Jordi Pujol i Soley té alguns defectes, com tothom, i algunes virtuts entre les quals mai s’hi ha comptat la de conduir un cotxe amb prou garanties de seguretat. Hi ha un amic meu, pujolista de pedra picada de tota la vida, que encara recorda amb terror el viatge que va fer a Montserrat com a copilot del president en ocasió d’un homenatge a l’abat Escarré i la promesa solemne que es va fer a ell mateix, al bell cim de la muntanya sagrada, de no tornar a repetir mai més l'experiència.
Altres amics propers a Pujol el recorden prenent notes en un foli plegat en quatre trossos i arrepenjat sobre el volant del seu 2CV, mentre conduïa i xerrava animadament d’una altra cosa. Pujol és, doncs, d'aquelles persones capaces de fer tres coses alhora, però, ja se sap, fer-les totes bé és quelcom difícil, tirant a impossible.
Sortosament, algú el va convèncer de deixar-se portar, si més no, en cotxe, a tot arreu. I aquí és on comença de debò, la carrera meteòrica d’en Carles Vilarrubí, un seductor acabat de traspassar, que ha viscut tota la seva vida entre polítics i empresaris i a qui en certa manera la família i la història deu la vida del president més durador i probablement, decisiu, del país. Pujol, diuen els sabedors de les seves limitacions, hauria acabat tenint un accident.
Vilarrubí, en canvi, era un home prudent. Com en Miquel Esquirol, amb qui alternava la conducció del Seat 124 de color blau turquesa que havia substituït el 2CV en els seus viatges arreu de Catalunya. Esquirol, de la mateixa edat d’en Pujol, va acabar presidint la Quinta de Salut l’Aliança i va pronosticar-me que el dia que en Pujol desaparegués de l'escena política, Convergència Democràtica de Catalunya també desapareixeria.
Sense aquelles llargues converses al volant d'aquell utilitari, la carrera de Vilarrubí hauria estat més tardana i probablement més difícil
Per la seva banda, Vilarrubí s’havia fet amic d’en Jordi Pujol Ferrusola quan tots dos militaven a la Joventut Nacionalista de Catalunya, on va iniciar la seva extraordinària carrera, primer política i després empresarial. Una carrera que sense aquelles llargues converses al volant d'aquell utilitari hauria estat més tardana i probablement més difícil.
Apreciat i maternalment estimat per Marta Ferrusola, i bon aficionat a l’esport, també conduïa el cotxe en què acompanyava el fill gran de can Pujol Ferrusola a jugar a rugbi.
Informacions de primera mà al volant d'un cotxe
Aquestes dues activitats van afavorir sens dubte els vincles d'amistat amb la família i a propiciar uns canals d’informació extraordinàriament valuosos per aquell xicot, fill d’un enginyer industrial que va arribar a ser conseller delegat de la multinacional alemanya AEG.
Un xicot, doncs, de perfil familiar i personal molt diferent del d’un “xofer” professional que molts fan servir per caracteritzar els seus inicis, ves a saber amb quines intencions ocultes.
El cert és que al cap dels anys, Vilarrubí s'enfrontava ara a una acusació de l'Audiència Nacional per blanqueig de diners i falsificació de document mercantil per pagaments a dues empreses del seu amic Jordi Pujol Ferrusola, tres anys més jove que ell.
Vilarrubí va engegar 'Catalunya Ràdio', va dirigir l'Entitat Autònoma de Loteries i Apostes de la Generalitat i va ser conseller delegat de Port Aventura i de la Seda de Barcelona
Peccata minuta, a parer d'alguns observadors fascinats sens dubte per l’aura seductora del personatge, un home amant del risc (controlat) que de jove havia jugat a l'hoquei herba a l’Atlètic Terrassa Hockey Club i a l'hoquei sobre gel al Futbol Club Barcelona fins que les lesions li ho van permetre.
Retirat, doncs, de l'esport actiu, i convertit en home de confiança del president Pujol al marge d'altres cercles d'influència, Vilarrubí va engegar Catalunya Ràdio i en va ser secretari general i director adjunt entre 1983 i 1986, abans de ser nomenat director general de l'Entitat Autònoma de Loteries i Apostes de la Generalitat de Catalunya, conseller delegat de Port Aventura i conseller delegat de la Seda de Barcelona.
De totes aquestes experiències se’n van anar deslliurant per diferents motius, entre els quals destaca la seva falta d'entesa amb el financer Javier de la Rosa, un home acostumat a manar massa i a donar poques explicacions en uns anys en què de la Rosa se sentia molt a prop del govern de la Generalitat i especialment del seu secretari general, Lluís Prenafeta. Port Aventura havia passat a ser patrimoni de Grand Tibidabo, propietat de la Rosa.
Va ser llavors quan va tornar, per la porta gran, al món dels mitjans de comunicació. Primer com a conseller de Telefònica, on va negociar drets de televisió, i després com a conseller de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, abans de participar en la creació de RAC1 i la fundació de l'agència de relacions públiques Consejeros de Comunicación, una experiència de la qual no en va quedar especialment satisfet.
Altres dedicacions professionals destacables van ser la vicepresidència de la banca Rothschild, de la qual va saltar a causa de la seva identificació amb el projecte independentista de Catalunya, i la vicepresidència del Futbol Club Barcelona, de la qual va dimitir en disconformitat amb la decisió del president Josep Maria Bartomeu de no suspendre el partit contra el Las Palmas, jugat a porta tancada el dia 1 d’octubre de 2017, en plena (i violentada) celebració del referèndum d'independència.
Dos anys abans, Vilarrubí havia rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de mans d'Artur Mas, a qui havia tractat més directament a la Seda, quan tots dos hi havien treballat.
Casat l’any 1999 amb Sol Daurella, presidenta de Cobega i Coca-Cola Europacific Partners, va passar a ser conseller del grup i a dedicar-se a la presidència de l'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició. Una experiència que el va acostar al cardiòleg Valentí Fuster i als seus amics de la Fundació She La Caixa, dedicada a promoure la salut cardiovascular mitjançant l’establiment de bones pràctiques alimentàries.
Els seus membres, a banda d'en Vilarrubí, són alguns membres destacats de la família Torres, vinculada al grup hoteler Duquessa de Cardona, i l’exsecretari general de l’OTAN Javier Solana. Va ser justament el doctor Fuster, qui des de la seva posició de president del Mount Sinai Fuster Heart Hospital de Nova York, el va aconsellar i acompanyar a fer-se una operació a cor obert a Houston del que en aquella primera ocasió se'n va sortir sense problemes.
Dissortadament, aquest cop una nova malaltia no l’ha respectat. Descansi en pau.