L’empresa agèntica: una nova revolució empresarial?

"El management de l'era industrial tenia treballadors manuals. El de l'era de la informació digital té treballadors del coneixement. El management de l'era de la IA requerirà treballadors del pensament." Així ho plantejava el professor Xavier Marcet en la seva suggeridora ponència del 4t Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya l'any 2025.

I és que, des que la IA va arribar a la nostra vida quotidiana amb el llançament de ChatGPT el 30 de novembre de 2022, vivim immersos en aquest nou temps: l'era de la IA. Des d'aleshores, som testimonis de la velocitat vertiginosa a la qual ha evolucionat. Tot i això, mentre encara estem descobrint el potencial de la IA generativa, ja parlem de la generació següent, potencialment encara més transformadora: la IA agèntica.

Si vols saber-ne més

 

   

Cap a una setmana laboral de 4 dies?

Fins ara, la IA generativa ha funcionat sobretot com una eina. Li fem una pregunta, genera un resultat i espera la instrucció següent. En canvi, la IA agèntica fa un pas més: un agent rep un objectiu i pot decidir quines accions ha de dur a terme per assolir-lo, interactuar amb altres sistemes, revisar-ne els resultats i adaptar-se pel camí.

En aquest context, hi ha qui ja parla del concepte d'empresa agèntica: aquella organització en què persones i agents d'IA treballen conjuntament. Mentre els agents executen determinats processos de manera autònoma, les persones defineixen els objectius, estableixen els criteris, supervisen els resultats i n'assumeixen la responsabilitat.

Mentre els agents executen determinats processos de manera autònoma, les persones defineixen els objectius, estableixen els criteris, supervisen els resultats i n'assumeixen la responsabilitat

Es tracta d’un nou concepte d’empresa amb implicacions profundes sobre els models d’organització i de treball. Les estructures modernes de management, desenvolupades en bona part per resoldre problemes de coordinació, supervisió i transmissió d’informació entre persones, es veuen qüestionades en un entorn en què una part creixent d’aquestes funcions pot ser assumida per agents.

En contraposició, guanyen pes estructures menys articulades al voltant de jerarquies tradicionals i més basades en xarxes d’equips híbrids —formats per persones i agents— orientats a resultats, tal com apunta, entre d’altres, l’informe de McKinsey & Company The agentic organization.

Si un equip petit pot dirigir desenes d'agents que executen processos sencers, una part d'aquesta arquitectura organitzativa pot deixar de ser necessària. L'organigrama pot començar a perdre pes davant d'una estructura en què el que circula són objectius, tasques i resultats.

En paral·lel, canvia el paper de les persones. Si els agents assumeixen una part creixent de l'execució, el valor del treball humà es desplaça cap a la definició d'objectius, l'establiment de criteris, la presa de decisions davant de l'excepció i l'assumpció de responsabilitats. La paradoxa és interessant: com més escalable sigui la tecnologia, més important pot acabar sent la capacitat humana de governar-la.

La paradoxa és interessant: com més escalable sigui la tecnologia, més important pot acabar sent la capacitat humana de governar-la

Però la transformació no afecta només l'organització interna. També es modifiquen les fonts d'avantatge competitiu. Tal com hem pogut experimentar aquests anys, molts models d'IA són cada vegada més accessibles, tant pel que fa al cost com a la facilitat d'ús, i, per tant, l’accés a la tecnologia base pot acabar esdevenint una mena de commodity. Mentrestant, el coneixement acumulat a l’organització i, sobretot, el volum, la qualitat i el govern de les dades generades al llarg de la seva activitat esdevindran en un factor diferencial determinant.

Hi ha, però, una qüestió encara més de fons: què passa si el client deixa de ser qui decideix directament què compra?

Fins ara, els models de negoci compartien un supòsit bastant estable: a l'altra banda de la transacció hi havia una persona. En el B2C (business-to-consumer), un consumidor buscava, comparava i comprava. En el B2B (business-to-business), ho feia un responsable de compres o un equip tècnic.

Si vols saber-ne més

 

   

Cap a una fractura intergeneracional?

La IA agèntica trenca aquest supòsit quan consumidors i empreses deleguen els agents que facin la cerca, la comparació i, eventualment, la negociació de les seves compres. L'empresa ja no competeix només per convèncer una persona, sinó també per ser seleccionada per un agent.

És el que es comença a denominar B2AI (business-to-AI). La conseqüència pot ser significativa: una part del màrqueting deixarà de competir exclusivament per l'atenció humana i començarà a competir també per la selecció algorítmica.

Una part del màrqueting deixarà de competir exclusivament per l'atenció humana i començarà a competir també per la selecció algorítmica

El pas següent és l'AI2AI. En aquest escenari, hi ha agents a les dues bandes de la transacció. L'agent del comprador negocia amb l'agent del venedor, comparen alternatives, ajusten condicions i poden arribar a formalitzar una operació dins dels límits que les persones han establert prèviament.

Tot això ens porta cap a nous paradigmes en què, entre altres coses, la capacitat de venda d'una empresa ja no dependrà només dels seus comercials, sinó també de com hagi configurat els seus agents: quines dades tenen, quins objectius persegueixen, de quins marges de decisió disposen i quines regles han de respectar.

Per això, la IA agèntica no és simplement una nova generació d'eines d'intel·ligència artificial, sinó que és un nou paradigma capaç d’alterar la resposta a tres preguntes bàsiques sobre les quals hem construït tradicionalment qualsevol empresa: qui executa, qui decideix i qui compra. Si canvien les tres alhora, no estem parlant només d'automatitzar l'empresa actual. Estem parlant de redissenyar-la.

És precisament en aquest canvi de paradigma on la reflexió de Xavier Marcet sobre la necessitat d’una nova tipologia de treballador pren tot el sentit, "treballadors del pensament": "treballadors del coneixement amb capacitat de pensar en entorns marcats per la IA", que "seran capaços de posar la tecnologia a la seva disposició i no al revés". Perquè, com assenyala, "les màquines donaran algunes respostes, però l'estratègia, la singularitat, els valors naixeran de les preguntes".

Potser aquesta serà, al final, una de les claus de l'empresa agèntica: en un món en què les màquines poden generar cada vegada més respostes, el valor diferencial de les persones pot estar, precisament, a conservar "el monopoli de les preguntes" a les nostres mans.