Després de quatre anys de palanquejament disparat, moviments de directius i lluites per la propietat, coronats pel conflicte amb Gotham City, Grifols ha tornat a repartir dividends aquest agost entre els seus accionistes. En concret, 102 milions d’euros a repartir a un valor de 0,1215 euros nets per acció, tant per a les classe 'A' de l’Ibex-35 com per a les classe ‘B’ del Mercat Continu.
Aquesta fita se suma als beneficis de 177 milions registrats durant el primer semestre de 2025 (cinc vegades més que l’any anterior) i a l’anunci de la nova planta productiva de Lliçà de Vall, per la qual l’empresa invertirà 160 milions d’euros. Tres notícies que, després del cúmul de problemàtiques del darrer lustre, hauran fet somriure amb alegria més d’un inversor. O, com a mínim, hauran produït sospirs d’alleugeriment.
Aquesta tendència és la que s’observa al mercat de valors: l’acció de Grifols ha tancat el darrer dilluns d’agost a un preu de 12,24 euros, un 29,4% més que els 9,46 euros amb què estrenava el 2025. De fet, el títol de Grifols va assolir un màxim de 13,53 euros el 30 de juliol, dia en què es van presentar els resultats trimestrals i es va anunciar la recuperació dels dividends als accionistes quatre anys després.
El camí contra el palanquejament
“Grifols sempre havia anat molt bé fins que va arribar la covid-19. Com que la matèria primera l’extreuen d’extraccions de sang, es van trobar que el seu cicle operatiu es va veure alterat”, analitza el president de la Comissió de Comptabilitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Oriol Amat. Tanmateix, l'aturada dels ritmes habituals de producció, sumada a una sèrie d'"adquisicions fortes, algunes d’elles amb endeutament”, van desequilibrar les projeccions de l'entitat. El setembre de 2023, la ràtio de palanquejament de la multinacional del plasma arribava al 6,7x, és a dir, que el deute financer net de l'empresa multiplicava per aquest valor l'ebitda (beneficis abans d'interessos, impostos, depreciacions i amortitzacions) de la companyia. Si aquesta xifra ja és extremadament elevada de per si, els mencionats informes de Gotham City asseguraven que la dada real se situava entre un mínim de 9,6x i un màxim de 13,2x.
Des del moment en què els mercats van copsar la gravetat de la situació, Grifols ha treballat per rebaixar tant com sigui possible aquesta valoració. Aquest ha estat el camí que ha seguit la direcció de l'empresa encapçalada per Nacho Abia des del febrer de 2024, i els resultats del primer semestre de 2025 mostren una evolució: si al primer semestre de 2024 s'havia aconseguit reduir la xifra fins al 5,5x, el primer semestre de 2025 la ràtio de palanquejament se situa ja en el 4,2x. Continua sent un valor molt més alt al 2x que s'identifica com a màxim ideal —com bé explicava el CEO i CIO de GVC Gaesco Gestión, Jaume Puig, en un article a VIA Empresa—, però la mateixa Grifols admet la voluntat de “continuar centrada a millorar el perfil creditici de l'empresa”. "Encara no està solucionat del tot, però les perspectives, els senyals que s’envien tant als mercats financers com a clients, proveïdors i sector industrial, són positius, i és creïble que puguin distribuir dividends i ensenyar que estan en el camí de la recuperació", valora a VIA Empresa el director d'innovació i transferència de coneixement a Esade, Oriol Alcoba.
Una de les vies principals per millorar la ràtio de palanquejament ha estat l'increment dels ingressos de l'empresa, que durant el primer semestre han crescut un 7% i han assolit els 3.677 milions d'euros. Al seu temps, l'ebitda ajustat s'ha incrementat un 12,7% respecte al mateix període de 2024, fins als 876 milions. "Estan en un moment en què, tenint en compte aquestes xifres, estan escalant bé, encara tenen marge de creixement i han millorat molt la productivitat de la seva activitat", analitza Alcoba. Vinculat a aquests dos valors, el flux de caixa lliure abans de fusions i adquisicions ha assolit els 30 milions d'euros positius durant el segon trimestre de l'any, un increment interanual notori de 182 milions d'euros que permet a la companyia sortir amb escreix dels nombres negatius.
Totes aquestes xifres són les que han desembocat al fet de poder repartir dividends per primera vegada en quatre anys, una situació que Alcoba llegeix de dues maneres: “La primera és que llences un missatge als mercats. Després de tota aquesta etapa, redueixes endeutament, tornes als beneficis, els multipliques per cinc respecte a l’any anterior… Però si ho destines tot a eixugar deute i no distribueixes beneficis, segurament els accionistes pensaran que encara estan molt tocats”.
Complementant aquesta voluntat d’enviar un missatge, el director d’innovació i transferència de coneixement d’Esade també identifica una base prou consolidada per creure’s que no serà flor d’un dia: “Si han sigut capaços de generar un ebitda per sobre dels ingressos, que també són superiors a fins ara, vol dir que tenen marge per continuar creixent i, per tant, poden assumir les inversions que hauran de continuar fent, alhora que són prou rendibles per distribuir beneficis”. Hi coincideix Amat: “L’empresa sembla que està fent el que és correcte. Ha fet alguna desinversió que li permet reduir l’endeutament, en aquests moments té una capacitat de generació de beneficis i unes perspectives de futur que, si no hi ha cap imprevist, ha de permetre que pugui anar atenent el deute sense problemes”.
El projecte de Lliçà de Vall
Dins d'aquest context, la nova planta productiva de Lliçà de Vall s'alça com un “salt qualitatiu i quantitatiu”, segons ressaltava Alcoba en un article a VIA Empresa, en l'oferta europea d'hemoderivats de l'empresa, ja que permetrà doblar la capacitat de fraccionament de plasma que Grifols té a Europa i assolir els 10 milions de litres anuals. “Aquest augment de capacitat és especialment rellevant si tenim en compte que uns 300.000 pacients europeus depenen d’aquests fàrmacs de manera crònica i que Europa encara importa un percentatge molt alt del plasma d’altres països, fonamentalment dels EUA”, escrivia l'expert a finals de juliol. “És una peça clau en l’estratègia de sobirania estratègica (industrial i sanitària) d’Europa. És una mostra de la capacitat de Catalunya per generar projectes industrials d’alt impacte”, assegurava el qui fins l'abril de 2025 va exercir com a director general d'Indústria del Govern de la Generalitat.
Però més enllà de l'impacte al continent i a Catalunya, el projecte també és clarament una passa endavant per a l'empresa. “Per una banda, els garanteix que tindran capacitat per tractar tot el plasma que són capaços de captar. A escala agregada, tindran molta més capacitat de facturar perquè podran produir més productes”, valora Alcoba per VIA Empresa. L’expert d’Esade també vincula a la iniciativa l’aposta constant de Grifols per l’R+D: “A curt termini, hauran de rendibilitzar la inversió amb vendes, però a mitjà i llarg termini, tindran la capacitat de derivar cap a nous productes que avui segurament estan en la planificació o són encara un projecte de recerca”.
La nova planta es començarà a construir aquest 2025 amb la previsió de tenir-la acabada el 2030 i s'ubicarà al costat de les tradicionals instal·lacions de la multinacional a Parets del Vallès, amb les quals conformarà un centre biotecnològic de 25 hectàrees. Posant el focus en el nou equipament, ocuparà una superfície de 80.000 metres quadrats i suposarà la incorporació de 400 nous professionals qualificats a l'equip un cop comenci a operar, que juntament amb els treballadors que ja té l'empresa a Parets sumaran 3.700 empleats. “Per Grifols suposa un arrelament encara més gran al territori, perquè s’hi estan comprometent. No ho fas si no tens la seguretat jurídica i les garanties per desenvolupar el projecte a molt llarg termini”, considera Alcoba.
La resistència als aranzels de Trump
L'aposta de Grifols per reforçar la seva presència a Catalunya amb la planta de Lliçà de Vall no vol dir que l’empresa no sigui “un campió mundial en el seu sector” i “una empresa molt americana”, segons la defineix Alcoba. La companyia va obrir la seva filial Grifols USA el 2003 a Los Angeles (Califòrnia), té fàbriques a Clayton (Carolina del Nord), Los Angeles i Emeryville (Califòrnia), i centres d’operacions a Denver (Colorado), San Diego i Vista (Califòrnia), San Marcos i Austin (Texas), Memphis (Tennessee) i Boca Raton (Florida). De fet, dels 23.000 empleats que Grifols té arreu del món, 13.000 són només al país nord-americà. “Als Estats Units té tota la cadena de valor, i allà no es poden permetre el luxe de posar en risc infraestructures estratègiques”, considera l’expert d’Esade.
Per tot això, Alcoba creu que, a curt termini, “Grifols no té per què patir” per la situació geopolítica o l’amenaça dels aranzels de Trump: “Si només tinguessin una part de la cadena de valor, potser les polítiques proteccionistes que imposen l’obligaria a ubicar allà algun tipus d’activitat o patir perjudicis financers, però com que hi tenen tota la cadena de valor, no hi ha cap problema”. En canvi, sí que mostra certa preocupació per les possibles “polítiques agressives i erràtiques” que el president estatunidenc pugui impulsar en el futur: “Els Estats Units produeixen el 70% del plasma mundial, i si decidissin tallar l’aixeta o imposar algun tipus d’impost a l’exportació, podria desencadenar tensions no només empresarials per a companyies com Grifols, sinó també geopolítiques”.
L’ombra de Gotham City… i la multa de la CNMV
Malgrat tot, el que ha esdevingut el principal maldecap de Grifols en els darrers anys continua latent. Els informes del fons especulador Gotham City de 2024, en què s’acusava la multinacional catalana de manipular els comptes per “rebaixar artificialment el palanquejament”, han tingut un efecte notori en la confiança cap a l’empresa. Amb el pas dels mesos, el conflicte sembla haver-se balancejat cap al cantó de Grifols: al novembre, l'Audiència Nacional va admetre a tràmit una denúncia de la Fiscalia Anticorrupció contra Gotham per difondre informació suposadament “esbiaixada i enganyosa”; mentre que a finals de maig, el Tribunal Federal del Districte Sud de Nova York va rebutjar la sol·licitud de Gotham City d'arxivar la demanda presentada per Grifols per difamació. “Aquest és un tema més fort”, assenyala Amat en relació amb el primer dels dos, ja que no és habitual que “un supervisor de l’administració pública decideixi, en comptes de fer un expedient i una sanció, enviar el cas a la fiscalia”.
Mentre ambdós processos judicials romanen oberts, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ha mogut fitxa. L’expedient sancionador que l’entitat va obrir a la companyia el setembre de 2024 per defectes en la informació comptable ha desembocat en un seguit de multes a l’empresa i a part dels seus consellers i exconsellers per valor d’1,36 milions d’euros. Segons la CNMV, Grifols ha comès una infracció “continuada molt greu” en subministrar a l'organisme supervisor informació financera regulada amb “dades inexactes o no veraces”. L’organisme públic també va considerar motiu de sanció la inclusió d'informació enganyosa sobre el mètode de càlcul de les mesures alternatives del rendiment (APM) als informes de gestió corresponents als exercicis 2021, 2022 i 2023, i al del primer semestre de 2023.
La sanció de la CNMV al·lega informació financera enganyosa a Grifols, però no requereix una reformulació dels comptes anuals
Aquests APM són uns indicadors comptables "que no estan en els comptes, com el càlcul de l'ebitda", explica Amat, i el fet que fossin enganyosos o insuficients provoca, segons la CNMV, que els inversors no poguessin interpretar correctament la situació de Grifols. Amb tot, el president de la Comissió de Comptabilitat del Col·legi d’Economistes remarca especialment que “la CNMV va dir que els comptes anuals no s’havien de reformular”, una visió en què coincideixen els auditors de la companyia. “La informació complementària s’utilitza molt, però no és la nuclear dels estats comptables, que inclouen el balanç, el compte de resultats, la memòria… Hauria sigut molt més delicat que Grifols els hagués hagut de reformular”, opina Amat. A parer d'Alcoba, la sanció "ha estat raonablement assumible, dins d’uns paràmetres que no són extraordinaris com podries pensar si et llegies l’informe de Gotham".
Tenint en compte tot això, Amat raona que “sembla que hi ha qüestions que Gotham deia que Grifols havia fet malament que sí que s’havien fet bé”, en relació amb l’endeutament o la consolidació de les filials. Amb tot, l’expert també concedeix que “hi ha coses que s’haurien pogut fer millor o que no s’han fet bé del tot, però que no afecten els comptes”. “Diria que, de moment, a qui porten més la contra els fets és a Gotham”, valora el professor, qui veu un llum positiu en tota aquesta polèmica: “Aquests temes, a la llarga, generen millores en la regulació i en les pràctiques empresarials. Fins ara, quan s’ha parlat d’ebitda i aquests indicadors alternatius, potser no hi ha hagut prou rigor i s’abusava molt d’ells. Segurament aquest cas ajudarà a millorar en el futur”.