Quan s’entra a Barcelona procedent del sud de l’àrea metropolitana, en el moment en què l’autopista B-23 sobrevola sobre el municipi d’Esplugues de Llobregat s’albira el perfil d’un edifici amb façana de vidre, de color bronze, que destaca brillantment sobre el seu entorn. Fa just 50 anys que és allà i posteriorment li va sortir un germà petit de tons més blavosos. Tot aquell complex és la seu central de la multinacional suïssa Nestlé per a tot l’estat espanyol.
L’edifici principal, del qual en parlarem més endavant, va ser inaugurat el 1976, però no va significar pas l’arribada de la Nestlé al país, perquè aquest fet s’havia produït molt abans. Els suïssos van aterrar a Catalunya el 1920, quan va obrir les portes una societat subsidiària que es va instal·lar al número 41 de la Via Laietana de Barcelona. En realitat, els productes de Nestlé —sobretot la farina làctia— ja es podien trobar al prestatge dels nostres comerços a la dècada dels setanta del segle XIX.
El 1934, la Nestlé es va mudar a un edifici corporatiu que van encarregar a l’arquitecte Eusebi Bona Puig. Aquesta nova seu estava ubicada al carrer d’Aragó 244-248, entre Rambla de Catalunya i Balmes. La multinacional el va tenir com a seu durant més de quatre dècades i quan se’n van anar el va ocupar una patronal empresarial. Avui dia hi ha diverses dependències tant de l’Ajuntament de Barcelona com de la Generalitat.
L’origen de l’empresa helvètica el trobem el 1867, quan el farmacèutic suís Henri Nestlé va començar a comercialitzar aliments per a lactants que per alguna raó no podien prendre llet materna. La seva gran troballa va ser el que va batejar com a farina làctia, que era una combinació de llet deshidratada amb farina de blat. Abans d’acabar el segle, l’empresa fundada per Nestlé va incorporar la llet condensada i la xocolata al seu catàleg de productes. Més tard van entrar al mercat de les sopes preparades gràcies a la compra de Maggi, una firma també originària de Suïssa. Per cert, el logotip històric de la companyia, que tothom haurà vist algun cop, és un niu amb un ocell alimentant a les seves cries. Això té un doble sentit: per una banda, fa referència a l’origen del negoci, que era l’alimentació infantil, però per una altra és un joc de paraules amb el cognom del fundador, Nestlé, atès que tant en alemany com en anglès, niu es diu nest.
La Nestlé actual és un gegant mundial que es recolza en quatre àrees de negoci, que són el cafè, la nutrició, l’alimentació per a mascotes i els snacks dolços. Són els titulars de més 2.000 marques diferents, entre les quals destaquen Buitoni (pasta), Cat Chow i Dog Chow (mascotes), Corn Flakes (cereals), Friskies (mascotes), Häagen-Dazs (gelats), Kit Kat (snacks), La Lechera (llet condensada), Maggi (sopes i purés), Maxibon (gelats), Milkybar (xocolata), Nescafé (cafè soluble), Nespresso (cafè en càpsules), Nesquick (cacau en pols), Nestea (refresc de te), Perrier (aigua mineral), Purina (mascotes), Sanpellegrino (aigua mineral) o Vittel (també aigua mineral).
Els seus productes es poden trobar en 185 països de tot el món i en 75 d’ells tenen plantes de producció. En total, 271.000 persones treballen per a la multinacional, que continua tenint, des del primer dia, la seu global a la ciutat suïssa de Vevey (cantó de Vaud). Curiosament, l’adreça de les oficines és Avinguda Nestlé número 55.
En total, 271.000 persones treballen per a la multinacional, que continua tenint, des del primer dia, la seu global a la ciutat suïssa de Vevey
Pel que fa a les vendes, Nestlé assoleix unes xifres a l’abast de molt poques companyies d’arreu del món i que s’enfilen fins als 97.000 milions d’euros, amb uns beneficis de 9.700 milions. La companyia cotitza a borsa i no té accionistes de referència. S’estima que un 40% d’ells són minoristes i el 60% restant són institucionals (entitats financeres i fons d’inversió). A la cúpula de l’empresa hi ha l’advocat de l’Estat Pablo Isla Álvarez de Tejera, que abans va passar pel Banc Popular, Altadis (tabaquera) i Inditex, amb un període també com a director general de Patrimonio Nacional. El primer executiu és Philipp Navratil, un financer suís que va entrar a la companyia fa un quart de segle.
Si posem la lupa a la divisió espanyola, trobem que, a banda de la seu central d’Esplugues, la multinacional té diverses plantes productives a Catalunya, que són les de Girona (cafè soluble i begudes en càpsula), Viladrau (aigua mineral), Castellbisbal (alimentació per a mascotes i seu de la firma Nestlé Purina PetCare España) i Reus (cafè torrat). És el territori de l’Estat amb més centres de producció de la multinacional. Respecte a les xifres, el 2025 la divisió espanyola va facturar 2.894 milions d’euros, amb un 44% comercialitzat a països tercers. El director general és Jordi Llach Fernández, economista per la UAB que va començar a treballar a l’empresa l’any 1989.
El 2025, la divisió espanyola de Nestlé va facturar 2.894 milions d’euros, amb un 44% comercialitzat a països tercers
I ja que hem tornat al país, recuperem el relat que abans deixat a mitges sobre l’edifici de la seu central d’Esplugues. Com hem comentat en diverses ocasions, la seva adreça sovint ha resultat problemàtica per a les empreses de la zona, i és que amb l’arribada de la democràcia, l’avinguda va modificar el nom de Generalísimo Franco per Països Catalans, una etiqueta incòmoda per a qui té els seus clients a Espanya. En tot cas, l’edifici de la Nestlé va ser concebut per l’arquitecte suís Ullrich Pfeiffer, i es va aixecar entre 1973 i 1976. En el projecte inicial s’incloïa una guarderia, cuina, menjadors, arxiu, laboratoris, vestidors i, fins i tot, una bugaderia. El segon edifici va ser dissenyat pel prestigiós despatx d’arquitectes MCM, format per Oriol Bohigas, David Mackay i Josep Maria Martorell. Es va aixecar entre el 1982 i el 1987.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat