La transferència tecnològica no és un camí fàcil ni, molt menys, ràpid. Des del moment en què una investigació mostra signes de poder esdevenir quelcom de valor per a la societat fins que, efectivament, arriba al mercat, poden passar lustres o dècades. I especialment si entrem en el món de la biomedicina, en què les proves que cal passar per confirmar l’efectivitat i seguretat dels productes són altament exigents. D'acord amb un informe publicat el 2020 per la Federació Europea d'Associacions i Indústries Farmacèutiques (EFPIA), el temps mitjà que passa entre el moment en què se sintetitza el primer actiu fins que el producte arriba el mercat és d'entre dotze i tretze anys. “A vegades es generen productes en entorns acadèmics que, després de molt esforç de recerca, encara estan molt lluny del mercat i les fases clíniques. Però per continuar fent l’esforç, les agències finançadores públiques et diuen que no es pot finançar tot, i que cal passar el relleu al sector privat”, relata la doctora en materials moleculars funcionals i investigadora en excedència de l’Institut de Ciència dels Materials de Barcelona (ICMAB) del CSIC, Nora Ventosa.
Aquesta “vall de la mort” que suposen les etapes primerenques de les investigacions és la que vol ajudar a superar Delbios Pharmaceuticals, una companyia creada el 2024 amb la voluntat d’actuar com a “acceleradora” d’investigacions biomèdiques fins a les fases clíniques. “Agafem llicències de patents desenvolupades en entorn acadèmic, a vegades en col·laboració d’empreses; continuem el desenvolupament del producte i el transformem fins que arriben a una fase u o fase dos”, explica Ventosa, CEO i cofundadora de la companyia. Un model de “licensing in, licensing out”, segons el defineix la científica, que s’especialitza no només en les proves científiques que cal fer per evolucionar el producte, sinó també en la gestió administrativa i burocràtica del procés i en la captació de fons públics i privats.
Nanotecnologia i fases preclíniques
L’aposta de Delbios té dues línies d’actuació molt clares. La primera, almenys d’entrada, és que no té intenció d’arribar al mercat amb les solucions: l’objectiu és aconseguir resultats prou positius en les proves d'eficàcia i toxicitat per aconseguir l’interès de grans farmacèutiques, que seran les que duran a terme les fases clíniques.
Delbios aposta per un model de “licensing in, licensing out” amb patents basades en solucions de nanopartícules per a biomedicina
La segona línia té a veure amb l’especialització de les propostes en què treballaran: “Tota la part de manufactura, els productes que desenvolupem, són basats en nanopartícules, i no sortirem d’aquí”. Aquí és on entra el company de viatge de Delbios, Nanomol Technologies, una companyia catalana amb quinze anys de trajectòria especialitzada en l’aplicació de tècniques de nanotecnologia al món farmacèutic. La firma és autora i propietària d’una plataforma de formulació patentada anomenada DELOS, que fa ús de diòxid de carboni comprimit com a ecodissolvent de compostos actius.
“Nosaltres fem l’acompanyament a tot el procés que executa Delbios per fer que els productes avancin i es pugui produir la transferència a una empresa amb més capacitat econòmica”, defineix el CEO de Nanomol i cofundador de Delbios, Santi Sala. Fins ara, l’activitat de Nanomol s’havia limitat a “treballar per altres empreses a qui la nostra tecnologia podia ser útil per aconseguir productes més innovadors, eficaços i segurs”. Però davant l’oportunitat de fer escalar projectes interessants encara en àmbits acadèmics, van veure necessari cocrear una nova empresa per enfocar-se en les fases de desenvolupament.
Combatre malalties minoritàries
El producte concret que va motivar la creació de Delbios és una nova teràpia basada en nanotecnologia per combatre la malaltia de Fabry, una malaltia minoritària que forma part dels trastorns d’emmagatzematge lisosomal i pot afectar el cor, els ronyons, els ulls o la pell, entre altres. Els pacients de Fabry manquen d’un enzim específic, que és el que se subministra en els tractaments, i el que fa la metodologia que han desenvolupat és protegir-lo amb nanopartícules per millorar-ne l’eficàcia. “Així, queda protegit fins que arriba a les zones més afectades del cos”, descriu Ventosa, líder de la investigació. “La nanopartícula té a la superfície una espècie de molècules que el dirigeixen de manera preferent a la zona més afectada”, continua.
El primer projecte de Delbios és una teràpia amb nanotecnologia per combatre la malaltia de Fabry
Amb els primers resultats obtinguts en fases preclíniques, l’agència reguladora que el va avaluar va reconèixer que oferia una eficàcia superior a la de les solucions que hi ha avui al mercat. “I quan vam acabar la recerca, vam veure necessari tirar endavant i constituir una empresa”, relata la CEO de Delbios. La companyia va sorgir en el marc del projecte europeu Nano4Rare, finançat pel Consell Europeu d’Innovació (EIC) amb 2,5 milions, i també ha obtingut finançament del programa Neotec 2025 promogut pel Centre per al Desenvolupament Tecnològic i Industrial (CDTI) del govern espanyol.
Aquest és, avui, el projecte estrella en què treballen conjuntament Delbios, Nanomol i el CSIC, amb l’objectiu d’assolir bons resultats en fases posteriors i poder transferir la tecnologia a una farmacèutica de més envergadura. La investigació es troba en una “fase preclínica molt avançada”, segons Ventosa, i ja s’ha començat el testatge amb una segona espècie animal.
Però l’activitat de Delbios no es limita a aquest fàrmac, i l’equip ja ha començat a treballar en altres productes. “Tots els productes amb què treballem estan basats en partícules, però que encapsulen proteïnes o àcids nucleics per a teràpies gèniques, que és un àmbit on ens voldríem expandir”, assevera la cofundadora.
Amb un model de negoci clar i projectes per treballar-hi, Delbios desenvolupa la seva activitat des del Parc de Recerca de la UAB (PRUAB), un entorn on Nanomol també té la seu. “Com que nosaltres fa quinze anys que hi som, estem en la millor ubicació possible per acompanyar Delbios dins d’aquesta cursa de desenvolupar productes”, valora Sala. Per la seva banda, Ventosa considera que els parcs de recerca “juguen un paper molt important”, ja que ofereixen un “accés a molts serveis i molt coneixement” i proximitat als seus grups de recerca. “Tens generació de coneixement a dojo, és un bon entorn per néixer”, assegura amb confiança.