Ser pares ens canvia la vida. Bé, això és el que diuen. En el cas d’en Sergi Grau, CEO i cofundador de NeurekaLAB, va ser literalment així. Aquella nova mirada cap a la infància, més empàtica i atenta, el va portar a revisar records d’escola que encara avui el remouen: “Recordo companys de classe que ho van passar molt malament. Els costava llegir, concentrar-se, i rebien burles no només dels alumnes, sinó també del professorat. Veure que això es pot estar reproduint fa mal”, confessa a VIA Empresa. Aquell malestar, convertit en compromís, és avui la llavor d’una startup que pretén transformar l’educació des de dins.
NeurekaLAB va néixer el 2014 com una iniciativa de recerca entre la Universitat de Vic i la Universitat de Barcelona, fruit de la trobada gairebé casual entre Grau i el doctor en psicologia Josep Maria Serra. Amb més de 30 anys d’experiència clínica i investigadora, Serra aportava el coneixement profund sobre les dificultats d’aprenentatge; Grau, en canvi, la capacitat de convertir-ho en solucions digitals escalables.
L’any 2019 el projecte es va consolidar com una spin-off (empresa derivada), i també va començar a caminar com a empresa emergent dins l’ecosistema català. “Però no va ser fins fa dos anys i mig que vam iniciar de manera efectiva una nova etapa amb una estratègia més clara i enfocada al mercat educatiu”, puntualitza Grau. Els seus primers pilots, amb més de 1.000 estudiants, han demostrat que la tecnologia pot multiplicar per tres el rendiment en àrees com la lectura o el càlcul.
Fins a un 15% de la població en edat escolar pateix trastorns de neurodesenvolupament, segons l’informe FAROS de l’Hospital Sant Joan de Déu
I el repte que tenen al davant és majúscul. A Catalunya, el fracàs escolar continua sent una problemàtica estructural. Segons les últimes dades de l’informe PISA, els resultats en comprensió lectora i matemàtiques se situen per sota de la mitjana europea. A més, fins a un 15% de la població en edat escolar pateix trastorns de neurodesenvolupament, com ara el TDAH, la dislèxia, la discàlculia, els trastorns del llenguatge o els de l’espectre autista, tal com assenyala el darrer informe FAROS de l’Hospital Sant Joan de Déu. I la situació es complica encara més si es té en compte que un 80% d’aquests infants no són identificats ni acompanyats correctament. Per tant, la conclusió és clara: calen eines eficaces de detecció i acompanyament dins l’aula per evitar que aquestes dificultats derivin en fracàs escolar.
Eliminar l’estigma, sense rànquings ni medalles
“Un nen amb dislèxia no hauria de ser etiquetat com el tonto de la classe. És com portar ulleres, no passa res. Però encara avui molts infants estan estigmatitzats”, assegura Grau. Per això, NeurekaLAB aposta per una tecnologia inclusiva, validada científicament i pensada per detectar dificultats sense separar l’infant del seu entorn escolar. Les activitats s’apliquen dins l’aula, i s’adrecen especialment a primer i segon de primària amb l’objectiu de beneficiar tots els alumnes, no només aquells amb dificultats.
Es tracta de sessions breus, que oscil·len entre els 10 i 15 minuts diaris, basades en la gamificació (inclouen proves de càlcul, lectores, o d’atenció sostinguda). No hi ha rànquings ni medalles, sinó reptes personalitzats i la possibilitat de personalitzar un personatge virtual. Això manté la motivació dels infants i, alhora, evita una sobreexposició a les pantalles mentre es recullen dades valuoses per a una adequada identificació primerenca.
La seva estratègia encaixa amb les recomanacions del Departament d’Educació de la Generalitat, que — a partir d’aquest curs 2025-2026 — prohibirà els mòbils i rellotges intel·ligents a l’ESO i retirarà progressivament tauletes i pissarres digitals de les aules d’infantil. La mesura respon als resultats d’un informe elaborat per una comissió d’experts i una enquesta feta a 40.000 docents sobre la regulació dels dispositius digitals i com entomar l’ús de pantalles a l’aula. Amb aquest equilibri, NeurekaLAB aconsegueix que la tecnologia es converteixi en una aliada de l’aprenentatge, i defugi d’esdevenir una mera font de saturació.
Un equip que creix de manera orgànica
Els dos cofundadors van començar sols, amb el suport d’un desenvolupador. Avui ja tenen especialistes en experiència d’usuari, disseny gràfic, desenvolupament, comunicació i màrqueting. L’empresa ha crescut de manera orgànica, amb el suport d’entitats i fundacions que han anat aportant el seu granet de sorra. “Hem tingut la sort que moltes persones han cregut en el projecte i ens han ajudat en moments crítics. Obrir-nos als altres ens ha permès aprendre, millorar i no sortir tant de la via”, reflexiona Grau.
Les activitats s’apliquen dins l’aula per beneficiar tots els alumnes, amb sessions breus d’entre 10 i 15 minuts
Aquesta suma d’esforços ha convertit NeurekaLAB en un projecte compartit, amb segell universitari i el reconeixement de premis com els Innovacat, Mobile World Capital o Internet. Enguany, també han estat finalistes en la categoria d’innovació social dels premis que atorga la Fundació MAPFRE. El seu model de negoci es basa en llicències anuals per escola, en funció del nombre d’aules, i en pagament per ús per part de psicòlegs. Ara que el producte ha demostrat tracció, l’empresa es concentra en la comercialització i en eixamplar-ne l’arribada a més centres.
Superar el punt mort, el gran repte
Les escoles ja estan disposades a pagar per les llicències de NeurekaLAB, però el veritable repte és superar el punt mort i continuar desenvolupant nous productes. Grau ho té clar: “No és que hi hagi més trastorns, sinó que ara tenim més consciència. Els casos ja existien, però passaven desapercebuts fins a aterrar al fracàs escolar”, apunta. La tecnologia, ben aplicada, pot ser l’eina que permeti universalitzar aquest suport. “Avaluar amb persones és molt costós. La tecnologia ens permet fer el salt i arribar a totes les escoles, però cal vigilar-ne molt el seu ús”, reconeix.
Grau: “No és que hi hagi més trastorns, sinó que ara tenim més consciència. Els casos ja existien, però passaven desapercebuts fins a aterrar al fracàs escolar"
Superada la fase de validació, el repte és escalar el producte i aconseguir sostenibilitat econòmica. Si bé avui les escoles privades i concertades són les que tenen més marge per incorporar noves eines digitals, a NeurekaLAB no volen quedar-se en aquesta bombolla. La seva missió és fer arribar la tecnologia també a l’escola pública: “El nostre desig és ajudar totes les escoles d’infants, i això implica estar presents també a les públiques”, insisteix Grau. Per fer-ho possible, l’empresa ha teixit aliances amb ajuntaments i fundacions que cofinancen projectes contra el fracàs escolar i faciliten que les activitats de NeurekaLAB s’implementin a les aules. Una aposta que busca no deixar cap nen enrere, sigui quin sigui el centre on estudia.