El món del petroli està farcit de companyies molt conegudes per part del públic en general, com és el cas d’aquelles que són hereves de les set germanes, és a dir, la Shell, l’ExxonMobile, la BP i la Chevron. Per proximitat, també ens resulten molt familiars les espanyoles Repsol i Moeve (antiga Cepsa), així com la francesa TotalEnergies. I encara una altra: una que ha tingut molta presència al Campionat del Món de Futbol gràcies a la publicitat arran de gespa: la saudita Aramco, que és la companyia pública d’aquell país i també la líder mundial. Però en el món de l’or negre encara hi ha espai per a altres gegants dels quals poca gent n’ha sentit a parlar, i un d’ells serà l’objectiu de l’escrit d’avui.
Es tracta de la finlandesa Neste, que opera en dues de les tres potes del sector, perquè es dedica tant al refinament com a la distribució. L’únic àmbit en que no intervé és en l’extracció. L’any 2015 van suprimir la paraula oil de la seva identitat corporativa, el que dona una idea de la imatge que volen transmetre. No és un cas aïllat, perquè bona part de les companyies petrolieres d’arreu del món intenten desvincular la seva marca del petroli, com hem vist recentment amb el canvi de denominació que ha dut terme Cepsa per passar a dir-se Moeve. En tot cas, a la finlandesa Neste sembla que la transició energètica se la prenen molt seriosament
Neste opera en dues de les tres potes del sector, perquè es dedica tant al refinament com a la distribució. L’únic àmbit en que no intervé és en l’extracció
D’entrada es presenten com el principal productor mundial de dièsel renovable i de combustible d’aviació sostenible, un component conegut com a Sustainable Aviation Fuel (SAF). Però també col·laboren amb els seus clients per tal que redueixin les emissions d’efecte hivernacle com a mínim en un volum de vint milions de tones anuals abans del 2030. Tot plegat dins del seu enfocament de sostenibilitat que abasta, no només components climàtics, sinó també la biodiversitat, els drets humans, les cadenes de producció i les matèries primeres. Els productes que ofereix Neste, malgrat pertànyer a l’àmbit dels combustibles fòssils, s’intenta que siguin renovables i circulars.
Això darrer ho fan a través de la conversió de residus i deixalles orgàniques (oli de cuina usat i greixos de la indústria alimentària, entre d’altres) en olis i combustibles que entren de nou al sistema per fer funcionar motors de combustió. On més centrats estan és en l’aviació -com hem indicat abans, són líder mundials en dièsel renovable- perquè és un sector que de moment resulta difícil de l’electrificar. En resum, les quatre verticals de negoci on operen són els dièsels renovables (carretera), el SAF (aviació), combustibles marítims i producció d’olis de gran qualitat a partir de residus (destinats a transport, maquinària pesant, agricultura i també per a la indústria petroquímica). Un dels exemples concrets és la col·laboració amb l’empresa japonesa Sony, que ha començat a produir auriculars elaborats amb plàstics que no procedeixen directament d’un origen fòssil, sinó que estan fabricats amb plàstics renovables de Neste.
Quan l’empresa va començar a operar, el 1948, ningú es podia imaginar que moltes dècades més tard l’efecte hivernacle o el consum de combustibles fòssils serien un veritable maldecap internacional. Així doncs, Neste va néixer com una simple refineria estatal que tenia per objectiu assegurar l’oferta dels diferents tipus de petroli refinat per a Finlàndia. Eren temps de reconstrucció després de la Segona Guerra Mundial i els suomi no volien dependre energèticament de tercers països. Això sí, la primera refineria que van construir es va fer amb tecnologia americana i va entrar en servei el 1957.
D’ençà d’aquell moment, el principal proveïdor de cru va ser la Unió Soviètica (a començaments de la dècada dels vuitanta, el percentatge de petroli soviètic sobre les importacions totals superava el 80%) i després del col·lapse soviètic van passar-se al petroli del mar del Nord. La segona refineria de Neste va començar a funcionar vuit anys després de la primera i avui dia no només continua refinant cru, sinó que a més és una de les instal·lacions tecnològicament més avançades d’Europa. Les dècades dels setanta i vuitanta van servir perquè la companyia apliqués una integració vertical molt intensa, que va abastar els segments petroquímic, del plàstic i de gas natural. El 1983 van començar a operar com distribuïdors minoristes a través de la seva pròpia xarxa d’estacions de servei.
Durant els primer anys del segle XXI, la companyia va pertànyer al consorci Fortum, com a resultat de la fusió amb l’elèctrica pública Imatran Voima executada el 1995. L’acord es va desfer el 2005 i des d’aleshores Neste va tornar a ser una companyia independent amb l’Estat com a principal accionista. Les accions que no estan en mans públiques cotitzen lliurement a la borsa local, el Helsinki Stock Exchange (conegut des del 2003 com a Nasdaq Helsinki).
Una fita de la que estan especialment orgullosos es va produir el 1996, quan van patentar l’anomenat NEXBTL, una innovació tecnològica que els va permetre encetar la producció de dièsel 100% renovable (com hem vist abans, és un dels seus productes estrella). Els anys 2010 i 2011 es van incorporar dues refineries més a l’estructura de Neste, una ubicada a Singapur i l’altra a Rotterdam. A més, són accionistes al 50% de Martinez Renewables, una joint venture amb la californiana Marathon Petroleum que es dedica a la producció de dièsel renovable.
Les dècades dels setanta i vuitanta van servir perquè Neste apliqués una integració vertical intensa, que va abastar els segments petroquímic, del plàstic i de gas natural
El 2025, la companyia va tenir ingressos per sobre dels 19.000 milions d’euros, amb un ebitda pròxim als 1.700 milions i uns beneficis de 144 milions. El valor de mercat de la companyia s’atansa als 15.000 milions d’euros. A Neste treballen unes 5.200 persones. El president i CEO actual és l’economista Heikki Malinen (1962), que ocupa el càrrec des del 2024. La seva feina anterior havia estat al productor d’acer Outokumpu, com a president i conseller delegat. Abans havia passat també per la consultora McKinsey.
Per sota d’ell hi ha el cap d’operacions, Markku Korvenranta (1966), el responsable de productes del petroli, Jori Sahlsten (1969) i la responsable de recursos humans, Hannele Jakosuo-Jansson (1966), tots tres amb rang de vicepresidents. El màxim accionista és l’Estat a través de l’anomenada Oficina del Primer Ministre, amb un 44% del capital, molt per sobre de la resta d’accionistes, que majoritàriament són fons d’inversió i de pensions.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat