Al llarg d’aquesta sèrie d’articles hem anat dibuixant el perfil dels implicats a l’opa, però ens manca un aspecte per completar el trencaclosques: si el Banc Sabadell ara és la presa en risc de ser engolida per un rival, en el passat van ser els vallesans els qui van adquirir altres entitats del mercat bancari. Avui farem un resum d’aquestes operacions, que són múltiples al llarg de dècades i que han bastit el creixement no orgànic de l’entitat.
A mitjan anys noranta, el Banc Sabadell va anunciar l’adquisició del 80% de la filial espanyola del NatWest (National Westminster Bank), que incloïa una petita entitat d’origen asturià anomenada Banco de Asturias. Amb l’absorció va crear-se una nova ensenya que duia per nom Solbank. Dos anys més tard, el 1998, els vallesans van comprar el 20% restant del capital de l’entitat britànica. Per cert, si algú té a bé recuperar el logotip de Solbank, comprovarà que tenia molts paral·lelismes amb la imatge de la plataforma política Alhora liderada per Clara Ponsatí i Jordi Graupera.
A mitjan anys noranta, el Banc Sabadell va anunciar l’adquisició del 80% de la filial espanyola del NatWest
Amb l’arribada del segle XXI, el Sabadell va adquirir gairebé la totalitat del Banco Herrero, una entitat fundada a Astúries que pertanyia fins a aquell moment a “la Caixa”. El preu a pagar pels vallesans va consistir a cedir un 15% del banc a l’entitat que aleshores liderava Josep Vilarasau Salat. Només un any després d’aquesta adquisició, el Sabadell va continuar anant de compres i va prendre el control del Banco Atlántico, l’entitat dels indians que el 1901 havia fundat la família Nonell. Després de passar per les mans de Rumasa, del capital àrab i d’orbitar al voltant de l’Opus Dei, el banc de la Diagonal va acabar dissolt dins del Sabadell i la seva seu espectacular va prendre el rang de seu corporativa del grup. Però les compres no van acabar aquí, perquè el 2006 una nova presa va caure a les xarxes dels vallesans, l’històric Banco Urquijo, que fins aquell moment pertanyia al grup belga KBC.
Després de quatre anys de tranquil·litat, va arribar una altra compra. En aquest cas, l’entitat adquirida va ser el Banco Guipuzcoano, una entitat fundada a Sant Sebastià el 1899. En aquell moment, els màxims accionistes del banc basc eren les dues principals caixes d’estalvis de la zona (Kutxa i BBK) i l’inversor individual Joaquín Martínez López, procedent del món immobiliari. Un any després d’aquesta compra, el Sabadell va escometre una digestió encara més difícil, com va ser la gegantina CAM (Caja de Ahorros del Mediterráneo, abans Caja de Ahorros de Alicante y Murcia), que Miguel Ángel Fernández Ordóñez (governador del Banc d’Espanya) va definir com “el pitjor del pitjor”, en referència a la magnitud descomunal del forat patrimonial que presentava i també de la mala praxi dels seus gestors.
Això sí, el banc català es va assegurar que si en el futur sorgien sorpreses en el balanç comptable, l’Estat posaria de la seva part per mitigar-les. Encara dins de l’època de la crisi financera, el 2013, el Banco Gallego va passar a formar part del Sabadell. Abans, durant les dècades dels setanta i vuitanta, aquesta entitat compostel·lana havia transitat pel perímetre de Banca Catalana, Rumasa i Banco Central. Quan el Sabadell el va comprar, estava en mans públiques, perquè havia estat objecte d’un rescat per part del FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària).
Algú pot recordar que va comprar també Caixa Penedès, però en realitat no va ser una adquisició com les que estem comentant aquí, sinó que va passar a gestionar part de la seva xarxa d'oficines.
No totes les compres del banc català han estat de l’àmbit peninsular, perquè també ha tingut força activitat a l’estranger. En aquest sentit, va adquirir alguns bancs a Florida i a Mèxic, a més del Lloyds TSB, del que primer (2013) va comprar la filial espanyola (per a disgust dels seus clients, acostumats a l’impecable tracte de la banca personal) i després una part de la casa matriu anomenada TSB (Lloyds i Trustee Savings Bank, després d’haver-se fusionat el 1993, el 2013 es van escindir). Per cert, aquesta darrera operació va passar als annals de la història pels problemes informàtics apareguts a l’hora d’integrar els sistemes de totes dues companyies, que van desembocar en un veritable caos que va afectar de ple als clients de TSB. La desfeta es va valorar en gairebé 380 milions d’euros.
El 2013, el Banco Gallego va passar a formar part del Sabadell
Aviat sabrem si aquest cop el peix petit aconsegueix fugir de la gargamella del peix gros. A poc a poc, sembla que els pronòstics es van decantant cap a aquest desenllaç.