El servei de taxi a Barcelona està del tot lligat als colors groc i negre, però això no sempre ha estat així, i ara sembla que en el futur immediat tampoc ho serà. De fet, pels carrers de l’àrea metropolitana ja circulen molts cotxes que no vesteixen els colors esmentats i que fan aquest servei públic. Ara, el tret en comú del transport de viatgers és la matrícula blava.
Les primeres grans empreses de transport en automòbils les van crear els mateixos fabricants, de manera que tant l’Hispano-Suïssa com David (firma automobilística de la família Armangué) a la dècada dels anys deu del segle XX van veure la possibilitat d’incrementar la seva rendibilitat controlant no només la producció, sinó també l’explotació de cotxes com a servei.
Aquests darrers, els David, van arribar a ser líders d’un mercat molt atomitzat al que l’ajuntament de la ciutat va començar a posar ordre arran de l’Exposició Internacional del 1929. Si inicialment les diferents tarifes existents s’indicaven amb una franja d’un color determinat a la carrosseria del vehicle, a partir dels anys trenta tots els colors van quedar reduïts a un, el groc, que és el que ha arribat fins als nostres dies. El color negre prové de la pintura exterior dels cotxes d’aquella època, que gairebé eren sempre d’aquest color.
En l’actualitat, tot i que és molt complicat conèixer amb propietat xifres de facturació de les empreses del sector, segurament la marca més important amb seu a Barcelona és Ecotaxi, que pertany a Taxi Class Rent BCN, una companyia presidida per Nicolás Mateo Pla i que en una etapa anterior havia estat la molt coneguda empresa de taxis Mercedes.
I sense dubte, l’associació de professionals del taxi més coneguda és Élite Taxi, liderada per aquest Jimmy Hoffa català que és Tito Álvarez, tot un líder sectorial al qui sovint veiem als mitjans de comunicació reivindicant els drets dels taxistes tradicionals davant de les noves empreses sorgides des de la legalització dels coneguts com a VTC (vehicles de transport amb conductor). Els conflictes entre els taxistes “de groc i negre” amb els VTC són freqüents des de l’arribada d’aquesta nova modalitat de transport a Barcelona, allà cap al 2014.
Només quatre anys després de començar a rodar, el diari 'USA Today' ja va nomenar Uber com a empresa tecnològica de l’any
Dins d’aquest segment del negoci, els primers a arribar a Barcelona van ser els d’Uber, una multinacional nord-americana fundada el 2009 pels emprenedors Travis Kalanick (1976) i Garrett Camp (1978), que estaven convençuts que les noves tecnologies obrien la porta a un nou concepte de servei de taxi. Només quatre anys després de començar a rodar, el diari USA Today ja els va nomenar com a empresa tecnològica de l’any.
Amb el transport de persones consolidat, el 2014 va obrir una nova vertical destinada a l’enviament de menjar, allò que es coneix com a food delivery, que van batejar com a Uber Eats. Bona part del gran creixement dels anys següents es va recolzar en la compra de companyies que operaven en els mateixos sectors que Uber, però que no havien aconseguit arribar encara a una massa crítica de clients.
Un pas significatiu per a aquesta empresa va ser la sortida a borsa, executada durant la primavera del 2019 a partir de l’oferta pública d’un 10% del capital. L’operació va permetre valorar la companyia en uns 70.000 milions de dòlars, a partir de les transaccions de mercat que es va produir aquell dia. La xifra va ser una decepció tant per als analistes com per als mateixos interessats, que esperaven una valoració propera als 120.000 milions de dòlars. Cal deixar clar que en aquell moment les pèrdues de la companyia eren multimilionàries; tot es basava en expectatives futures (el 2018, les pèrdues es van enfilar fins als 1.800 milions de dòlars, sobre una facturació d’11.300 milions).
Avui dia, Uber factura uns 44.000 milions de dòlars i aconsegueix oferir un benefici, modest, als seus accionistes
Per cert, qui no va ser present al parquet en un dia tan especial va ser Kalanick, el fundador, que en aquells moments mostrava un perfil discret i allunyat del negoci pel mar d’acusacions de males pràctiques que havia rebut. No gaire després va vendre les seves accions per un import superior als 2.500 milions de dòlars, i va passar a ser un inversor de referència en el sector de les Dark Kitchens. Avui dia, Uber factura uns 44.000 milions de dòlars i aconsegueix oferir un benefici, modest, als seus accionistes (poc més de 22 milions).
L’altre gran operador del sector dels VTC és Cabify, fundada el 2011 per l’emprenedor espanyol Juan de Antonio Rubio (1979), enginyer de telecomunicacions amb experiència als Estats Units gràcies a una beca Fullbright. Després d’intentar emprendre en el sector del vehicle elèctric, en un intent sense èxit, va pensar que el seu forat era en el transport de viatgers, i la va encertar. Ben aviat va aconseguir finançament per posar en marxa el seu negoci, que ara regna no només a l’Estat espanyol, sinó sobretot a Llatinoamèrica.
Entre els inversors que al llarg d’aquests anys han confiat en el projecte aportant capital hi ha la companyia japonesa de comerç electrònic Rakuten, el fons Seaya Ventures (de la filla de l’antic president del BBVA, Francisco González), l’empresari Francisco José Riberas (propietari de Gestamp), la firma Delivery Hero (propietaris de Glovo) i l’asseguradora Mutua Madrileña. El 2024 la companyia va facturar 858 milions de dòlars i va obtenir un benefici brut de 127 milions.