Aquests darrers dies s'ha parlat molt de l'OPA que ha llançat el BBVA sobre el Banc Sabadell. Com que es tracta d'una OPA hostil, és a dir, sense comptar amb el beneplàcit del Consell d'Administració del Banc Sabadell, ha crescut encara més l'interès per conèixer la resposta de l'entitat, dels òrgans reguladors, del govern o dels accionistes, entre d'altres. El Banc Sabadell, però, és un banc singular respecte a altres entitats financeres, ja que no compta amb un nucli dur d'accionistes que puguin decidir el resultat d'aquesta OPA. Al tancament de l'exercici 2023, el banc tenia un 51,98% del capital controlat per inversors institucionals, i un 48,02% en mans d'accionistes minoritaris. Per tant, els petits inversors poden jugar un paper determinant en el resultat final d'aquesta OPA.
Fins ara, s’han conegut alguns detalls de l'OPA, principalment, basats en aspectes econòmics. Per exemple, que el BBVA tenia previst oferir un canvi d'accions d'1 títol del BBVA per cada 4,83 del Banc Sabadell, que suposava valorar el banc per un 30% més que el valor a la borsa en el moment del llançament de l'OPA (29 d'abril). O que alguns analistes apuntaven que el BBVA hauria de pagar diners en efectiu als accionistes del Banc Sabadell per augmentar l’atractiu de l’oferta.
El Banc Sabadell va generar 1 tona de diòxid de carboni per empleat, mentre que el BBVA va generar gairebé 2 tones
El preu de compra de les accions i la modalitat de pagament, o el dividend ofert als accionistes són, sens dubte, aspectes importants perquè aquests puguin prendre una decisió sobre l'OPA. Però, avui en dia, hi ha informació sobre aspectes mediambientals, socials o de governança (coneguda com a ESG) que les empreses tenen l'obligació de publicar, i que permeten conèixer el seu compromís amb aspectes com la descarbonització i la lluita contra el canvi climàtic, les polítiques de diversitat, inclusió i justícia social, o el respecte als drets humans, entre d'altres.
El compromís d'una entitat financera amb la lluita contra el canvi climàtic, es pot avaluar, per exemple, d'acord amb les mesures que pren per reduir les emissions de diòxid de carboni pròpies, és a dir, la seva petjada de carboni. O segons l'alineament de les seves polítiques creditícies o d'inversió, amb els estàndards d'activitats sostenibles, que estableix la Taxonomia europea de finances sostenibles.
Segons les dades publicades a l'Estat d'Informació No Financera (EINF) de l'exercici 2023, el Banc Sabadell va generar 1 tona de diòxid de carboni per empleat, mentre que el BBVA va generar gairebé 2 tones. Per tant, la petjada de carboni per empleat de les operacions del BBVA, va doblar a la del Banc Sabadell.
La informació de sostenibilitat corporativa (o ESG) permet analitzar l'impacte d'una empresa en el medi ambient i la societat, a través de les operacions pròpies, i les de la seva cadena de valor
Pel que fa a la seva activitat creditícia o d'inversió, el Banc Sabadell té una ràtio d'elegibilitat del 47,29%, és a dir, el percentatge d'actius exposats a activitats elegibles segons la Taxonomia verda de la UE (des del punt de vista mediambiental), i un GAR (Green Asset Ratio) del 4,41%, que és el percentatge d'actius que financen o inverteixen en activitats econòmiques, que compleixen els criteris tècnics d'alineament sostenible de la Taxonomia. Mentre que, al BBVA, la ràtio d'elegibilitat és del 27,6% i el GAR és del 0,52%, respectivament.
Aquestes dades demostren que el Banc Sabadell té un percentatge superior d'actius alineats amb l'estratègia europea de descarbonització de l'economia (EU Green Deal i amb la lluita contra el canvi climàtic.
La informació de sostenibilitat corporativa (o ESG) permet analitzar l'impacte d'una empresa en el medi ambient i la societat, a través de les operacions pròpies, i les de la seva cadena de valor. És important que els accionistes minoritaris tinguin en compte aquest tipus d'informació, a més de la informació econòmica, per poder prendre decisions ben informades.