La indústria perd pistonada en un teixit de pimes que guanya productivitat. A grans trets, és el balanç que dibuixen les 170 pàgines que conformen la 23a edició de l’Anuari de la Pime Catalana 2026 de Pimec, presentat aquest dilluns pel president de l'Observatori de la Pime, Oriol Amat. A partir dels comptes dipositats per prop de 80.000 empreses de Catalunya al Registre Mercantil, representatives de les 544.339 pimes amb què es va tancar l'exercici del 2024, l'informe constata que les petites i mitjanes empreses mantenen el "pes decisiu" en l'economia del Principat. Representen el 99,8% de les empreses, el 65,7% de l'ocupació i el 60,4% del valor afegit brut (VAB), però mantenen una tendència sostinguda de pèrdua de pes des del 2020, quan concentraven el 68,8% dels llocs de feina i el 62% del VAB.
Alhora, el document destapa dues preocupacions: la indústria recula a un ritme del 2,1% en nombre de companyies, mentre que la Llei d’Impuls al Creixement Empresarial proposada per la patronal catalana el 2025 encara no està prou definida. "Progressa adequadament", ha subratllat el president de Pimec, Antoni Cañete. "Però com que les lleis les fan els governs... esperem que ben aviat hi hagi alguna proposta concreta", ha afegit. I és que, de fet, la productivitat de les empreses de més de 250 treballadors se situa en 93.405 euros per empleat, gairebé 20.000 euros més que en les pimes. Una xifra que, segons Amat, manté Catalunya lluny de referents europeus com Alemanya. En aquest sentit, Cañete ha recordat les dades que la patronal va extreure sobre aquesta qüestió: "Set de cada deu pimes volen créixer i només tres ho aconsegueixen", ha lamentat.
Pel que fa al compte de resultats, la mitjana de l'exercici va ser de 100.600 euros per empresa, un 4,9% dels ingressos, equivalent a uns 9.400 euros per treballador. Cañete ha volgut defensar aquests números: "No parlem de beneficis extraordinaris o estratosfèrics, és el resultat d'aixecar cada dia la persiana. Calen condicions perquè les pimes puguin contractar, pagar i continuar fent créixer l'economia". A més, el president de la patronal ha criticat la pressió fiscal i ha aprofitat per tornar a demanar la deflactació de les tarifes de l'IRPF per evitar que la millora dels sous absorbeixi el poder adquisitiu. Tot plegat en un context en què "costos com l'habitatge i els aliments no han pujat en els darrers anys al mateix ritme que la inflació mitjana".
Sectors d'activitat i previsions "moderades" pels pròxims exercicis
El paral·lel, i amb la lupa posada en els sectors d'activitat, val a dir que l’anuari evidencia una evolució a dues velocitats. D'una banda, els serveis es mantenen com el gran motor de l'economia catalana en generar el 73,7% del VAB de les pimes, gràcies a un augment interanual del 6,1% en el VAB, un 2,2% més d'empreses i un increment equivalent del 2,2% en el nombre d'ocupats. D'altra banda, la indústria pateix una reculada generalitzada en perdre un 2,1% de les companyies, un 0,5% dels treballs i registrar una caiguda del 0,7% del VAB. Amat ha relacionat aquesta davallada amb el pes de les grans corporacions: "En sectors com l'agroalimentari i la indústria vitivinícola, que travessen una crisi important, les empreses a qui van pitjor les coses són precisament les més grans".
La productivitat de les empreses de més de 250 treballadors se situa en 93.405 euros per empleat, gairebé 20.000 euros més que en les pimes
Amb aquest teló de fons, Cañete ha alertat de les derivades socials d'aquesta caiguda: "La indústria té un impacte directe en el VAB i la branca salarial. La caiguda comporta conseqüències immediates en els sous, i això ens impacta de manera directa". Com a contrapunt positiu en el teixit industrial, el document destaca el paper de la internacionalització com a palanca de competitivitat. Les exportacions ja representen prop del 23% dels ingressos de les pimes manufactureres i un 27% de les pimes industrials ja exporten de forma regular a l'estranger, un punt percentual més que l'any anterior.
Un darrer indicador de l'anuari té a veure amb la salut financera de la pime catalana, que es manté en nivells de confort. La rendibilitat es va situar en el 12,2% -molt per sobre de l'Euríbor del 3,3%-, i l'autofinançament s'ha consolidat: 57 euros de cada 100 invertits corresponen a fons propis, molt lluny del 40% registrat durant la crisi financera del 2008. No obstant això, les previsions per als pròxims anys apunten a la moderació. Si el 2024 les vendes van créixer un 5,5%, les estimacions per al 2025 (4,5%) i 2026 (4,2%) indiquen un alentiment derivat de les tensions en els costos operatius, l'energia i la geopolítica.
Com ja és habitual, la presentació de l'anuari també ha comptat amb el suport i la presència de Xavier Comerma, director territorial de Catalunya del Banc Sabadell, qui ha volgut ser molt breu, però ha descrit la importància del teixit productiu com a "motor de riquesa i cohesió territorial". Comerma ha demanat un entorn en què la resposta financera sigui molt més àgil i ha traslladat les demandes que reben dels empresaris: "Hi ha dificultats per trobar gent amb la capacitació necessària i cal invertir en intangibles com el talent o la tecnologia".
Per la seva banda, el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha agraït el rigor de l'informe d'Amat i ha reiterat el compromís del Govern per ajudar les pimes a guanyar en mida i resiliència. Tampoc s'ha oblidat de fer valdre el talent i "el prestigi de la Formació Professional (FP)", amb l'objectiu de reprendre el fil del discurs que ja va pronunciar dijous passat durant els Premis Cambra Sabadell: "Tots tenim part de culpa. És urgent revertir-ho: el prestigi de l'FP ha de ser exactament el mateix que el dels científics, metges o matemàtics". Així mateix, Sàmper ha destacat la capacitat de superació del sector agroalimentari i exportador davant amenaces com els aranzels de Trump o la Pesta Porcina Africana (PPA).
Condemna als aldarulls a la plaça de Catalunya i reclam d'una "veu pròpia" a l'Estat
La presentació d'aquest dilluns també ha servit per abordar qüestions de màxima d'actualitat. Preguntat pels aldarulls ocasionats aquest cap de setmana a la plaça de Catalunya de Barcelona, Cañete ha estat contundent: "Condemnem el que s'ha produït. Demanem mesures sense cap mena de fissura perquè això no es repeteixi". La patronal ha posat a disposició el servei d'avaluació de riscos per als comerços afectats i ha exigit fermesa per no malmetre la imatge i l'activitat econòmica de la ciutat. Respecte a la vaga general prevista per al pròxim dimecres, 11 de novembre, el president de Pimec ha fet una crida a l'ordre i al respecte equilibrat tant pel dret a la vaga i les manifestacions com pel dret al treball.
Finalment, en l'àmbit de la representació empresarial, Cañete ha justificat la sortida de la patronal de Conpymes a causa d'incompliments estatutaris reiterats: "En ple segle XXI no podem permetre que s'incompleixin les normes democràtiques". Així, ha aclarit que un dels grans motius pels quals Espanya pateix un "problema estructural de dimensió" és, precisament, la manca de representació: "Des dels ponts de comandament es prenen decisions que beneficien interessos concrets. Espanya necessita que les pimes tinguin veu pròpia".
Cañete: "Des dels ponts de comandament es prenen decisions que beneficien interessos concrets. Espanya necessita que les pimes tinguin veu pròpia"
En aquest sentit, ha valorat com "un pas en la bona direcció" la recent entrada de Pimec i la patronal balear al Consell Econòmic i Social (CES), l'únic òrgan en què les dues organitzacions més representatives de l'Estat hi tenen presència directa. Finalment, el president de Pimec ha reiterat les seves crítiques cap a la patronal Cepyme: "No és una organització amb veu pròpia per a la petita i mitjana empresa, sinó una filial de la gran patronal, i no és un equip que pugui jugar a primera divisió", ha conclòs.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat