Escolta l'article ara…
Que les cambres de comerç catalanes viuen un 2026 de “punts” és una realitat que s’ha acabat de confirmar durant la nit d’aquest dijous. Primer va ser el punt i a part amb la Llei de Cambres aprovada. Ara, Ramon Alberich, president de la Cambra de Comerç de Sabadell, ha volgut situar-lo sobre les is. Ho ha fet en el marc de la 44a edició dels Premis Cambra, celebrada, com ja és habitual, a l'auditori de Fira Sabadell. Si el 2025 Alberich reclamava pressupostos i avisava que "no és bo governar a cop de decrets", enguany ha denunciat la "lentitud desesperant" amb què arriben les inversions al Vallès Occidental. "Estimem el dèficit d'inversions en més de 1.000 milions d’euros", ha lamentat. "Invertir en mobilitat al Vallès és fer-ho en la competitivitat de tot el país", ha sentenciat, abans d'apuntar contra la inacció política: "Hi ha projectes que no poden continuar en el capítol de les promeses i de les excuses alimentades per grupuscles antisistema que no són representatius de l’entitat vallesana. Nosaltres liderem la plataforma del sí a tot allò que és necessari".
I és que el volum d'"execucions urgents" que ha desgranat el president de l'entitat cameral és ben llarga. "Ara ve la llista", ha anunciat: les connexions de les autopistes del Vallès, l'ampliació del Parc Taulí i la construcció de l'Hospital Ernest Lluch, les rondes de Sabadell i Terrassa, noves estacions de ferrocarrils i d'autobusos, la millora i interconnexió de la xarxa ferroviària, el túnel d'Horta, la B-40 "sencera, fins a Granollers i la Roca", i el redimensionament de l'aeroport. "Aquest darrer depèn d'Aena, però vaja, que també entra", ha reconegut amb un somriure. Unes reclamacions rotundes que arriben en un moment en què la cambra afronta la recta final del seu mandat: "No ens falten les forces ni l’evolució per treballar fins a l’últim minut i deixar el millor llegat a qui ens rellevi a finals del pròxim any".
La Cambra de Sabadell estima en més de 1.000 milions d'euros el dèficit d'inversions al Vallès: "No podem continuar amb excuses alimentades per grupuscles antisistema"
Més enllà del requeriment a les administracions, la vetllada ha deixat espai per a l'anècdota i la reflexió al voltant del lema Cap a quin futur ens porta l’economia de la seguretat?. Alberich ha explicat com des d'un departament li van trucar un dia per preguntar-li si a Catalunya es podien fabricar drons: "Em va agafar en fred i vaig dir: 'Sí, quants en vols?' Podem fer el que vulguem perquè tenim un teixit preparat. Al cap i a la fi, un tanc és una excavadora amb un canó al damunt i un canó és un tub mecanitzat". Com a mostra de "teixit preparat", ha citat la futura seu d'ABB Robotics a Sabadell com "un pol de referència que formarà unes 3.000 persones", i ha aprofitat per llançar una pilota a la teulada de l'alcaldessa respecte a les infraestructures als voltants d'aquest projecte: "Al costat estava prevista l'estació de Ferrocarrils de Sant Pau de Riu-sec... A la Cambra ja hem fet la nostra part".
Així mateix, el president s'ha mostrat preocupat per la situació social i d'accés a l'habitatge que viu el Principat, i ha anunciat que el pròxim 17 de novembre la Cambra presentarà un estudi sobre la disponibilitat de creixement residencial a dotze municipis de la demarcació. En paral·lel, ha demanat escoltar i donar espai al talent jove: "Els joves no són els responsables del que està passant al món, són la clau del futur". Tot plegat ha desquadrat força les expectatives que tenia el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, sobre el discurs d'Alberich: "Esperava que el president fes valdre molt més l’aprovació de la Llei de Cambres d’enguany, però ha fet un discurs reivindicatiu, que és el que li toca, així que ja em poso jo a valorar-ho". En aquest sentit, Sàmper ha explicat que el nou marc legislatiu "configura un espai inèdit de relació entre les tretze cambres i l'Administració", i és un exemple que "cal tenir autonomia estratègica en tot", inclosos els àmbits de la seguretat i la tecnologia dual.
