En només vuit dies del que portem del mes d’agost s’han publicat tres notícies sobre operacions corporatives d’importància; són els casos de la companyia de gelats Häagen-Dazs, del gegant del comerç detallista MediaMarkt i de la firma catalana de venda de productes de segona mà Wallapop.
En el primer dels casos, l’empresa dels conegudíssims gelats Häagen-Dazs ha estat valorada ni més ni menys que en 15.000 milions d’euros, després de la proposta de Goldman Sachs per entrar a formar part de l’accionariat a partir del setembre. La companyia matriu dels gelats es diu Froneri i és una joint venture entre el fons d’inversió PAI i la multinacional suïssa Nestlé. L’aportació dels suïssos, més que capital, han estat les marques pròpies que han anat traspassant a Froneri i que han donat valor a hòlding.
De fet, a banda de Häagen-Dazs, aquesta empresa també és titular d’ensenyes com Oreo, Milka, Toblerone o KitKat, en la seva versió de gelats. És la segona firma del món després de Magnum, que avui dia és una empresa independent, perquè aquest mateix 2025 s’ha escindit de la multinacional Unilever i s’espera que al darrer trimestre comenci a cotitzar a borsa. Mentre Froneri té unes vendes al voltant dels 5.500 milions d’euros, Magnum Ice Cream començarà la seva vida independent amb 7.900 milions. Per cert, un aspecte poc conegut de Häagen-Dazs és que, malgrat que pot semblar que la marca té trets eslaus o escandinaus, en realitat són dues paraules inventades i sense cap significat. Va ser una pensada del fundador de la companyia, l’americà d’origen jueu-polonès Reuben Mattus.
La segona notícia ha estat encara més impactant, perquè s’ha sabut que el gegant xinès del comerç electrònic, la firma JD.com, ha adquirit una participació majoritària a l’emblemàtica cadena alemanya MediaMarkt. La compra s’ha materialitzat a partir de l’adquisició de diversos paquets de la matriu de la cadena, el hòlding Ceconomy, que cotitza a borsa. Els accionistes tradicionals han cedit part de les seves accions (especialment les famílies Haniel, Schmidt i Beisheim, però també els Kellehals, que han reduït la seva participació fins al voltant del 25%), de manera que el grup xinès s’ha assegurat que el 2026 controlarà un 57% del capital, en una operació valorada en uns 2.500 milions de dòlars.
Un dels objectius de la compra de MediaMarkt és injectar tecnologia als processos i millorar de forma decisiva en la fase d’entregues a domicili
El principal incentiu dels socis venedors ha estat la prima del 23% sobre el preu de mercat que ha pagat JD.com. La companyia xinesa va ser fundada el 1998 per l’emprenedor Liu Qiangdong i, sis anys després, va passar a ser un negoci en línia. Des d’aleshores no ha deixat de créixer, fins al punt que ara té una facturació de 160.000 milions de dòlars. Un dels objectius de la compra de MediaMarkt és injectar tecnologia als processos i millorar de forma decisiva en la fase d’entregues a domicili. Si el seu competidor natural fins a la data era Amazon, ara vol guanyar terreny en l’àmbit de les botigues físiques, on els americans gairebé no s’hi han posat perquè és una vella aspiració que va força més a poc a poc del que estava previst.
Finalment, aquests dies també s’ha sabut que la startup catalana Wallapop tindrà un nou accionista majoritari, els coreans de Naver, que ja figuraven al capital de la companyia amb una mica menys d’un terç de les accions. La transacció, valorada en 377 milions d’euros (el que proporciona una valoració global del negoci de 563 milions), s’ha vist temporalment obstaculitzada per les reticències d’alguns accionistes minoritaris com el fons 14W, d’Álex Zubillaga, que ha posat sobre la taula la darrera ronda de captació de capital. En aquest cas, va valorar l’empresa en més de 800 milions d'euros, molt per sobre del que ara paga Naver. No es descarta que els accionistes minoritaris puguin emprendre accions legals per la venda.
L’any 2013, Agustín Gómez, Gerard Olivé i Miguel Vicente van fundar Wallapop a Barcelona com a plataforma de compravenda de productes usats basant-se en les capacitats de geolocalització dels telèfons intel·ligents (smartphones). En tot aquest temps, la companyia no ha aconseguit ser rendible, però sí que ha anat augmentant la seva facturació, fins a arribar a atansar-se als 100 milions d’euros. Per la seva banda, Naver representa un conglomerat de serveis a internet que és líder a Corea del Sud. Ofereixen buscador, notícies i correu electrònic, entre d’altres. Són els propietaris de Line, un sistema de comunicació semblant a WhatsApp que no va aconseguir arrelar a la península Ibèrica. El fundador de Naver, l’any 1999, va ser Lee Hae-jin, una de les principals fortunes del país avui dia.