Fa pocs dies, la junta del FC Barcelona va fer pública la memòria econòmica corresponent a la temporada 2024/25, tancada el 30 de juny passat. La conclusió immediata, per a la qual no cal aprofundir gaire ni ser un expert en finances, és que la salut de l’entitat continua degradant-se dia rere dia. El mandat que els socis van conferir al president Laporta per tal que capgirés l’herència enverinada que aquest va rebre del seu predecessor, Josep Maria Bartomeu, no només no s’està complint, sinó que es transita en direcció contrària, de manera que el club sobreviu al caire de l’abisme. Convé fer un repàs de les principals magnituds que mostra l’economia del Barça d’avui dia.
Una de les circumstàncies que més crida l’atenció del compte de resultats del club a la darrera temporada és que persisteix la incapacitat endèmica de generar beneficis, de manera que les pèrdues continuen dessagnant a l’entitat, un procés que ja dura massa anys. Les pèrdues en el negoci ordinari són estructurals, sovint dissimulades per les vendes de futbolistes o per les cèlebres palanques de Laporta. És del tot impossible sobreviure així gaires anys més. Viure instal·lats en els números vermells té com a conseqüència dues derivades molt negatives, com són l’existència de fons propis negatius (el club deu més del que té) i l’increment desbocat del deute.
Per posar xifres, la temporada 2024/25 el Barça va tancar-la amb pèrdues de 17 milions d’euros, alhora que s’ha reformulat el resultat de la temporada immediatament anterior, que s’havia saldat amb 90 milions d’euros en vermell i ara diuen que, en realitat, les pèrdues van ser del doble, d’uns 180 milions. Sense aquest joc de mans retroactiu, la temporada passada les pèrdues haurien quedat per sobre dels 100 milions.
Així doncs, l’home que va arribar a la presidència del club ara fa quatre anys i mig per posar fi al desgavell del president Bartomeu, al final no només no ha estat capaç de frenar la sagnia de pèrdues, sinó que les ha incrementat de manera significativa. En els cinc exercicis que ha tancat el president Laporta, el dèficit acumulat totalitza 277 milions d’euros, però aquesta xifra infravalora substancialment el forat real, perquè en dos dels exercicis la junta directiva va generar ingressos extraordinaris a partir d’avançar cobraments futurs i de vendre patrimoni, allò que es va batejar com palanques.
Si tenim en compte els 860 milions d’euros d’aquestes palanques, el desequilibri causat per l’administració Laporta ja supera els 1.000 milions, una xifra massa cridanera com per fer veure que no existeix (de tant en tant sentim com alguns opinadors asseguren que Laporta ha salvat al club). L’altre gran desequilibri del club el trobem al balanç, on el deute creix de manera accelerada; en aquest darrer tancament, el passiu de l’entitat s’enfila per sobre dels 2.500 milions d’euros, una xifra del tot desproporcionada amb la capacitat del club de generar ingressos. A més, cal tenir en compte que el deute per la remodelació del Camp Nou no forma part del balanç perquè, com ja hem explicat en diverses ocasions, va ser exterioritzat a través d’un fons de titulització.
L'herència Bartomeu
Tot i que aviat farà cinc anys que el president Laporta gestiona el club, de tant en tant encara sentim com a argument per justificar els mals resultats econòmics allò de l’herència rebuda, una afirmació que ja comença a sonar com el cèlebre contuberni jueu-maçònic del General Franco. Resulta un exercici interessant intentar aïllar els resultats de la gestió de Laporta mitjançant l'anàlisi comparativa entre el que va rebre i el que és avui el club.
El darrer exercici que el president Bartomeu va tancar va ser el corresponent a la temporada 2019/20, i en aquell moment la facturació de l’entitat era de 708 milions d’euros (un import afectat parcialment per la pandèmia), mentre que el passiu s’enfilava fins als 1.440 milions d’euros. A efectes pràctics, la següent temporada, la 2020/21, tot i que va ser tancada per Laporta, té com a principal responsable a Bartomeu, de manera que els valors de facturació i de deute d’aquell moment poden ser considerats com a integrants de la famosa herència.
Sota el mandat Laporta, el passiu s'ha disparat dels 1.481 als 2.500 milions d'euros
En aquest sentit, en aquell exercici la facturació, ara sí molt afectada per la pandèmia, es va quedar en els 575 milions d’euros i el passiu era de 1.481 milions. En conseqüència, en els quatre exercicis complets de Joan Laporta com a president, el passiu s’ha disparat des de la xifra indicada fins als 2.500 milions que hem comentat abans (un creixement de gairebé el 70%). Es miri com es miri, la situació en aquest àmbit és molt pitjor. Pel que fa a la facturació, en el darrer tancament se situa en 954 milions, molt per sobre dels que va generar el club a la temporada 2020/21, però no gaire més dels 854 milions de la temporada 2018/19, la darrera no afectada per la pandèmia.
Sigui com sigui, encara que considerem com a fet positiu que la gestió de Laporta ha aconseguit incrementar els ingressos del club, la realitat és que l’augment de les despeses ha estat superior, de manera que no ha servit per generar una bretxa (gap) de beneficis.
Els socis del club, que massa sovint obliden el seu vessant de propietaris, semblen viure obnubilats per la nova generació de grans futbolistes que ha produït La Masia, ignorant per complet el futur negre de l’entitat. I quan es genera cert debat públic sobre la valoració de la feina de l’administració Laporta, el que contemplem són dues trinxeres enfrontades llançant-se els plats pel cap sense que se’n puguin extreure gaires conclusions vàlides.
En aquest àmbit, el de l’enfrontament entre socis i seguidors blaugrana, sobta molt el rol que interpreten alguns opinadors que es mostraven del tot bel·ligerants amb les juntes dels presidents Rosell i Bartomeu, i que ara són extremament complaents amb el poder que representa Laporta. Es miri com es miri, i per més simpàtic que pugui caure l’actual president, i tot assumint que Laporta va rebre un club en estat comatós, és una realitat palpable que la seva gestió no ha servit per fer-lo despertar, sinó que encara se li han encomanat tres o quatre virus més que no tenia.
Hem parlat només dels aspectes quantitatius de la gestió de la junta actual, però els qualitatius no són pas més bons; sense ànim de ser exhaustius, i amb la voluntat de no dedicar gaire espai a expressar situacions ja comentades per tothom en múltiples ocasions, només apuntarem que el passiu moral de Laporta s’ha engreixat de manera considerable amb els reiterats anuncis fallits de tornada al Camp Nou, amb les comissions multimilionàries a Darren Dein, amb el declivi palès de les seccions, amb el fiasco de Barça Studios (o com dimonis es digui ara), i un llarg etcètera.
Si en algun moment els socis culers cauen del cavall i deixen de badar, potser seran a temps de no perdre el club
Ara totes les esperances per reflotar el club descansen sobre el futur Camp Nou, però potser en aquest aspecte hi ha un excés d’optimisme. Tots plegats hem estat testimonis del desenllaç que ha tingut la costosíssima reforma de l’estadi Real Madrid i els problemes imprevistos per explotar-lo tal com havien previst als seus fulls d’Excel. La inversió final ha resultat gairebé el triple del que s’havia anunciat de bon començament, una desviació que molt probablement provocarà que el club entri en una situació financera delicada durant els pròxims anys.
Si en algun moment els socis culers cauen del cavall i deixen de badar, potser seran a temps de no perdre el club, però la seva desídia dels darrers anys fa pensar que bona part d’ells són mereixedors de quedar-se sense el Barça que les generacions anteriors van saber conservar i llegar als seus fills.