• Empresa
  • L’OPA BBVA-Sabadell impacta a consumidors i empreses

L’OPA BBVA-Sabadell impacta a consumidors i empreses

Si l’OPA del BBVA tira endavant, l’oligopoli s’agreujarà encara més, amb tancaments d’oficines i reducció de la competència en moltes poblacions

Una clienta de Banc Sabadell a Barcelona | Cedida
Una clienta de Banc Sabadell a Barcelona | Cedida
Barcelona
28 de Maig de 2024

Des de la crisi financera global del 2008, Catalunya ha experimentat un important procés de concentració bancària que està afectant tant consumidors com empreses. Aquest fenomen ha estat analitzat per l’Autoritat Catalana de la Competència (Acco), presidida per Roger Loppacher, en diversos informes que alerten de les conseqüències negatives de la concentració bancària. En aquest article, analitzarem aquesta evolució fins al 2021, la situació actual i les possibles repercussions si l'OPA del BBVA té èxit.

 

Període 2008-2021: En l’informe publicat el 2021, l’Acco ja va advertir sobre la significativa reducció del nombre d’entitats financeres i l’augment de la concentració bancària. Catalunya havia passat de tenir 8.148 oficines bancàries el 2008 a només 2.570 el 2021. Aquesta disminució va ser impulsada per processos de fusions i absorcions entre entitats financeres arran de la crisi del 2008, destacant especialment la fusió entre Caixabank i Bankia.

El 2021, les cinc principals entitats bancàries controlaven més del 88% del mercat en termes d’oficines bancàries

Per avaluar el nivell de concentració en un mercat s’utilitza l’Índex Herfindahl-Hirschman (IHH), que es calcula sumant els quadrats de les quotes de mercat de totes les empreses participants. Els valors de l’IHH varien entre 0 i 10.000, amb un valor de 10.000 indicant un monopoli total. Segons l’IHH, un valor inferior a 1.500 representa un mercat competitiu, entre 1.500 i 2.500 indica una concentració moderada, i per sobre de 2.500 representa una alta concentració.

 

El 2021, l’Acco va alertar que les cinc principals entitats bancàries controlaven més del 88% del mercat en termes d’oficines bancàries, amb un IHH proper als 2.500 punts, indicant una concentració moderada. Una mostra d’aquest problema es manifestava en el fet que 494 municipis catalans no tenien cap oficina bancària i 169 en tenien només una.

Període 2021-2024: Fa pocs dies, l’Acco ha publicat un nou informe que qualifica el mercat bancari català d’oligopoli, ja que un petit nombre d’entitats domina el mercat. El nombre d’oficines ha caigut a 2.134 a finals de 2023. Les quatre principals entitats bancàries controlen el 85,7% de les oficines, amb Caixabank al capdavant (38,9%), seguit per BBVA (18,7%), Banc Sabadell (16,1%) i Banco Santander (12%). Aquestes entitats també controlen el 84,81% del crèdit a Catalunya. L’IHH se situa en 2.289, molt superior al de països com Àustria (424), Suècia (875), Irlanda (969) i Portugal (1.204), amb només Finlàndia (2.340) i Grècia (2.244) presentant valors similars o superiors.

La reducció d'oficines afectaria negativament la inclusió financera, especialment en àrees rurals

Impacte de l’OPA BBVA-Sabadell: Actualment, el BBVA té 398 oficines a Catalunya i el Sabadell en té 343. Segons l’Acco, la competència podria empitjorar amb l’OPA del BBVA sobre el Sabadell, ja que l’IHH pujaria fins a 2.888, indicant una alta concentració molt superior a la resta d’Espanya i d’Europa. Aquesta fusió faria que els dos principals bancs, Caixabank i la nova entitat resultant, controlessin el 73,7% de les oficines bancàries. Això comportaria elevades barreres d'entrada, dificultant l’accés de nous competidors, una possible disminució en la qualitat del servei i un augment dels costos per als consumidors. A més, la reducció d'oficines afectaria negativament la inclusió financera, especialment en àrees rurals.

En conclusió, els informes de l'Acco mostren que el mercat bancari a Catalunya ha evolucionat cap a una estructura oligopolística, amb implicacions importants per a la competència i el benestar dels consumidors. Si l’OPA del BBVA tira endavant, l’oligopoli s’agreujarà encara més, amb tancaments d’oficines i reducció de la competència en moltes poblacions. En última instància, això perjudicarà els consumidors, les empreses i l’economia catalana en conjunt.