El soroll és ben present a tot arreu. S’escola per les finestres, les obres, els concerts i els esdeveniments de tota mena. A l’ISE, entre passadissos plens a vessar i les sabates encara xopes per la pluja, també hi és: persistent, quotidià. Enmig d'aquest paisatge sonor, Cesva ocupa un lloc singular i es presenta com l’únic estand que parla de contenir el soroll en un espai dissenyat per amplificar-lo. Marçal Serra, enginyer i director d'acústica, ho deixa anar a VIA Empresa amb una mitja rialla: “Aquí sempre quedem com els chicos malos”.
L’empresa barcelonina, fundada el 1969, desplega en aquest entorn la seva especialitat: convertir el soroll en informació útil, precisa i accionable, capaç d’entendre com respira una ciutat. Avui, la companyia familiar és en mans de la tercera generació, amb Joan Casamajó al capdavant de la gerència, qui ha impulsat el salt tecnològic més gran de la firma: “Ha agafat el sonòmetre i l’ha pujat al núvol”, assegura Serra. I aquesta embranzida tecnològica no s’entén sense Barcelona, la ciutat on Cesva ha crescut i amb qui manté una estreta relació de col·laboració.
Barcelona fa anys que aposta per una idea molt concreta de ciutat intel·ligent, i això inclou un element poc habitual: un departament dedicat exclusivament al control i la reducció del soroll urbà. No és un projecte puntual, sinó un equip que es dedica a entendre què passa acústicament a cada carrer. Quan la ciutat va començar a desplegar el seu model de ciutat intel·ligent (smart city), va topar amb un repte evident: si les decisions s’han de basar en dades, aquestes han de ser fiables. Fins aleshores, el món de les ciutats intel·ligents havia estat dominat per les telecomunicacions, especialistes a enviar informació d’un punt a un altre.
“El nostre negoci clàssic són els sonòmetres de mà, els que fa servir la policia, però el salt real arriba quan Barcelona ens demana dades fiables”, explica el director. L’any 2014, en ple impuls de l’Smart City Expo World Congress, l’Ajuntament buscava una manera de monitorar el soroll amb garanties. “Si una dada és dolenta, et bloqueja tot el sistema, necessitaven dades bones de debò”, assenyala.
Avui hi ha més de 200 sensors repartits per Barcelona, integrats a la plataforma municipal Sentilo, per tal de prendre decisions immediates quan els decibels superen els límits
Així doncs, en aquell moment l'entitat va dissenyar i fabricar els primers sensors específics per a la ciutat. Avui n’hi ha més de 200 repartits per Barcelona, integrats a la plataforma municipal Sentilo. Controlen l'espai públic i detecten pics, patrons i anomalies per tal de prendre decisions immediates quan els decibels superen els límits. Per tant, els sensors no són només un mapa de punts repartits per la via pública, també són l’eina que permet a Barcelona gestionar el soroll quan s'organitza un concert o un acte multitudinari. I aquí fa un apunt clau: “No tots els sorolls ho són per tothom. En un concert, per alguns serà música bona; per d’altres, soroll".
Aquest control es complementa amb altres eines sobre el terreny. A més dels sensors fixos, la ciutat utilitza sonòmetres de mà en zones especialment sensibles i, en els concerts, s’instal·len limitadors acústics, és a dir, equips que regulen el volum en temps real. “No distorsionen la música, aquesta sona igual, però apugen o abaixen el volum en funció de si s'estan superant els límits o no”, puntualitza Serra. “Barcelona això ho té molt interioritzat”, afegeix.
El model ha convertit la capital catalana en un referent internacional. Persones d’arreu del món s'acosten a l'estand de l'ISE per entendre com es pot compatibilitzar l'activitat diària, el descans veïnal i la sostenibilitat urbana. Un d’ells ha estat un responsable egipci que, en plena fira, explicava a Serra que al seu país hi conviuen hotels, festa nocturna i turistes que l’endemà volen visitar les piràmides. "Volen importar el model barceloní perquè necessiten exactament això: activitat i descans sense conflicte", explica Serra.
Únics fabricants a l'Estat i presència a més de 40 països
L'organigrama intern de Cesva s'estructura entre 30 i 50 treballadors, però malgrat la seva dimensió, l'entitat és una rara avis en el sector: "Som l’únic fabricant de sonòmetres de tot l’Estat i un dels pocs al món que produeix també els seus propis micròfons de condensador", reconeix Serra. Aquesta capacitat de disseny i fabricació pròpia, certificada amb la qualitat ISO 9001 en disseny, fabricació i calibratge, els permet competir en un mercat global on hi ha menys d’una dotzena d’actors homologats.
Els seus equips viatgen a més de 40 països i toquen tots els continents, com ara l'Àsia, Austràlia, Àfrica, el Marroc, Sud-àfrica i bona part de Sud-amèrica. Sovint, són les administracions públiques les que els busquen per resoldre problemes concrets de soroll amb dades fiables i eines que funcionin sobre el terreny. “Moltes poblacions no saben per on començar, i freqüentment ens toca explicar casos d’ús perquè parlem amb moltes ciutats, però no entra en la nostra línia de negoci assessorar”, admet Serra.
Serra (Cesva): "Som l’únic fabricant de sonòmetres de tot l’Estat i un dels pocs al món que produeix també els seus propis micròfons de condensador"
I la pràctica diària en deixa exemples clars. De fet, un dels projectes que Cesva té en marxa il·lustra prou bé fins on pot arribar la tecnologia, i Serra en fa una demostració directa al seu estand. En una zona urbana amb obres, un ajuntament rebia queixes constants de soroll. Tot apuntava a la maquinària, però es tractava del gos del veí: “La persona que es queixa segurament treballa fora tot el dia i no sent les obres, però el cap de setmana vol descansar i li molesten els gossos”, contextualitza.
Amb la plataforma NoisePlatform de Cesva, l’equip tècnic pot accedir al mapa acústic de tota una setmana, de dilluns a diumenge, i identificar les franges on comencen i acaben les obres. En clicar sobre un punt concret, el sistema permet escoltar el que passa i classificar el soroll per la seva tipologia: “Animal, gos, animal, gos”, mostra el sensor.
Un segon exemple. En una parada d’autobús de Barcelona, les dades van revelar que el soroll provenia de l’acumulació de gent durant el torn nocturn, "i la solució va ser tan simple com moure la parada", relata Serra. “Quan tens dades bones, les decisions són molt més clares”, defensa.
Simplificar una disciplina que "espanta", l'ADN de Cesva
L’ADN de Cesva també passa per fer fàcil allò que, d’entrada, “espanta”. Serra admet sense dramatismes que molta gent creu que l’acústica és un laberint tècnic, i en part ho és. El soroll no es mesura amb unitats lineals, sinó amb decibels, que funcionen amb operacions energètiques. El resultat és contraintuïtiu: "Si tens una font que fa 60 decibels i n’hi afegeixes una altra igual, no obtens 120 decibels, sinó 63. A l’acústica, dos i dos no fan quatre: fan cinc”, resumeix entre riures. Per això, dues fonts iguals només sumen tres decibels més.
Aquesta lògica fa que molta gent percebi l’acústica com una disciplina opaca, però Cesva treballa justament per traduir-la en eines visuals i fàcils d’emprar. “Intentem que tot sigui molt intuïtiu, molt gràfic i molt simple de fer servir”, explica Serra. I aquesta filosofia impregna també en els productes nous: la línia que ara llancen, el sensor TA150, va començar fa deu anys, però encara avui sorprèn professionals que la descobreixen per primera vegada.
L’ISE, l’Smart City o altres salons internacionals permeten a Cesva accedir a públics que no tenia identificats o trobar possibles distribuïdors en països on encara no hi ha posat el peu
Per això, Cesva comença a incorporar mica en mica la intel·ligència artificial per interpretar patrons acústics. “La IA és una eina molt potent, però s’ha d’utilitzar amb seny”, avisa Serra. En un projecte, els cops de pilota d’una pista de pàdel van ser detectats com a cops de pilota, però de bàsquet. Tret d'aquests ajustos que encara cal polir, la tecnologia ja és prou madura per identificar sons concrets i automatitzar tasques.
D’altra banda, la simplicitat del producte final fa emergir un darrer element essencial per Cesva: el contacte directe amb el client. Les fires internacionals són l’escenari palpable de tota aquesta feina, en què la tecnologia deixa de ser un prototip per convertir-se en una conversa real. Al departament d’acústica -“el cap i la cua de l’empresa”, segons Serra-és on neixen les idees, sovint en forma de "quatre línies en un paper", i on acaben convertides en un dispositiu que ha travessat electrònica, programari, mecànica i validació tècnica. Però el moment decisiu arriba quan aquest es planta davant del client i és ell qui el dissecciona. “És bèstia veure com allò que vas imaginar ara és a les seves mans”, admet.
Les fires són, sobretot, un generador d’idees. La gent s’hi acosta amb ganes de dir la seva, de suggerir, de preguntar si no s’ha pensat en afegir tal funció o resoldre tal detall. I d’aquí en surten millores reals. Serra ho ha viscut fa molt poc: un client li va proposar una funcionalitat fa mig any per telèfon, i a l’ISE li ha pogut ensenyar que ja està implementada. “Estava entusiasmat: veia la seva idea convertida en producte”, recorda. Aquesta capacitat d’incorporar un retorn immediat és un avantatge que les grans multinacionals -sobretot les que només distribueixen productes dissenyats a milers de quilòmetres- no tenen.
A més del contacte directe, les fires obren portes a mercats inesperats. L’ISE, l’Smart City o altres salons internacionals permeten a Cesva accedir a públics que no tenia identificats o trobar possibles distribuïdors en països on encara no hi ha posat el peu. L’exemple d’Egipte n’és un: un responsable local ha vist el producte, hi ha connectat i creu que pot introduir-lo al seu país. “Aquestes trobades no les tens si no hi ets aquí”, diu Serra. I per ell, saber què funciona, què no, què sorprèn i què falta, és una de les parts més satisfactòries de tot el procés.