El mes d'octubre ens endinsa de ple a la tardor, avantsala de l’hivern. Els dies s'escurcen, la gent comença a lluir els abrics guardats a l’armari (bé, com a mínim tradicionalment sí era així) i, tot i que les castanyeres de conte -dones d’avançada edat, encorbades, vestides amb davantal, el cap mig tapat amb un mocador i les mitjanes a mig pujar- ja són cosa del passat, encara olorem el foc de les paradetes de castanyes torrades i moniatos cuits que omplen les ciutats, tot celebrant l'arribada del fred.
Conta la tradició que, la nit abans de la festivitat de Tots Sants, se celebrava una festa ritual funerària on els familiars i amics dels difunts es reunien per fer un àpat en honor al mort i fer ofrenes. En aquests àpats, els aliments més presents eren les castanyes, els moniatos, les carabasses, la fruita confitada i els panellets.
Altrament, també es creu que els campanars de l'església sonaven tota la nit per avisar que arribava el dia 1 de novembre. Com que no hi havia els moderns i automatitzats mecanismes d’avui en dia per fer sonar les campanes, els campaners es reunien entre ells i menjaven una bona paperina de castanyes, acompanyades de vi dolç, tot resguardant-se del fred i agafant energia per repicar les campanes durant tota la nit. Les castanyes, però, no només eren la benzina dels campaners, sinó que es creia que per cada una que es menjava aquella nit, una ànima quedava alliberada del purgatori. D’aquesta manera, la tradició es va estendre a tota persona que volgués alliberar als seus difunts.
En altres regions, com Astúries, Cantàbria, Galícia o Castella i Lleó existeixen, d’igual manera, tradicions al voltant d’aquests fruits; es torren i se'ls salta a sobre per tal d'espantar els mals esperits i la mala sort. El Halloween, per exemple, també té uns orígens i unes característiques més similars del que ens podem pensar. Sigui com sigui, la Castanyada és la versió catalana, aragonesa, balear i valenciana, i si algú lluita per conservar les nostres arrels és Castanya de Viladrau, l’única productora i comercialitzadora catalana de castanyes.
Joaquim Solé: “Si no cuidem els castanyers, no tenim castanyes”
Instal·lada al Montseny, va néixer el 2009 amb l’objectiu de “salvar castanyers centenaris, patrimoni de Catalunya, que s’estaven morint”, tal i com explica Joaquim Solé, fundador de l’empresa. Aquesta cura dels boscos, a més, permet que es recuperi un producte com és la castanya catalana. “Si no cuidem els castanyers, no tenim castanyes”.
Van començar en una petita finca, gestionant 500 quilos de castanyes i un projecte a 10 anys vista. Aquest any, però, ja han recollit 16 tones de castanyes, tenen més de 50 persones ocupades i 15 petits obradors elaborant productes per ells. “Nosaltres som referents amb la nostra manera de fer: productes d’alta qualitat, poca producció i generant feina al territori”, afirma Solé. “Tot el que ens coneix, en el món de la castanya, a nivell europeu, es sorprén”.
Solé: “Som referents amb la nostra manera de fer: productes d’alta qualitat, poca producció i generant feina al territori”
Així, la productora i comercialitzadora de castanyes compta amb tres línies de negoci: les castanyes i els seus elaborats, la fusta del castanyer, la qual “molt poca gent coneix tot i ser la millor fusta del país” i cada cop està despertant més interés, i les visites guiades i tallers de fusta i pa, tant per escoles com universitats i empreses. “És una amplia diversificació d’aquest món. Inclús anem a fer castanyades i diferents esdeveniments on la castanya és el producte estrella”, detalla Solé.
Una diversificació que va ser fonamental durant la pandèmia, quan pràcticament tota la seva activitat es va veure parada. “Sort vam tenir d’algunes comandes de fusta amb les que ens vam poder mantenir. La cosa pintava molt malament”, conta Solé. Les alternatives, però, no acaben aquí. La companyia participa també en projectes d’economia circular i de recuperació i gestió del Montseny (Solé confessa que tenen una manera de fer diferent a la resta). “Encara veiem moltes portes que es poden obrir”.
Reptes que cal afrontar
Tot i el gran creixement i les bones perspectives de futur, també hi ha reptes als que cal fer-los front. D’una banda, al voltant del 80%, “potser inclús el 90%”, de les castanyes son importades. “Som un país xulo. Abandonem allò que tenim a casa per que ens ho portin de fora”, diu Solé. Les castanyes que arriben a Catalunya venen de tot el món, des de Galícia fins a França o la Xina. Tot i que està augmentant el consum de productes ecològics i quilòmetre zero, no sabem valorar el bon producte local. “És molt trist. Tenim dues mil hectàrees de castanyers abandonades, no ens les acabarem pas”.
Solé: “Som un país xulo. Abandonem allò que tenim a casa per que ens ho portin de fora”
D’altra banda, el de la castanya és un mercat força estacionalitzat. Consumim (moltes) castanyes però durant un període de temps molt breu. I és culpa de la nostra pròpia ignorància. La castanya es pot menjar cada dia, tot l’any. “Si no es menja és per que no es vol, no per que no hi hagi. Tenim castanyes tot l’any”, comenta un Solé que considera que “el que falta és cultura”.
Així, Castanya de Viladrau va trencant, mica en mica, el pelló del mercat nacional i s’està consolidant com el referent que és. “Venim a trencar esquemes i ser un referent en castanyes del país i castanyes de qualitat”. Més no poden fer. Ara ens toca a nosaltres valorar el que tenim, que és molt, i recordar la dita: “per Tots Sants, castanyes i panellets!”.