Escolta l'article ara…
El món laboral és un dels molts camps de batalla a què s’enfronta una llengua catalana que tots els informes situen en retrocés: segons l’edició més recent de l’Enquesta d’usos lingüístics de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), només un 32,6% de la població de quinze anys o més tenia el català com a llengua habitual el 2023, quan el 2003 eren el 46%. El mateix estudi apunta que només un 32% dels enquestats fa servir només català o més català que castellà amb els companys de feina, un 36,6% amb el petit comerç, un 30,4% en grans comerços, un 38,9% amb entitats financeres i un 31,4% a bars i restaurants.
Però que l’ús de la llengua catalana es redueixi a un terç de la població no vol dir que no tingui un paper a l’empresa. Una enquesta del gabinet estadístic GESOP, encarregada per Plataforma per la Llengua el juliol de 2025 i recollida a l’InformeCAT 2026, apunta que el 88,7% dels residents a Catalunya creu que aprendre català pot donar més oportunitats laborals, culturals o de millora personal als infants d’origen estranger. L’estudi també recull les recerques de l’investigador Antonio Di Paolo, qui el 2012 publicava un article amb Josep Lluís Raymond que quantificava que els immigrants a Catalunya, tant de la resta de l’Estat com de l’estranger, que sabien escriure i parlar català cobraven un 18% més que els que no.
Només un 32% dels catalans feia servir només català o més català que castellà amb els seus companys de feina el 2023
És en un context com aquest que el Baròmetre de Competències i Ocupacions de Catalunya de Pimec i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) aporta una nova capa de coneixement amb l’estudi que acaba de publicar: Els canvis en els requisits lingüístics al mercat de treball català: anàlisi de la demanda d’idiomes a Catalunya. A partir de l’anàlisi de més de dos milions d’ofertes de feina publicades en línia entre 2019 i 2025, l’equip del Baròmetre ha estudiat com ha evolucionat la demanda del català, el castellà, l’anglès i altres llengües en el mercat laboral de Catalunya.
L’evolució de l’anglès, el castellà i el català
D’entrada, la principal conclusió de la recerca deixa clar que cada cop més les empreses exigeixen el coneixement d’idiomes com un requisit en les vacants: si en les ofertes de 2019 era present en un 30,17%, ara ha revifat fins al 42,83%, després de caure fins al 23,59% durant la pandèmia. De les principals llengües demanades, l’anglès és la més mencionada, amb un 48,84% d’ofertes que el citen explícitament. Aquí és important destacar que parlem d’ofertes publicades en una llengua diferent de la reclamada: el percentatge inclou les ofertes en català o castellà que demanen l’anglès, però no aquelles que ja estan publicades directament en anglès.
Seguint aquest criteri, el castellà és la segona llengua més demanada en ofertes laborals publicades a Catalunya en altres llengües, amb un 30,69%, mentre que el català és tercera, amb un 17,88%. Des de 2019, el castellà i l’anglès han dibuixat gràfiques completament emmirallades: l’anglosaxona té forma d’U, amb un 63,34% el 2019, una caiguda fins al 35,84% el 2023, i una recuperació fins al 48,84% de 2025; mentre que la del castellà partia d’un 16,63% el 2019, va arribar al 44,51% el 2023 (únic any en què va superar l’anglès) i ha reculat fins al 30,69 el 2025.
El català, en canvi, segueix una dinàmica pròpia: el 2019, només el mencionaven el 0,57% de les ofertes de feina publicades en altres llengües, per sota fins i tot del 10,9% que representaven llengües com el francès o l’alemany. El percentatge va anar creixent molt tímidament amb els anys, i el 2023 arriba al 6,95%. El gran increment és el de 2024, quan assoleix el 15,76% de les ofertes no escrites en català i supera per primera vegada en percentatge el francès i l’alemany. Finalment, el 2025, continua amb la tendència de pujada, tot i que una mica més moderada, i es queda en el 17,88%.
Si a aquesta demanda explícita se li suma la demanda implícita, és a dir, les ofertes redactades directament en la llengua sol·licitada (independentment que demanin la llengua o no), els percentatges i l’evolució canvien. Aquí, el castellà arrabassa la primera plaça, amb un 69,85% del total, malgrat que retrocedeix respecte al 78,13% de 2019. L’anglès és segon, amb un 47,2%, que cau lleugerament respecte al màxim de 50,66% de l’any anterior, però millora substancialment respecte al 30,28% de 2019. I, finalment, el català repeteix en el bronze, en aquest cas amb un 23,55% del total d’ofertes i, aquí sí, una evolució similar, amb xifres baixes i estables fins a la crescuda de 2023.
Combinant la demanda explícita amb les vacants escrites en la llengua, la demanda combinada del català en ofertes de feina és del 23,55%
En aquestes evolucions, la pandèmia i l’auge del teletreball han jugat un paper clau. Si es filtren les ofertes i se seleccionen només les que ofereixen un alt grau de teletreball, fins a un 70,8% de les vacants estan escrites en anglès o demanen la llengua de manera explícita, quan el 2019 eren només el 39,89%. En canvi, el castellà perd pes, amb un 66,09% el 2025, menys de tretze punts percentuals que el 79,89% de 2019; i el català creix, però de manera molt moderada: passa d’un 9,16% a un 14,34%.
Llengua i perfils professionals
Fins ara hem vist com han evolucionat les demandes explícites i implícites del català, el castellà i l’anglès segons diferents paràmetres, però l’estudi també para l’atenció a quins requisits tenen els diferents sectors de l’economia catalana. Per una banda, l’anàlisi de Pimec i la UOC observa com ha canviat la demanda conjunta d’idiomes en funció del perfil ocupacional, i per l’altra, posa el focus en el rendiment de les tres llengües en cadascuna de les branques d’activitat econòmica.
En el primer àmbit, l’estudi demostra que tots els perfils professionals, de manera més o menys intensiva, segueixen un mateix patró de demanda d’idiomes: una xifra inicial el 2019 que se situa aproximadament entre el 20% i el 40%; una petita davallada el 2020 i 2021, coincidint amb la pandèmia; i una recuperació i increment constant fins a 2025, quan els percentatges s’enfilen.
El personal de suport administratiu, amb un 58,6%, és l’especialització en què més es demana el coneixement lingüístic, seguida pels directors i gerents (54,34%) i els professionals científics i intel·lectuals (46,91%). A l’altre costat de la balança, només un 19,16% de les ocupacions elementals posa els idiomes com a requisit explícit —única ocupació que decreix respecte a 2019—, mentre que els operaris d’instal·lacions i màquines i assembladors (23,69%) i els oficials, operaris i artesans d’arts mecàniques (24,84%) tampoc ho consideren una alta prioritat.
El català, per sectors
Pel que fa als sectors d’activitat econòmica, l’informe desvela divergències importants en funció de l’idioma. En aquesta comparació s’han agregat totes les ofertes entre 2019 i 2025, de manera que no es pot analitzar l’evolució temporal.
Si parem atenció al català, el sector que, amb gran diferència, té una demanda combinada (demanda explícita i ofertes escrites en la mateixa llengua) més elevada és l’educació, que arriba al 48,75% del total. És l’única categoria en què el català supera l’anglès (per més del doble) i que més s’acosta al castellà, que continua liderant, però amb un percentatge molt més baix que en altres sectors.
En segona posició, amb un 17,18% de la demanda combinada, es troba l’hoteleria i el turisme, un sector a què l’estudi dedica una secció individual per les seves particularitats. I és que, segons els autors, es tracta d’una branca econòmica en què el castellà, amb un 84,71% de la demanda combinada, actua com a “llengua vehicular de selecció del talent”, i l’anglès (amb un 30,93%) i el català fan la funció de “filtres de selecció”. “Si es compara amb la resta de vacants de l’economia general, l’estudi mostra que en hoteleria i turisme es demana pràcticament un 10% menys l’anglès, un 12% més el castellà i gairebé un 2% més el català”, apunten Pimec i la UOC.
El bronze de la demanda combinada del català se l’enduen les activitats de serveis administratius i de suport, que registren un 12,41% del total. I, a partir d’aquí, la resta de sectors van mostrant una demanda progressivament més baixa: informació i comunicació (11,29%), activitats financeres i assegurances (10,31%), manufactura (8,03%), activitats professionals, científiques i tècniques (7,86%), comerç a l’engròs i al detall i reparació de vehicles (7,5%) i, finalment, transport i emmagatzematge (4,14%), deixant a banda la categoria d’altres, que registra un 8,93%.
Educació, hoteleria i turisme i serveis administratius i de suport són els tres sectors amb una demanda de català a les ofertes de feina més elevada
Les xifres de demanda combinada sectorial de la llengua catalana són molt diferents de les que registra el castellà, que, més enllà de tenir percentatges molt més elevats, també segueixen un altre patró. La darrera categoria catalana, transport i emmagatzematge, és la que té un percentatge més elevat de demanda combinada de castellà, amb un 93,69%, i la segueixen el comerç i la reparació de vehicles (87,01%) i la manufactura (84,26%). Pel que fa a l’anglès, són les activitats financeres i d’asseguradores les que més requereixen el seu coneixement, amb un 65,1% de les vacants (única categoria en què supera el castellà), però les activitats professionals, científiques i tècniques (60,98%) i la informació i la comunicació (49,14%) també demanen en bona part domini sobre la llengua.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat