Amb uns beneficis nets de 402 milions d’euros el 2025, un 156% més que el 2024, i millores en la qualificació creditícia d’agències com Standard & Poor’s (S&P), Fitch o Moody’s Ratings, Grifols afrontava l’inici de 2026 amb un optimisme renovat. El cas de Gotham City, tot i que continua obert als tribunals, queda lluny; la inversió de 160 milions d’euros en la nova planta de Lliçà de Vall demostra confiança a llarg termini, i una capçalera com Forbes recull la multinacional catalana com una de les 100 companyies amb millor reputació empresarial a l’Estat el 2025.
Però entre somriures i rostres alleugerits, una preocupació roman inalterada: el deute. La gran causa de la desfeta econòmica de la firma d’hemoderivats anys enrere, quan es va arribar a assolir una ràtio de palanquejament del 6,7x, és encara avui la prioritat màxima del consell executiu liderat per Nacho Abia. “Ara mateix, la situació financera de Grifols és delicada”, confirma el director del Màster Universitari en Finances i Banca a la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM), Xavier Brun. En l’exercici de 2025, l’empresa va reduir la ràtio del 4,6x al 4,2x gràcies a l’increment d’ingressos i a la reducció dels costos financers, però la xifra continua molt per sobre dels barems recomanats. És així que, juntament amb un refinançament de 2.000 milions d’euros de dos préstecs que vencien el 2027, Grifols ha anunciat aquest març el gran moviment: la sortida a borsa d’una “participació minoritària” del negoci de Biopharma als Estats Units. I no és poca cosa: parlem del gran nucli del negoci de la companyia catalana en el seu principal mercat mundial.
La mateixa companyia ja deixava clar en el seu comunicat la intenció principal d’aquesta decisió: captar grans volums de capital que puguin utilitzar-se per reduir el deute i incrementar la inversió en “mercats claus” per a l’autosuficiència. Per Brun, aquest moviment pot suposar un “punt d’inflexió en la situació financera” de Grifols, ja que permetria “alleugerir l’endeutament”. I no només, sinó també els costos financers, perquè un deute menor ajudaria a “millorar les valoracions de les agències de rating”.
No és la primera vegada que una companyia internacional del sector de la salut fa un moviment similar: el 2013, la farmacèutica estatunidenca Pfizer va independitzar la seva filial de salut animal, Zoetis, amb una oferta pública de venda (OPV); deu anys més tard, Johnson & Johnson replicaria l’estratègia amb la sortida a borsa de l’antiga divisió de productes farmacèutics de consum, ara coneguda amb el nom de Kenvue. Tots dos moviments van aconseguir un efecte addicional: impulsar la valoració de la nova companyia escindida, ara més enfocada en un sector concret i sense el llast del deute que carregaven les matrius.
En aquesta línia, Brun defensa que l’OPV ajudaria a revalorar el negoci als Estats Units, i com que la intenció és que Grifols mantingui un control alt de la nova filial (l’expert calcula que es podria posar al mercat entre un 20% i un 25% de la companyia), també donaria impuls a la cotització de la matriu. El professor de la UPF-BSM ho compara amb el cas de Ferrari de l’any 2015, quan el grup Fiat Chrysler Automobile (FCA) va decidir treure a borsa la marca italiana per elevar-ne la valoració a valors reals. “És pura aritmètica”, assevera Brun.
Estats Units, el mercat per antonomàsia
La decisió de limitar la sortida a borsa només als Estats Units respon al pes que aquest país té dins del negoci de Grifols en particular i dins del sector a escala internacional. I és que els EUA són el gran subministrador mundial de plasma, amb un 60% de les reserves internacionals, un fet que té una doble explicació al darrere. “Als Estats Units, un ciutadà americà només pot prendre proteïnes plasmàtiques si el seu origen és americà”, remarca Brun. A aquesta condició -que no es replica a Europa, on els països sí que poden importar plasma de l’estranger- se li suma un segon factor: “Els Estats Units és un dels pocs països, juntament amb Alemanya, en què al donant de plasma se li paguen diners”. Amb un pagament d’entre 50 i 80 euros per donació i la capacitat de poder acudir-hi cada dues setmanes, els incentius per treure’s un sobresou es multipliquen al país nord-americà.
Aquest context, en què s'incentiven profundament les donacions de plasma i en què el consum ha de ser autòcton, és la raó per la qual, d'acord amb Brun, Grifols va identificar els Estats Units com a mercat prioritari per al seu negoci. “Van veure que no podien quedar-se enrere”, subratlla l’expert, qui identifica la compra de Talecris Biotherapeutics per 2.800 milions d’euros el 2011 com el moment clau de la companyia catalana al país, on va esdevenir primera operadora del sector. Una posició que es reflecteix als estats comptables: d’acord amb els resultats de 2025, els Estats Units i el Canadà van proporcionar uns ingressos nets a canvi constant de 4.390 milions d’euros, el 56,88% del total d’ingressos nets de Grifols. La Unió Europa en conjunt representa un 20,92%, amb 1.614,37 milions, mentre que la resta del món és el responsable d’un altre 22,2%, amb 1.713,36 milions.
Només als Estats Units, Grifols controla més de 300 centres de donació de sang i de plasma en 40 estats, responsables de més del 70% de la capacitat de recollida que té la companyia al país. En l’àmbit de la producció, la multinacional catalana té dues grans plantes de fabricació a Clayton (Carolina del Nord) i Los Angeles (Califòrnia) -la primera d’elles va celebrar el 50è aniversari el 2024-, que per si soles representen el 65% de la capacitat mundial de fraccionament i purificació de plasma de l'empresa. Sumats als equips comercials, Grifols té un model de negoci totalment integrat verticalment als Estats Units, capaç d’operar de manera autònoma amb una plantilla que supera els 14.000 treballadors.
Grifols té un model de negoci integrat verticalment als EUA, amb dues grans plantes de producció, més de 300 centres de donació de sang i plasma i més de 14.000 treballadors
Evidentment, aquesta infraestructura no ha sorgit de la nit al dia. Els primers contactes de l’empresa d’hemoderivats amb el país nord-americà comencen el 1960, any en què els aleshores anomenats Laboratoris Grifols van tancar un acord amb l’empresa Dade Reagents, dirigida per l’hematòleg John Elliot, per comercialitzar els productes de la catalana als EUA. Aquest va ser el punt d’inici d’una història amb importants fites: el 1995, Grifols va convertir-se en la primera empresa espanyola a aconseguir una llicència de la Food and Drug Administration (DFA) amb l’albúmina; el 2002, va amplificar la seva capacitat de recaptació amb l’adquisició de SeraCare -avui anomenada Biomat-, que controlava 43 centres de donació de plasma, i l’any següent, amb la compra dels actius d’Alpha Therapeutic Corporation-Mitsubishi, va sumar la planta de fraccionament de plasma de Los Angeles. El 2009, la multinacional va posar en marxa a Glendale (Arizona) la Grifols Academy of Plasmapheresis per formar treballadors en el sector del plasma, i el 2011, amb la ja mencionada compra de Talecris Biotherapeutics, va començar a cotitzar en el Nasdaq i va esdevenir el tercer fabricant mundial de medicaments derivats del plasma.
El predomini del negoci de Biopharma
Però més enllà de l'entorn geogràfic on es produirà l'OPV, també cal remarcar que el moviment es limitarà a l'àrea de negoci de Biopharma, una de les quatre divisions principals de l'orgranigrama de Grifols. En concret, Biopharma, és la unitat que s’encarrega de la recerca, el desenvolupament, la producció i el màrqueting dels productes farmacèutics derivats del plasma, el sector on la firma regna com a tercer productor mundial. La divisió de Diagnòstic, en canvi, s’enfoca principalment a la medicina transfusional, els serveis d’anàlisi i el diagnòstic clínic, solucions que s’ofereixen principalment a hospitals, farmàcies i professionals de la salut. La tercera àrea és Bio Supplies, que és l’encarregada de recaptar els materials dels centres de donació de sang i de plasma que la firma té a Europa i als Estats Units, i que són els que fan servir les seccions de Biopharma i Diagnòstic. Finalment, la darrera divisió és la de Healthcare Solutions, en la qual es confeccionen i comercialitzen productes i serveis per a hospitals, com ara solucions intravenoses, tecnologia d’automatització, formulacions de nutrició clínica o dispositius mèdics diversos.
Tanmateix, de totes elles, Biopharma és, amb gran diferència, el nucli del negoci de Grifols. L’any 2025, aquesta àrea va reportar uns ingressos nets a canvi constant de 6.658 milions d’euros, un 86,27% de la facturació de la companyia. L’àrea de Diagnòstics, la següent amb més volum de vendes, va registrar 654 milions (8,47%), mentre que Bio Supplies va anotar 154 milions (2,07%) i la secció “Altres i intersegments” va quedar-se en 245,98 milions (3,18%).
La divisió de Biopharma és responsable del 86,27% dels ingressos nets a canvi constant de Grifols el 2025, amb 6.658 milions d'euros
Si entrem més en detall, trobem que Grifols comercialitza a través de Biopharma tota una sèrie de productes desenvolupats a partir dels components biològics que s’extreuen del plasma de la sang. Les solucions aprovades varien en funció del país: a l’estat espanyol, Grifols pot comercialitzar 21 productes, mentre que als Estats Units en té aprovats divuit.
De les diverses àrees mèdiques on es poden aplicar aquestes solucions, la més prolífera és l’hematologia, la branca que estudia malalties de la sang. Aquí, Grifols comercialitza medicaments per tractar hemofílies (deficiències genètiques que impedeixen que la sang coaguli correctament), la trombocitopènia immune (un trastorn autoimmunitari que fa que el mateix cos destrueixi per error les plaquetes) o deficiències hereditàries d’antitrombina (la proteïna que prevén l’excés de coàguls sanguinis).
Les immunoglobulines (Ig) recollides en el plasma són el component principal dels tractaments d’immunologia, un camp que busca ajudar persones amb sistemes immunitaris debilitats que no poden combatre correctament les infeccions. En concret, l’ús d’Ig hiperimmunes ajuda a donar protecció immediata en casos d’exposició a malalties com la ràbia, el tètanus, l’hepatitis A o l’hepatitis B. Per la seva banda, l’albúmina, que és la proteïna més abundant en el plasma, es fa servir en hepatologia i cures intensives per recuperar el volum circulatori de la sang i la pèrdua de proteïnes en casos com la cirrosi hepàtica, la insuficiència cardiocirculatòria, els traumatismes o les cremades greus.
Els productes derivats del plasma de Grifols s'enfoquen a àrees mèdiques diverses com l'hematologia, l'immunologia, l'hepatologia, la neurologia o la pneumologia
Tots dos components tenen aplicacions també en el camp de la neurologia: les immunoglobulines, per tractar la polineuropatia desmielinitzant inflamatòria crònica; i en el cas l’albúmina, s'està investigant si pot ser útil en el tractament de l’alzheimer. Finalment, en el camp de la pneumologia, l’inhibidor de la proteïnasa alfa-1 antitripsina (AAT) es fa servir en trastorns genètics que en provoquen dèficit, una de les causes principals d'afeccions com la malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC).
Revaloració del negoci i eixugar el deute
Així, se sumen la principal àrea de negoci de Grifols en el seu mercat prioritari, els Estats Units, en què disposa d’una infraestructura plenament integrada verticalment. Una triple combinació que eleva les perspectives econòmiques de la nova companyia, que ja s’ha avançat que tindrà un consell d’administració, equip directiu i estructura de govern corporatiu propis. Mentrestant, l’empresa matriu continuarà cotitzant a l’estat espanyol i gestionarà les operacions a Espanya i a la resta de països on és present -en els resultats de 2025 ja es remarcava especialment “l’autosuficiència” dels models de negoci al Canadà i Egipte-.
Les incògnites? Conèixer el percentatge de participació que cotitzarà a la borsa estatunidenca -que Brun situa pels volts del 20% al 25%-, la valoració econòmica que se'n farà -el deute que es vol eixugar és de 4.000 milions d'euros- i el calendari que ho regirà tot. Una macrooperació que, si reeixeix, esdevindrà una vertadera panacea per al maldecap crònic que l’empresa ha patit en el darrer lustre.