanyol i, per descomptat, europeu.
Des de la meva experiència en banca, i reconeixent que puc tenir una visió esbiaixada, després de seguir de prop aquesta operació des del principi, vull convidar el lector a mirar més enllà del soroll.
Aquest és el meu primer article a VIA Empresa i hi proposo una lectura estratègica i fonamentada de l'OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell, amb l'objectiu d'aportar context i claus per entendre les implicacions d'aquesta operació, més enllà del soroll polític o emocional. I per què la cita del pròxim 24 de juliol, la data de presentació del nou pla estratègic del Sabadell, s'hauria de marcar en vermell a l'agenda de tot accionista.
Les dades són més que evidents. El 2023, el Sabadell va superar els 1.300 milions d'euros en beneficis. A això cal sumar-hi una rendibilitat sobre capital tangible (RoTE) del 14,9 %, davant del 12,2 % de l'any anterior, cosa que reforça la seva eficiència operativa. A més, la seva ràtio de capital CET1 fully loaded va vorejar el 13,3 % a tancament de 2024, molt per sobre del mínim regulador i amb un matalàs que li permet distribuir fins a 3.300 milions entre dividends i recompres el 2024–2025. Complementen el sòlid perfil uns marges recorrents al voltant de 3.315 milions d'euros, una ràtio d'eficiència del 48,7 %, i una morositat reduïda al 2,84 %, mínims des del 2009.
La venda del TSB o la definició d'una direcció estratègica
Així mateix, el Banc Sabadell ha anunciat una retribució a l'accionista sense precedents: 1.300 milions d'euros en dividends ordinaris, més 2.500 milions d'euros extraordinaris procedents de la venda de la seva filial britànica TSB, recentment acordada amb el Banco Santander per més de 3.100 milions d'euros.
Aquesta decisió demostra la solidesa i visió de l'equip directiu, alhora que millora l'estructura financera i crea noves oportunitats per invertir i consolidar la presència al mercat espanyol. Un canvi estratègic que es produeix en un moment clau.
Només els qui mantinguin les seves accions el primer trimestre del 2026 podran rebre el pagament de la venda del TSB; els qui les hagin venut o acceptat l'OPA del BBVA quedaran fora d'aquesta retribució
Hi ha decisions que defineixen una direcció estratègica. La venda de TSB n'és una. Adquirida el 2015 per prop de 2.400 milions d'euros, el Sabadell no només la ven ara a bon preu, 1,5 vegades el seu valor en lliures, sinó que materialitza una plusvàlua que reflecteix una gestió eficient i pacient.
Més enllà del preu, el que és realment important és com afecta directament l'accionista. A la junta extraordinària convocada per al 6 d'agost se sotmetran a votació dos punts essencials: l'autorització per vendre TSB i la distribució d'un dividend extraordinari de 0,50 euros per acció, previst per al primer trimestre del 2026. Només els qui mantinguin les seves accions en aquell moment podran rebre aquest pagament; els qui les hagin venut o acceptat l'OPA del BBVA quedaran fora d'aquesta retribució.
Sumem: 1.300 milions d'euros en dividends ordinaris + 2.500 milions d'euros extraordinaris = 3.800 milions d'euros per a l'accionista en 12 mesos. Una xifra que no només eclipsa l'oferta del BBVA, sinó que planteja una pregunta incòmoda: per què vendre barat avui el que val més demà?
Des que es va anunciar l'OPA, les accions del Banc Sabadell han registrat una revalorització notable, reflex d'una percepció del mercat que va més enllà de l'oferta inicial: s'anticipa una posició negociadora més sòlida i un potencial de creixement més gran. Mentrestant, el BBVA ha mantingut la seva proposta sense canvis, fins i tot després que el Sabadell reduís el seu perímetre amb la venda del TSB. Que la cotització actual s'acosti als nivells implícits en l'oferta hauria de fer reflexionar els accionistes: acceptar en aquestes condicions podria suposar renunciar a una valorització que el mercat ja està reconeixent. I encara que cap moviment borsari garanteix el futur, els senyals del present no s'haurien d'ignorar.
En tota OPA, els accionistes són els veritables jutges. I la seva decisió ha d'estar basada en informació rigorosa, visió estratègica i sentit econòmic. L'equip directiu del Sabadell ha mantingut, fins a la data, una línia d'actuació caracteritzada per l'execució, la comunicació i l'anticipació estratègica. La carta enviada la setmana passada pel president Josep Oliu als accionistes n'és un bon exemple: claredat, transparència i dades concretes.
Hi ha una qüestió de fons que mereix destacar-se: la confiança. En un entorn on moltes vegades els grans bancs semblen diluir-se en estructures opaques i centralitzades, el Sabadell manté una identitat territorial forta, un focus clar en la banca d'empreses i una proximitat amb els seus stakeholders que val, i molt.
