Era la matinada de dimarts quan VIA Empresa va publicar una exclusiva sobre Bon Preu i la seva negociació secreta per comprar Caprabo i materialitzar així una gran operació entre supermercats. Treballar una exclusiva és difícil, publicar-la encara més per tot allò que implica. Breaking News. En periodisme, s'ha de sembrar per recollir i investigar a foc lent sempre té fruits encara que el ritme frenètic de l'actualitat ho faci cada cop més complicat.
Tota exclusiva té el seu recorregut mediàtic i també té el seu soroll. Poc després de publicar una informació així arriben les felicitacions, però també les crítiques -constructives o no- i fins i tot, el plagi deliberat d'altres mitjans. Una exclusiva treu el millor i també el pitjor del periodisme. Per això, al llarg d'aquests dies hem observat amb atenció les reaccions a la nostra informació amb una perspectiva de gran angular.
Els lectors han devorat la notícia. Se l'han llegit de dalt a baix i han demanat més. Han opinat i també ho han compartit. La nostra feina és explicar allò que passa de portes cap enfora, però sobretot de portes cap endins. La negociació entre Bon Preu i Caprabo s'està duent a terme en petit comitè i molt secretisme com és lògic, però aquí és on entrem nosaltres: els periodistes. Preguntar i repreguntar. Investigar. Contrastar fonts i arribar fins a la cuina.
Parlem clar: hi ha hagut mitjans i portals que han plagiat la informació i no han dubtat a publicar-la com a pròpia. Sense citar la font original que ha destapat les negociacions i posant el seu nom i cognom, sense remordiments. D'altres, en canvi, han treballat la informació que VIA Empresa va avançar i han citat aquest mitjà, ja sigui per boca gran o petita. Sí, el "fair play" periodístic també existeix en temps moderns.
"Una exclusiva treu el millor i també el pitjor del periodisme... Sí, el "fair play" també existeix en temps moderns"
Si ens oblidem del codi ètic o les bones praxis, li fem un mal favor a aquest ofici. Si preferim el tot s'hi val per aconseguir més visites, caurem en l'abisme del clickbait i acabarem morint d'èxit i gana. Si fem valdre la feina pròpia i citem també la feina d'altres companys i mitjans de comunicació, potser llavors podem construir tots plegats un camí de més i millor periodisme.
Qualsevol treball d'escola, paper acadèmic d'universitat o tesi d'investigació ha de tenir referències d'altres que donen rigorositat i profunditat d'anàlisi a la feina feta. Així doncs, per què no s'hauria de citar en un article periodístic? La propietat intel·lectual existeix en tots els àmbits i també per a tots els públics.
No seré jo qui jugui a veure qui té l'exclusiva més llarga. A VIA Empresa tenim la consciència tranquil·la de citar la feina d'altres mitjans sempre que faci falta i si cal, amb nom, cognom i mitjà. Ho hem fet en més d'una ocasió i així ho seguirem fent. No ens cauen els anells per parlar de la bona feina que fan altres companys i també de la nostra.
Es tracta de tenir visió i anar sempre un pas més enllà de la informació. Avançar-se a allò que encara no se sap i està per venir. Una alta directiva del món dels mitjans em va dir poc abans de jubilar-se que "un periodista val allò que val la seva agenda de contactes". Jo afegiria que un periodista val allò que val la seva agenda de contactes i també la seva ètica.
Roca: "És el territori més propici per a la proliferació de fusions i adquisicions"
Tant és així que a l'exclusiva d'aquest dimarts hi podreu llegir referències a un article d'Expansión i una entrevista a La Vanguardia (amb enllaç inclòs). L'ARA va estirar del fil de la informació destapada per VIA Empresa i va aportar-hi una xifra i un competidor a la cursa per comprar Caprabo. Segons apunten, Eroski vol vendre per 700 milions d'euros abans d'acabar el 2020 però les ofertes tant de Bon Preu com d'un fons d'inversió estarien lluny d'això.
Fonts de VIA Empresa recorden també que "els amos de Caprabo es van negar a vendre a Bon Preu perquè eren la competència de tota la vida i es van estimar més fer-ho a Eroski". Carrefour també ho va intentar -sense èxit- el 2007 quan Eroski va fer valdre la seva oferta quedant-se llavors amb un 75% de les accions a canvi de 1.300 milions d'euros.
Ajunta't si vols guanyar, escrivia Genís Roca en un article d'opinió del passat mes de maig. El procés de fusions ni comença ni acabarà amb l'absorció de Bankia per part de CaixaBank. El desenllaç de l'operació bancària de l'any ha sigut només el preludi del què encara està per venir. Ja es parla de més fusions bancàries com una qüestió d'Estat i a les travesses hi surt també una possible gran operació bancària entre BBVA i Banc Sabadell.
Segons Roca que és l'encarregat de coordinar el comitè de 400 experts per a la Catalunya 2022, "aquest és el territori més propici per a la proliferació de fusions i adquisicions. Gent que no s’havia plantejat vendre ho haurà de fer com a mal menor, doncs la manca de liquiditat els empeny al precipici de la suspensió de pagaments. Veurem compra-vendes inesperades, i algunes a preus sorprenents. Aquest escenari pot tenir dues cares, la dolenta si els moviments són abusius i prepotents, però també podria ser il·lusionant si donen pas a processos de concentració que configurin nous grups amb la mida suficient per competir al món".
"Preferim ser amos abans que socis, i això ens ha portat a ser més locals que no pas globals. Si és cert que venen processos de concentració, com a país podríem fer apostes estratègiques per donar peu a la creació d’una nova fornada d’empreses més grans i més adaptades als mercats globals on ens toca competir. Abans es deia “divideix i venceràs” i ara els temps han canviat: “ajuntat’t si vols guanyar”", conclou Roca.
Aquestes paraules també serveixen per al periodisme. Periodistes, ajuntem-nos i citem-nos si volem guanyar.