Alhora, el conseller no ha discutit pas la diagnosi social d'Alberich: "És veritat, les coses van bé a Catalunya, però no arriben bé a les persones, i això és frustrant". Per revertir la situació i sostenir el creixement, el conseller ha posat deures a les cambres en dos reptes que considera fonamentals: combatre la manca de mà d'obra -en un context amb un 8% d'atur, "quan l'objectiu estructural hauria de ser del 4%"- i dignificar la Formació Professional (FP). "Ens cal superar vells estigmes; l'FP és la gran diferència dels països que van per davant nostre econòmicament i és una peça clau per a les nostres empreses", ha reblat.
Sabadell, Terrassa i una nota d'humor: "Això és una invasió!"
Un dels fils conductors de la nit ha estat la sana rivalitat que hi ha entre les dues capitals vallesanes, que ha provocat nombroses rialles entre els assistents. L'alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, ha detectat una nodrida presència de representants de la ciutat veïna: "Permeteu-me la broma, però abans li deia al president que això és una invasió!". Farrés ha tret pit de les xifres sabadellenques -tercera ciutat en volum de PIB i en empreses tecnològiques- per defensar que "creem riquesa i la repartim".
Sàmper, terrassenc de naixement, hi ha sucumbit: "Ull, que no li falta raó a l'alcaldessa: Ramon Talamàs, jo mateix, el president del Parlament... Todo se andará". Al seu torn, el president del Parlament, Josep Rull, s'hi ha sumat per recordar entre riures que Pere Navarro -president del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) i assistent a l'acte-, també és terrassenc, abans de posar una mica de llum sobre l'origen de la dita mala raça i mala pell sorgida al segle XIV per un pacte entre terrassencs i sabadellencs: "Imaginin tenir el pare de Terrassa i la mare de Sabadell, seria fotut". Un clima festiu que la moderadora i periodista Laura Rosel, ha rematat amb un apunt esportiu: "Només una de les dues ciutats té un equip a segona".
Blasco (Indra Group): "La defensa no s'ha de veure com una despesa, sinó com una condició necessària per créixer"
La mateixa Rosel ha estat l'encarregada de conduir una conversa entre Enric Blasco, director territorial de Catalunya a Indra Group des d'aquest mes de juliol, i la politòloga Estefania Molina, per fer encara més justícia al lema d'enguany. Blasco ha demanat desmitificar el sector de la defensa: "No s'ha de veure com una despesa, sinó com una condició necessària per créixer. Avui tot allò que es desenvolupa en l'àmbit de la defensa té aplicacions civils, des de l'observació satel·litària per gestionar una Dana o sequeres fins als centres de dades".
Per la seva banda, Molina ha alertat sobre la vulnerabilitat europea en el nou context geopolític i la pèrdua de protecció dels Estats Units: "Costa d'entendre que el model d'estat del benestar funcioni sense la pota de la seguretat; toca escurar-nos la butxaca, perquè és una prioritat. No és que abans fos gratuïta la seguretat, sempre havia costat diners, però l'havíem externalitzat".
Aquesta mirada cap a l'estat del benestar ha trobat continuïtat en la intervenció de Rull, que ha remarcat la necessitat d'afrontar els grans reptes de país, com ara "l'impacte del canvi climàtic, la cohesió social i l'encaix ètic de la intel·ligència artificial" des de la col·laboració publicoprivada. A més, Rull ha avançat la voluntat que les lleis que s'aproven al Parlament puguin passar revisions i avaluacions tècniques al cap d'un temps per mesurar-ne l'impacte real, a l'estil dels models europeus: "De vegades ens mirem al mirall com a societat i no ens acabem d’agradar, però tenim un potencial extraordinari. Catalunya no és un país mediocre ni decadent; som el país de les cambres, de les empreses i de la societat civil. I davant d’un món convuls, l’esperança sempre és més poderosa que la por", ha apuntat.
