Les hipoteques i l'habitatge han estat els grans protagonistes de la presentació de resultats anual de CaixaBank a València. Malgrat les bones xifres de l'entitat financera, que ha augmentat un 1,8% el seu benefici net, el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, ha comparegut per respondre, sobretot, a preguntes relacionades amb el mercat immobiliari. El dirigent ha assegurat que no veu una bombolla imminent, sinó més aviat un "desequilibri profund" del sector. Tanmateix, ha demanat "posar límits" a mitjà i llarg termini des del punt de vista regulador.
"No s'està produint una situació d'urgència, però això no vol dir que les normes no puguin venir abans", ha exposat Gortázar, que ha demanat "pensar amb temps i bé" les regulacions i ha incidit que actualment les presses pertanyen més aviat a l'accés a l'habitatge. L'executiu considera que el mercat està "desequilibrat", a causa d'un "dèficit substancial d'oferta". Durant el seu raonament ha mencionat les últimes dades del Banc d'Espanya, que xifra en 700.000 els habitatges que calen per equilibrar la demanda. "Cal posar-hi remei incrementant l'oferta de sòl, facilitant la construcció i l'estabilitat reguladora", ha argumentat el banquer. En aquest sentit, també ha assenyalat "el capital privat, la col·laboració publicoprivada" o, fins i tot, la "col·laboració publicopública" entre diferents administracions com a palanques de canvi.
La crisi de l'habitatge s'observa al sector financer des del punt de vista de la concessió d'hipoteques. El tipus hipotecari va ser el gran protagonista a la presentació de resultats del tercer trimestre de 2025. Entitats com Bankinter van denunciar una "guerra hipotecària" com a resultat de la reducció del tipus per part de bancs més petits que buscaven guanyar quota de mercat. El debat s'ha estès a la recta final d'any, però Gortázar ha mantingut la seva postura i ha reiterat que CaixaBank, que lidera la quota de mercat amb prop d'un 25%, no està actuant "agressivament" en aquest escenari.
CaixaBank nega que estigui elevant els criteris de concessió, encara que ha reconegut que li sembla bé que altres entitats ho estudiïn
No obstant això, el conseller delegat de CaixaBank ha recordat que el tipus hipotecari mitjà es trobava al 2,4% a finals de 2025 pel 3% o més que predomina a l'eurozona. "La diferència és molt significativa", ha exposat Gortázar, que en tot cas espera que la dada espanyola "evolucioni de forma natural" a l'alça, tal com estima que ho facin els tipus d'interès a llarg termini. Així mateix, el dirigent ha negat que el banc català estigui elevant els criteris de concessió, tot i que ha reconegut que li sembla bé que altres entitats ho estudiïn: "En general, el mercat encara recorda que donar crèdit sense el criteri adequat no és quelcom recomanable".
El Pla Estratègic fa curt
Fa un any, CaixaBank va elevar un 20% el benefici. Aleshores, els analistes consideraven que els resultats de 2025 comportarien una caiguda del 10% per l'estabilització dels tipus d'interès i per l'afectació de l'impost a la banca. Finalment, el balanç d'aquest divendres no només ha mostrat un signe positiu, sinó que ha portat l'entitat a revisar a l'alça el seu Pla Estratègic 2025-27. "Quan el vam presentar, el mercat ens va titllar d'exageradament optimistes. Afortunadament, no només vam tenir raó, sinó que ens vam quedar curts", ha celebrat Gortázar. El mercat s'ha cregut els resultats i ha impulsat prop d'un 6% l'acció del banc català aquest migdia, fins als 11,07 euros.
Així, l'actualització dels objectius preveu un creixement del 4% al 6% del volum de negoci l'any 2027, al mateix temps que eleva el marge d'interessos del 0% al 4% i redueix la ràtio de morositat del 2% (el 2025 ja s'ha situat al 2,1%) a l'1,75%. Finalment, les metes de rendibilitat es desplacen del 15% inicial al 18%. Mathias Bullach, director de comptabilitat, ha afegit que l'entitat espera sumar 12.500 milions d'euros pel 2027 quant a marges i ha detallat que esperen aconseguir-ho a partir de tres palanques: l'activitat, l'evolució de la corba de tipus d'interès i un "tema tècnic derivat de la fusió de Bankia", relacionat amb inversions en deute públic.
En clau catalana, el banc ha tornat a descartar el retorn de la seu social a Catalunya "ni aquest any ni els venidors", i ha defensat que cap dels seus vectors de creixement té "gens d'influència" amb l'OPA fallida del BBVA sobre el Banc Sabadell. "No hem observat riu regirat, hem vist dos competidors que han mantingut el focus en el negoci al 100%", ha etzibat el conseller delegat de CaixaBank.
Amb la projecció actual, Gortázar ha obert la porta a assolir 7.000 milions de benefici l'any 2027. "Després de les dades que hem donat avui, crec que els analistes ens col·locaran al voltant d'aquesta quantitat", ha reconegut.
imagin i la IA, dues apostes de futur
Amb la idea de mantenir el creixement, CaixaBank disposa de diverses apostes de futur. Una és la implementació de la IA a les seves àrees de negoci. El passat 2025, el banc va contractar 500 persones per a la seva divisió CaixaBank Tech. És gairebé un terç de les noves incorporacions de la companyia (+1.600) a la seva plantilla. Gortázar ha afirmat que la IA "ajudarà a millorar la productivitat" i ha descartat que a la llarga suposi una reducció d'ocupació al banc.
L'altre gran projecte és imagin, la seva banca digital. El 2025 va concentrar el 50% de la captació de nous clients del grup i va anotar-se un augment propi del 10%. CaixaBank ha presumit que es tracta d'una "palanca clau" per atraure col·lectiu jove, malgrat que ha descartat que guanyi pes significatiu al seu balanç comptable.
Gortázar: "A Europa no li cal estalviar, sinó allargar terminis, assumir més riscos i incentius fiscals"
Finalment, Gortázar ha expressat la seva predisposició a participar en el projecte europeu de la Unió d'Estalvis i Inversions, abans conegut com a Unió dels Mercats de Capitals (UMC). "No ens cal estalvi, sinó allargar terminis i assumir més riscos", ha reblat, abans de sumar els "incentius fiscals" a la seva llista de sol·licituds. El conseller delegat de CaixaBank ha assegurat que l'estalvi europeu "ja existeix", però està lluny "d'inversions amb molt més retorn, les quals estan dominades per actors nord-americans".
En tot moment, Gortázar ha mantingut una postura un pèl escèptica respecte al projecte. "No ha passat res en vint anys, veurem ara que li han canviat el nom", ha ironitzat. Malgrat la seva desconfiança, el banquer creu que el projecte avançarà. "Hem d'aprofitar aquest moment especial per deixar algunes coses sobre la taula pel bé comú", ha comentat. Una meta compartida pel sector financer comunitari a la qual CaixaBank està disposada a "aportar-hi el seu granet de sorra", encara que pugui esdevenir un competidor pels seus propis productes d'inversió.