L’any 2024 es van diagnosticar gairebé 45.600 nous casos de càncer a Catalunya i van morir prop de 17.000 persones per aquesta malaltia, segons les xifres del Departament de Salut de la Generalitat. A escala espanyola, els tumors van ser la principal causa de mort l’any passat amb un 26,6% de les defuncions totals, d’acord amb l’Institut Nacional d’Estadística (INE), amb el càncer de pulmó (23.239 casos), el de còlon (10.434) i el de pàncrees (8.376) com a variants més comunes.
La lluita contra el càncer és un dels grans camps de recerca de la ciència mèdica, i la seva complexitat obliga a acostar-s’hi des de tota mena de fronts. Un d’ells és el de la nanotecnologia, especialitat de l’empresa catalana Nanoligent, que aquest mes d’octubre ha aconseguit tancar una ronda d’inversió de dotze milions d’euros per continuar validant fins a l'estudi clínic la seva solució: una teràpia de precisió oncològica que busca augmentar al màxim l’eficàcia dels tractaments contra el càncer, alhora que en disminueix els efectes secundaris.
Nanoligent ha tancat aquest octubre una ronda de 12 milions per validar la seva teràpia d'oncologia de precisió amb nanotecnologia
L’origen de Nanoligent es troba en les investigacions conjuntes dels doctors Antoni Villaverde i Esther Vázquez, membres de l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina (IBB) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i del doctor Ramon Mangués, de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau. “El disseny del producte es feia a la UAB, i les proves, a Sant Pau”, relata a VIA Empresa l’actual CEO de l’empresa, la doctora Montserrat Cano. “El 2017, quan ja tenien un projecte prou madur, van conèixer l’emprenedor Manuel Rodríguez Mariscal, qui engresca tot l’equip per muntar una spin-off i intentar desenvolupar un producte farmacèutic basat en aquesta tecnologia”, explica Cano.
Una càpsula de proteïnes per evitar alliberaments
L’avenç científic que va fer veure a Rodríguez Mariscal, actual president de la companyia, l’oportunitat de crear una empresa derivada s’emmarca dins del camp de l’oncologia de precisió, una disciplina que s’enfoca a identificar les característiques específiques de les molècules del pacient i de la malaltia per afinar el tractament que se’n fa. “És un camp superestablert actualment, els anys 2000 van aparèixer els primers productes que utilitzaven aquest concepte”, explica Cano. De fet, és una via que ha demostrat molt èxit, fins al punt de tenir ja quinze productes aprovats clínicament i esdevenir un “concepte validat”. Tanmateix, no està exempt d’obstacles: “Abans d’arribar al tumor, perden fàrmac durant el procés de distribució, cosa que provoca un alliberament prematur de la droga”, assenyala la CEO de Nanoligent.
Aquí és precisament on actua la proposta de l’empresa catalana: en comptes de centrar-se en el contingut farmacològic que es dispara contra el tumor, la companyia s’especialitza en el vehicle que el transporta, a desenvolupar un cavall de Troia capaç de reduir al màxim aquestes pèrdues fins a arribar al destí final. “El nostre producte es basa en una proteïna molt més petita de les que es fan servir actualment, no ens basem en anticossos”, desvela Cano. Així, la idea és adherir la droga que es distribuirà al tumor a les proteïnes desenvolupades, les quals generen una sèrie de nanopartícules que aïllen el contingut. Quan aquesta “càpsula” arriba al tumor, les nanopartícules, en interactuar amb els receptors de la seva membrana, permeten l’alliberament de la droga.
Cano: “La nostra solució s’expressa en més de vint tipus diferents de tumors en un percentatge del voltant del 40%, que és molt elevat”
Cano remarca que l'aspecte més important és el fet que aquesta tecnologia ha estat aplicada amb èxit amb un primer fàrmac en desenvolupament, el qual va dirigit a un receptor associat amb una alta malignitat i mal pronòstic del pacient. “La nostra solució es dirigeix al 50% dels pacients de més de vint tipus de tumors diferents”, assenyala la CEO de Nanoligent, unes xifres que contrasten amb altres teràpies de precisió, les quals es dirigeixen a percentatges de població “molt per sota del 10%”, i només a un màxim de dos o tres tumors. Unes xifres que, per si mateixes, “ja justifiquen el fet de desenvolupar un producte, perquè és una eina terapèutica molt, molt vàlida”.
El llarg camí fins al mercat
La història de Nanoligent és un gran exemple per entendre les velocitats a què treballa la ciència mèdica, tots els estudis i tests que s’han de passar i el perquè és tan important comptar amb un finançament a llarg termini en projectes de tecnologies profundes. Després d’anys de recerques diverses, quan l’empresa es posa en marxa el 2017, els investigadors comencen a fer proves contínues per identificar quina és la proteïna específica que millor funciona per al mètode que volien fer servir. “Ara tenim el candidat a desenvolupament seleccionat, amb dades d’eficàcia”, indica Cano, una informació tant de l’efectivitat antitumoral de la solució com de la seva toxicitat.
A partir d’aquí, l’empresa haurà de preparar dos nous grans paquets d’informació clínica: un primer d’àmbit regulador, en el qual hauran de desenvolupar un lot clínic sencer per assegurar-se que es compleixen els requisits; i un segon destinat a la seguretat. “Quan te l’aproven, pots fer el primer estudi clínic de la fase u, on ja proves la seguretat del producte amb pacients”, explica la CEO de Nanoligent.
La companyia es troba ara mateix a les portes d’iniciar “tota la fase reguladora del primer lot clínic”, el qual inclou l’escalat, la producció i el paquet preclínic. “Amb la ronda que hem tancat actualment, l’empresa té finançament fins al primer estudi clínic. L’objectiu és arribar a les primeres dades amb pacients”, descriu Cano, per poder implicar en el desenvolupament a grans empreses farmacèutiques o altres fons d’inversió. En les seves previsions, calcula que podrien arribar al primer pacient entre finals del 2027 i principis del 2028, als quals després caldrà sumar les fases dos i tres per arribar a l’autorització de mercat. Amb tot això, quant de temps els caldria, si tot va bé, per arribar a comercialitzar el producte? “Depèn de molts factors, però el que seria normal és entre vuit i deu anys en total”, desvela la doctora.
Un procés llarg i d’alta complexitat que Nanoligent duu a terme amb un equip de cinc professionals, “la gran majoria doctors”, i amb una xarxa de col·laboradors externa, tant d’agents públics (UAB, UB, Sant Pau, CSIC…) com privades, amb les anomenades organitzacions de recerca per contracte (CRO, per les sigles en anglès). Destaca en especial la col·laboració amb la UAB, on encara treballen conjuntament amb el grup de recerca de l’IBB d’on van sorgir els cofundadors. De fet, la companyia té les oficines al Parc de Recerca UAB (PRUAB), una localització que, segons Cano, els és d’alta utilitat per la transferència de tecnologia que suposa: “El fet d’estar molt propers suposa un desenvolupament mutu per les dues bandes, però també a escala de personal. Moltes de les persones que han passat per l’empresa són doctors formats al grup acadèmic i que han col·laborat durant tots aquests períodes”.