De Marina Tèxtil a Grupo Boniquet: el palmarès de la nit
Quatre històries empresarials han vertebrat el palmarès de la nit, que ha reconegut la capacitat d'adaptació, la innovació i el compromís amb el territori vallesà. El Premi Cambra al Mèrit Empresarial ha recaigut en la sabadellenca Intecat, present a la clàssica Rambla de la ciutat. Amb prop de 30 anys d’història, la companyia és un dels principals referents de la xarxa Apple Premium Partner.
Destaca pel seu acompanyament personalitzat, la proximitat i el servei tècnic. Alhora, disposa de 23 botigues a Catalunya, les Balears, Astúries i Madrid, a més d’una plataforma de comerç electrònic. El seu conseller delegat, Òscar Fàbregas, ha recordat els inicis fins a convertir-se en "el primer soci d'Apple a Catalunya i el tercer a escala estatal": Nosaltres no fabriquem drons, però estem al costat de les persones, perquè les empreses no es construeixen soles", ha apuntat.
I del mèrit a la innovació, el Premi Cambra a l’Empresa Innovadora l’ha rebut una empresa familiar de Santiga, el petit nucli de població de Santa Perpètua de Mogoda. Nascuda el 1995, la segona generació de Marina Tèxtil conserva el saber fer tradicional amb el desenvolupament de teixits per a equips de protecció individual. La seva aposta per l’R+D+i i la col·laboració amb universitats i centres tecnològics impulsa solucions orientades a protegir les persones, fomentar la sostenibilitat i avançar cap a l’economia circular. Actualment, la companyia és present en més de 70 països.
Marina Ginestà, segona generació de la firma, ha recollit el guardó i ha homenatjat la visió i valentia del seu pare: "Entenem la innovació com l'acció de qüestionar-nos com fem les coses i com millorar-les. A casa tenim una placa amb el lema recomençar, perquè cada dia tenim una oportunitat de fer-ho millor", ha subratllat.
Amb llàgrimes als ulls, Campoy (Grupo Boniquet) ha celebrat haver viscut "un somni que ha superat de lluny tot el que imaginàvem"
Per a les empreses emergents també hi ha hagut cabuda i el Premi Cambra a l’Startup l’ha protagonitzat Deale. Des del 2021 i amb més de 200 operacions facilitades, la startup transforma la compravenda d’empreses mitjançant una plataforma digital que connecta pimes, inversors i assessors. El seu fundador i conseller delegat, Gerard García Esteve, ha agraït el suport inicial de la Cambra de Sabadell, la primera institució a signar-hi un conveni: "Per a una empresa que comença, això és un senyal de confiança i la confirmació que allò que has creat té sentit".
Fernando Campoy i Josep Ramon Vila, socis de Grupo Boniquet, han estat probablement els noms i cognoms més elogiats en rebre el Premi Cambra a la Trajectòria Personal i Empresarial. Campoy n’és el conseller delegat i es va capbussar en el sector de la salut bucodental l’any 1974. Quinze anys més tard, el 1989, va fundar Laboratorio Boniquet i, un any després, Ramon Vila s’hi va incorporar.
Amb seu a Santa Perpètua de Mogoda, el grup té prop de 600 treballadors, factura 125 milions d’euros i estén la seva activitat a més de 50 països. Amb llàgrimes als ulls, Campoy ha celebrat haver viscut "un somni que ha superat de lluny tot el que imaginàvem": "Diuen que emprendre és un camí en solitari, però nosaltres vam tenir la immensa fortuna de compartir-ho junts. Aquest guardó no és un punt final, sinó el testimoni que el llegat de Boniquet queda en bones mans", ha conclòs.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat