Durant els meus primers anys com a periodista, hi ha dues anècdotes que em van quedar gravades a foc i recordo com si fos ahir. El 4 de maig de 2016, el llavors president de Gas Natural Fenosa, Salvador Gabarró, va assegurar als seus 80 anys que esperava que algú li agafés el relleu "més aviat que tard". "No depèn de mi, marxaré quan em deixin marxar, que ja en tinc ganes", va explicar poc abans de la junta d'accionistes de la multinacional. Tot depenia de La Caixa i en concret, del seu president Isidre Fainé que va ser precisament qui li va agafar el relleu. Gabarró va morir el 17 de març de 2017 poc després de penjar les botes de directiu.
El 20 d'abril de 2017, Fainé es va estrenar "constipat" com a flamant president de Gas Natural (ara, Naturgy). Un periodista es va atrevir a preguntar-li per la jubilació i el president de La Caixa que llavors tenia 74 anys li va preguntar al seu cap de gabinet: "M'ho diu a mi?". Al veure que sí, Fainé va respondre: "Quan sortim de la junta, tot i que avui no estic massa en forma, m'agradaria fer els 100 metres per la Diagonal, a veure qui guanya". Tota una declaració d'intencions. "La meva vida és de servei", va afegir.
Fainé: "Quan sortim d'aquí, tot i que avui no estic massa en forma, m'agradaria fer els 100 metres per la Diagonal, a veure qui guanya"
Després de 40 anys a La Caixa, Fainé té ara 79 anys i fa un parell de mesos va rebre la medalla commemorativa de Foment del Treball durant la celebració dels 250 anys de la patronal catalana. El president de la fundació bancària va participar aquest dilluns en el segon centenari de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País (SEBAP) i va reivindicar tornar als propòsits fundacionals de Francesc Moragas que va ser el primer director de La Caixa amb "el treball al cap i la gent al cor". Guanyar i invertir diners, també en obra social. "La regla d'or és tenir capacitat per adaptar-se a l'entorn sense deixar de ser fidel als valors fundacionals", apunta Fainé.
Les tempestes d'Oliu
Aquest dimecres va ser el torn del president del Banc Sabadell, Josep Oliu, en una conferència a la Cambra de Comerç de Sabadell que s'ha convertit en tota una tradició d'any nou. Als seus 72 anys, Oliu es mostra més optimista que mai: “És un moment molt interessant de canvi de paradigma”. El passeig militar, tempestes i altres pals a la banca són coses del passat.
"Penso cada dia a retirar-me, però no sé si serà amb 75 anys... Seguiré mentre la meva presència sigui necessària i tingui salut. Estic en plena forma i no he deixat de fer pràctiques d'esport de risc", va assegurar Oliu un 1 de febrer de 2019 a Madrid. Fa molts anys, el seu pare Joan Oliu li va donar un consell que té molt present: "Tenir actitud davant la vida i la feina".
Oliu: "Penso cada dia a retirar-me, però no sé si serà amb 75 anys... Seguiré mentre la meva presència sigui necessària i tingui salut. Estic en plena forma i no he deixat de fer pràctiques d'esport de risc... Deixaré el banc en bones mans"
En un discurs com a catedràtic de la Universitat d'Oviedo, el president del Banc Sabadell va explicar que "a l'hora de recórrer el relat de tot allò fet en vida, res és gratis. Només puc pensar en allò que he deixat de fer". I què ha deixat de fer? Ho té molt clar: llegir, navegar o fer safaris. Tot sigui per un esport de risc com la banca.
De Josep Oliu recordo un 31 de gener de 2020 quan un periodista li va preguntar per la jubilació - no era el mateix que ja li havia preguntat a Fainé- i sobre el llegat presidencial al Banc Sabadell. "Penso deixar un bon sistema de govern corporatiu, una solvència adequada i una rendibilitat adequada per a l'accionista. I sobretot, penso deixar el banc en bones mans", va assegurar.
El gran banc català
El periodista i escriptor José Martí Gómez va assegurar en una entrevista a VIA Empresa que "Isidre Fainé i José Manuel Lara van intentar fusionar La Caixa i el Banc Sabadell, però Josep Oliu ho va frenar". Era l'estiu de 2019 i acabava de publicar el llibre Los Lara. Aproximación a una familia y a su tiempo (Galaxia Gutenberg i La Maleta de Portbou).
Gómez: "Isidre Fainé i José Manuel Lara van intentar fusionar La Caixa i el Banc Sabadell, però Josep Oliu ho va frenar"
El gran banc català va ser una operació frustrada. "Hi ha massa duplicitats entre La Caixa i el Sabadell a Catalunya per fusionar-se, a no ser que hi hagi un interès polític...", apuntava també Roger Vinton el setembre de 2019 després de ser entrevistat pel seu llibre La Gran Teranyina (Edicions Periscopi). Lara va morir el 31 de gener de 2015 de qui Fainé va dir que "tenia el costum de preguntar-se cada dia què havia fet bé, què havia fet malament i què podia fer millor".
Aquest mes de febrer també es compleixen dos anys des que Isidre Fainé i Josep Oliu van comparèixer al Parlament a la comissió d'investigació sobre l'aplicació del 155 a Catalunya. Tots dos van negar pressions polítiques després del referèndum de l'1 d'octubre i cadascú ho va fer al seu ritme i amb el seu discurs ben estudiat. El president de La Caixa va reivindicar ser "tan catalans o més" que abans de moure la seu social i el president del Banc Sabadell va negar haver rebut "pressions de la Corona o el Govern espanyol" però sí que va detallar una trucada a CaixaBank per avisar del canvi de seu.
Marcet: "Pensar en termes de llegat no és cap ximpleria, és la capacitat de mirar des del futur i el present que perdurarà"
Deia Xavier Marcet en un article a La Vanguardia que "el llegat no ha de ser només individual, pot ser un llegat col·lectiu. Pensar en termes de llegat no és cap ximpleria, és la capacitat de mirar des del futur i el present que perdurarà." Què recordaran i què recordarem? Isidre Fainé i Josep Oliu formen part de la història viva de la banca catalana. Qui els hi agafarà el relleu i quan? Qui seran els nous Fainé i Oliu? Es pregunten molts, any rere any. Ningú té la resposta, moltes són les travesses en un autèntic laberint de noms. El futur bancari català i espanyol depèn en gran mesura del seu lideratge, el seu llegat i el seu relleu.
De moment, però, queda ben clar que amb 72 i 79 anys, respectivament, no tenen pensat jubilar-se encara i segueixen construint llegat. Les agulles del rellotge no s'aturen i parafrasejant la cançó titulada Dos hombres y un destino, Isidre Fainé i Josep Oliu viuen per l'amor de la banca, el negoci i el poder.