Quan queda encara per contestar la gran pregunta de per què el BBVA va augmentar només un 10% el preu de la seva oferta sobre el Banc Sabadell sense tenir pas un 30% d’acceptació de l’OPA garantit, el sector bancari torna a ser notícia.
El mateix dijous dia 16 d’octubre, quan s’acabava la fallida OPA, sortien notícies sobre alguns bancs regionals nord-americans que causaren reaccions adverses a les seves pròpies cotitzacions i a les del conjunt del sector bancari. El conglomerat bancari Western Alliance Bancorp, que ofereix serveis bancaris a Nevada, Arizona i California, en fou el detonant. La seva cartera de préstecs a empreses és molt forta, amb un 45% del total, seguida dels préstecs a habitatges, amb un 25%, i dels préstecs a immobiliari comercial, amb un altre 25%. Es tracta d’un banc que l’any 2019 tenia un benefici net d’uns 500 milions de dòlars, i que aquest any 2025 superarà els 900 milions. A la borsa té un valor d’uns 8.400 milions de dòlars, amb uns 3.700 treballadors, i disposa d’un bon rati de capital de 14,1.
Doncs bé, aquesta mateixa entitat va anunciar que havia portat a judici a un deutor, Cantor Group V LLC, per un import de 100 milions de dòlars, tot al·legant que s’havia produït un frau pel que fa a uns préstecs d’immobiliari comercial que s’havien utilitzat com a col·laterals, tot plegat prou imprecís i de reduïda dimensió. Les seves accions van caure aquell mateix dia un -10,9%, i van provocar un efecte contagi a altres bancs regionals nord-americans com ara el Zions Bancorp, valorat en uns 7.900 milions de dòlars. En el seu cas, els títols es van precipitar un -13,1% el mateix dia. El Jefferies Financial, que val uns 11.500 milions de dòlars, també va caure un -10,6% aquell dijous.
Amb tot, l’índex bancari americà, l’S&P 500 Banks, va escurçar-se al mateix dia gairebé un -3,0%, la qual cosa va afectar de retruc les grans entitats bancàries. L’endemà, el divendres dia 17, el moviment s’estengué als bancs europeus i l’índex Eurostoxx Banks caigué un -2,4%.
Les caigudes borsàries dels bancs regionals, com la de la setmana passada, espanten més aviat per la possibilitat que puguin ser l'avançada de problemes de major magnitud
La qüestió de la banca regional nord-americana és recurrent. Hi ha qui considera que aquests bancs són menys competitius per afrontar els reptes de la competència dels bancs en línia en relació amb la gran banca, i altres simplement creuen que han de remunerar més el passiu per tal d’aconseguir dipòsits. De tota manera, però, la part més rellevant és que se’ls considera més exposats al cicle econòmic, mitjançant els seus préstecs a empreses i els seus préstecs a immobiliari comercial, especialment pel que fa a un segment en particular de negocis, els més petits i alhora més vulnerables.
Per tant, quan surt alguna notícia com aquesta, el que espanta els inversors no és la notícia en si mateixa, sinó el fet que pugui ser l’avançada de problemes de major magnitud.
Els dies següents les accions d’aquests bancs, i de la banca en general, s’han recuperat força, i ara els descensos acumulats són ja molt petits, d’entre un -2% i un -3%. Sembla que estem davant d’una altra falsa alarma.
El sector bancari, però, no s’atura en l’actualitat, i el banc francès BNP acaba de perdre en tres dies un valor borsari d’uns 11.400 milions d’euros, a causa del veredicte d’un jutge federal de Nova York. Aquest ha condemnat la BNP a satisfer 21 milions de dòlars a tres refugiats sudanesos als Estats Units. En total n’hi ha uns 20.000 vivint als Estats Units, el que ha aixecat tota mena d’estimacions. Algunes arribaven a xifrar les indemnitzacions hipotètiques totals de fins a 10.000 milions d’euros. Els fets es remuntarien al genocidi que es produí durant la dictadura del Sudan entre 2002 i 2008. BNP ha dit que recorrerà contra aquesta sentència, li treu tota rellevància, i creu, a més, que els jutjats competents són els suïssos.
Sembla com si els inversors busquin avui similituds amb alguna crisi passada, però rarament es reprodueixen els fets relativament recents
Sigui com sigui, curiosament, tots els argumentaris que estan sortint ara són antics i fan referència a crisis passades. Certament, de la de Lehman Brothers se’n derivà molta morositat i nombrosos escàndols judicials, alguns d’ells amb unes molt elevades indemnitzacions. Sembla com si els inversors busquin avui similituds amb alguna mena de fet que ja han viscut abans. El que passa, però, és que rarament es reprodueixen els fets relativament recents. Quan vingui una crisi, que algun any succeirà, tindrà una natura del tot diferent.
De la mateixa manera que els espantaocells, que estan pensats principalment per espantar aquells ocells que mengen cereals, llavors o fruita, i tenen el punt dèbil que són molts els ocells s’hi acostumen ràpidament, perdent molta part d’eficàcia, l’espantainversors bancari té també moltes debilitats. Si bé podrà tenir un cert efecte als inversors més novells, és difícil que afecti de manera rellevant als inversors més experimentats.
Ara com ara, la salut bancària és molt forta. Els bancs han recuperat els marges d’interessos, mantenen alts els marges de comissions, van racionalitzar els costos al seu dia, mantenen una taxa de morositat molt baixa i tenen, a més, unes ràtios de capital molt elevades. Qui busqui indicis de crisi faria bé de mirar a altres sectors, i no pas al bancari amb l’actual situació.