Tinc clar que el focus del Pla Estratègic del Sabadell estarà en els objectius financers, l'eficiència operativa, la digitalització i, sobretot, en la rendibilitat futura
Tot apunta al 24 de juliol com una data decisiva: aquell dia, el Banc Sabadell presentarà el seu nou Pla Estratègic 2025-2027, i no es tracta només de números o promeses, sinó d'una oportunitat real per mostrar fins on pot arribar l'entitat per si sola. No és menor el fet que els plans anteriors s'han complert, i això, al món de la banca, val molt més que qualsevol eslògan: la credibilitat es guanya executant. Tinc clar que el focus estarà en els objectius financers, l'eficiència operativa, la digitalització i, sobretot, en la rendibilitat futura. Però més enllà del soroll de l'OPA, el que realment està en joc és demostrar que el Sabadell no necessita fusionar-se per créixer, sinó que pot fer-ho amb solidesa i rumb propi.
El BBVA és una entitat sòlida, amb presència internacional consolidada. Tanmateix, això no implica que la seva OPA representi, per defecte, la millor opció per als accionistes del Banc Sabadell. D'entrada, el fet que es proposi un canvi d'accions en lloc d'un pagament en efectiu ja trasllada certa càrrega fiscal a l'accionista, cosa que fins i tot s'esmenta a la carta del president Oliu. I si a això hi sumem que no hi ha hagut un ajust en el preu després d'una operació tan rellevant com la venda del TSB, costa veure on és realment el benefici immediat per als actuals accionistes.
Les sinergies del BBVA
El BBVA estimava inicialment que la integració amb el Sabadell generaria sinergies anuals de fins a 850 milions d'euros, principalment a través de la integració tecnològica, la racionalització d'estructures i millores en el finançament majorista. No obstant això, després de les condicions imposades pel govern espanyol, les quals obliguen a mantenir la independència jurídica, operativa i de marca del Banc Sabadell durant almenys tres anys, l'entitat reconeix que només podria capturar al voltant de 300 milions d'euros anuals, és a dir, un 35 % de l'estalvi previst inicialment.
Malgrat aquesta limitació, el BBVA ha decidit continuar amb l'OPA i ha formalitzat davant del govern espanyol i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) una sèrie de compromisos destinats a preservar la identitat i l'arrelament territorial del Sabadell. Entre ells destaquen: mantenir el centre corporatiu i operatiu a Sant Cugat, conservar la marca Sabadell durant un mínim de cinc anys, evitar acomiadaments forçosos durant tres anys i garantir que la gestió de pimes i autònoms es mantingui a Catalunya i la Comunitat Valenciana. Així mateix, el banc es compromet a ampliar el finançament a famílies i empreses en fins a 5.000 milions d'euros addicionals a l'any, i a reforçar la seva activitat social, cultural i científica als territoris on el Sabadell té una presència rellevant.
Comprar un banc just quan comença a generar més valor del que es reconeix a l'oferta em sembla, com a mínim, una aposta difícil de justificar
Amb més de cinc dècades al sector, i havent viscut en primera fila la profunda transformació de la banca en els últims vint anys, em resulta impossible no veure aquest moment amb una mirada crítica però també fonamentada. La història del sistema financer és plena de fusions, compres i resistències; algunes van sortir bé, d'altres no tant. Avui veiem el BBVA intentant créixer a Espanya mitjançant l'adquisició del Sabadell, mentre que el Santander reforça la seva posició al Regne Unit comprant el TSB. És una jugada cridanera, que parla d'estratègies diferents i que, en el fons, podria alterar els equilibris dins del sistema bancari espanyol i europeu.
En aquest context, els accionistes del Sabadell tenen raons sòlides per creure en el projecte independent del banc: els resultats acompanyen, l'estratègia és clara i la remuneració a l'accionista, més que competitiva. Per això, tal com està plantejada, l'OPA del BBVA no només es queda curta, sinó que arriba en un moment en què el Sabadell comença a demostrar tot el seu potencial. Comprar un banc just quan comença a generar més valor del que es reconeix a l'oferta em sembla, com a mínim, una aposta difícil de justificar.
Una OPA hostil només pot ser resposta amb resultats, fets i confiança. El Banc Sabadell ho sap, i ho està fent. En un context d'elevada incertesa geopolítica i reguladora, l'entitat ha aconseguit consolidar una posició de rendibilitat sòlida, millorant els seus màrgens, optimitzant costos i diversificant riscos.
El pròxim 24 de juliol serà un punt d'inflexió. I allà hi seré, com molts de vostès, atent a les dades, a la visió i als senyals que marcaran el futur del Sabadell. Perquè, en temps d'incertesa, la millor defensa sempre és una bona estratègia.
El que ve després del 24 de juliol pot redefinir no només el Sabadell, sinó també el futur de la banca espanyola. Ens llegim en uns dies. La història no acaba aquí. Només comença un nou capítol.