Pocs s'han salvat dels números vermells que la pandèmia va deixar als balanços a finals del 2020, i la Cambra de Comerç de Barcelona no en va ser una excepció. La publicació d'unes pèrdues de 500.000 euros a tancament del 2020 s'ajuntaven amb la notícia que tres de les 14 cadires de plata del ple cameral -ocupades per les empreses de major aportació econòmica- havien decidit deixar de formar part del ple, i, per tant, deixar de pagar. Un cúmul de males notícies que alguns van aprofitar per criticar-ne (de nou) la gestió.
Les tres empreses que han abandonat la cadira són Catalonia Hotels, Naturgy i Abertis, i cadascuna aportava uns 75.000 euros a la Cambra. Tres cadires que encara no tenen substitut, tot i que està oberta la convocatòria a tots els candidats que vulguin formar part del ple de la Cambra a canvi d'una quota. La versió oficial és que aquestes empreses, degut a la crisi del coronavirus, estaven mirant de reduir despeses. Així és com ho expliquen des de l'organisme i també el que diuen les notes oficials de les tres companyies, però la coincidència temporal amb el salt a la política del fins ara president de la Cambra, Joan Canadell, a les llistes de Junts pel 14-F, va ser prou per tornar a encendre el foc de la crítica política.
'Déjà vu' polític
I és que dónde hubo fuego, cenizas quedan, que diuen. Els més crítics amb el govern d'Eines de País a la Cambra no perden l'oportunitat de criticar que "el ple actual utilitza la Cambra per fer política independentista" i acusar que "descuiden els que no pensen com ells". La queixa és la mateixa des que l'independentisme va guanyar la majoria a la Cambra ara fa dos anys, i la marxa de les tres cadires de plata va ser vist, pels més critics, com una "reivindicació".
"L'ambient que hi ha al ple és lamentable, està al servei de Junts. Han convertit la Cambra en un instrument de partit polític, i per tant és normal que qualsevol que no sigui del seu grup no estigui content. Ho decideixen tot al comitè executiu i per tant la resta no pintem res. No m'estranyaria que aquestes tres marxin per això, i a més aquest ple porten temps dient que no volen cadires de plata", assegura un dels integrants de l'oposició. "Com que no deixen participar a la gent, no té sentit. No crec que sigui un tema només dels de pagament, és de tots".
Les tres cadires havien anunciat feia mesos la seva decisió de marxar, atribuint-ho a la crisi pel coronavirus
Amb tot, fonts de la Cambra expliquen que "aquesta acusació no té sentit perquè aquestes tres cadires ja fa mesos que van anunciar la seva decisió de deixar el ple, molt abans que Canadell fes el salt a la política. Uns ho van anunciar el juliol i un altre el setembre pero com que és un contracte que es renova cada any, es van quedar fins el desembre perque ja ho tenien pagat, i va ser aleshores quan es va anunciar públicament". De totes maneres, des de la Cambra asseguren que no s'han desvinculat del tot encara que han deixat la cadira, "per exemple, Abertis segueix a la comissió d'infraestructures".
Nous lideratges
Tot i que no va agafar ningú per sorpresa, el salt a la política de Joan Canadell no va agradar a tothom. D'una banda, tot i que des del principi de la legislatura d'Eines de País s'havia anunciat una co-presidència en què la segona part del mandat passaria a mans de la vicepresidenta primera, Mònica Roca, a alguns els feia patir com quedaria el ple.
Repensant el finançament
És difícil parlar de les Cambres de Comerç sense reobrir el debat sobre el seu finançament, ja que és un dels entrebancs amb què es troben aquests organismes. Fa uns anys, tot empresari estava obligat a pagar una quota cameral, però el 2010 el govern de José Luís Rodríguez Zapatero va eliminar aquesta obliguetorietat. Des d'aleshores, el finançament a les Cambres ha estat eina electoral en les eleccions camerals, i Eines de País fa temps que aposta per eliminar les cadires de pagament i obrir quotes voluntàries per part de l'empresariat, a més de demanar un augment del pressupost públic.
Les 14 cadires de plata les ocupen les empreses que es postulen per la plaça i que ofereixen la quantitat més alta de diners, amb un mínim de 75.000 euros l'any. De moment, totes les empreses que ocupen aquests llocs aporten el mínim, però el debat és fins a quin punt és democràtic que 14 vots d'un ple de 60 no siguin triats a les eleccions, sinó que sigui perquè paguen. D'altra banda, és una manera d'obtenir més finançament per fer polítiques actives pel món empresarial.
El debat és si és democràtic que 14 vots del ple no siguin triats a les eleccions, sinó perquè paguen
En un context de números vermells de 500.000 euros, la marxa de les tres cadires de plata mencionades torna a posar el debat sobre la taula. És el moment per canviar el model de finançament de les Cambres? S'esgota el model de les cadires de plata? Segons alguns opositors d'Eines, critiquen que "a ells ja els va bé que marxin perquè ja no volien cadires de plata des d'un principi, però no pensen en l'economia de l'òrgan". Amb tot, els representants del comitè executiu argumenten que "per molt que nosaltres no estiguem d'acord amb el model de cadires de plata, no ens pertany a nosaltres canviar-ho perquè és una llei que depèn del govern central".
Pel que fa a les pèrdues d'enguany, l'organisme ho atribueix a les ajudes a les empreses sota la campanya 'Aixeca el teu negoci' que va posar en marxa la Cambra davant la crisi del coronavirus. Això sí, tot apunta que aquestes tres cadires quedaran buides.