En els darrers anys, una empresa que es dedica a la fabricació de xips ha saltat a les primeres planes perquè, més enllà de la seva importància estratègica, la seva cotització a borsa s’ha disparat com poques vegades es veu. A començaments del 2023, les accions de Nvidia cotitzaven al voltant dels quinze dòlars, però, només tres anys i mig després, el seu preu s’havia disparat fins als 225 dòlars, amb un increment del valor de quinze vegades. Un fet del tot inaudit. Aquesta pujada de valor va provocar que tant la companyia californiana com el seu CEO, president i fundador, Jensen Huang, es posessin de moda i deixessin de ser una empresa per a iniciats en els ambients tecnològics, per passar a ser un protagonista de la cultura popular d’arreu del món. És Nvidia el gran fabricant de xips del que parlàvem al titular? Doncs no, però abans de continuar cal entendre com funciona aquest mercat.
Es tracta d’un sector estratègic, molt complex i amb més capes de protagonistes dels que d’entrada podem imaginar. D’ençà de la dècada dels vuitanta, el sector dels xips va començar a fragmentar-se en funció de les fases del procés de producció o, el que és el mateix, es va produir el moviment contrari a una integració vertical. Això va desembocar que dins de la indústria dels xips van aparèixer dos segments diferenciats de fabricants, els que dissenyaven xips, però no feien el producte bàsic, i els fabricants pròpiament dits. Entremig, van mantenir-se alguns pocs operadors que feien les dues fases del procés.
Els primers van passar a ser anomenats foundries i els segons fabless. La primera de les etiquetes fa referència a les foneries i és que aquestes companyies treballen amb diferents metalls per produir els xips. La segona prové del terme fabrication-less, o sigui, sense fabricació, perquè només es dediquen al disseny i externalitzen la producció. Finalment, els del mig són els IDM (integrated device manufacturers), una classe on hi ha fabricants molt coneguts, com Intel Corporation, Samsung Electronics o la veterana Texas Instruments. Hem començat parlant de Nvidia i ara cal aclarir que aquesta empresa forma part del segment dels fabless, perquè no fabrica, sinó que dissenya i encarrega a tercers. I aleshores, qui produeix els xips de Nvidia? Això és el que veurem tot seguit.
A l’illa de Taiwan, seu històrica del poderós Kuomintang de Chiang Kai-shek, a una hora de cotxe des de la capital, Taipei, trobem un complex industrial de tecnologia punta on l’empresa Taiwan Semiconductor Manufacturing Company Limited (TSMC) té la seu. Es dediquen a la fabricació de xips en el segment que abans hem presentat com a foundry i actualment produeixen ni més ni menys que el 72% de tots els xips del món. Els costos gegantins de construir una planta de semiconductors han provocat que molts inversors hagin preferit implicar-se en plantes de disseny -com és el cas de Nvidia- en comptes de construir una fàbrica pròpiament dita. Per cert, els semiconductors són materials que tenen l’avantatge que la seva conductivitat elèctrica pot ser modificada a voluntat i, en conseqüència, són el lloc perfecte on instal·lar un circuit integrat. El cas més conegut de semiconductor és el silici (en anglès, silicon, que dona origen al famós Silicon Valley californià).
Les xifres que avui mou TSMC són espectaculars, amb 122.000 milions de dòlars de facturació i uns 55.000 de benefici brut
Tornant al cas de TSMC, cal dir que és una empresa fundada el 1987, després que el govern taiwanès remogués cel i terra per posar un peu a la indústria dels semiconductors. Després de moltes converses amb multinacionals d’arreu, van aconseguir que els neerlandesos de Philips entressin a l’accionariat de la nova companyia, amb un 28%. El govern local va prendre la part més grossa del pastís, amb un 48%, mentre que un altre paquet rellevant, el 20%, va quedar repartit entre les grans famílies taiwaneses a través de les seves empreses. L’última peça del trencaclosques, un 4%, va venir de la mà de la branca d’inversions del Kuomintang. El creador de la firma, a petició del govern, va ser Morris Chang Chung-mou, un enginyer elèctric xinès que a la dècada dels vuitanta s’havia instal·lat a l’illa. Abans de posar en marxa TSMC treballava a la General Instrument, un fabricant d’electrònica americà, especialitzat precisament en semiconductors. Va liderar l’empresa fins al 2005 com a conseller delegat i president, per després retenir el càrrec de president fins al 2018. La jubilació li arribava als 87 anys d’edat.
Des d’aquells inicis, la companyia no ha parat de créixer, però la gran acceleració -com en el cas de Nvidia- s’ha produït en els temps d’auge de la intel·ligència artificial, una tecnologia devoradora de xips. Les xifres que avui mou TSMC són espectaculars, amb 122.000 milions de dòlars de facturació i uns 55.000 de benefici brut. A l’empresa treballen unes 84.000 persones. En aquests moments, el president és C.C. Wei i per sota té dos màxims executius amb el mateix rang, Y.P. Chyn i Y.J. Mii. Tots taiwanesos. El màxim accionista és el fons sobirà de Taiwan (6,4%), seguit per altres fons estrangers majoritàriament sobirans.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat