Escolta l'article ara…
En 1832, Pere Alier Vidal comença la seva activitat industrial en el sector tèxtil a Barcelona i en 1886 va comprar a Rosselló de Segrià (Lleida) una fàbrica paperera.
Entorn de 1930 van abandonar definitivament l'activitat tèxtil i en 1932 es va constituir Pere Alier, S.A. (que adoptaria la denominació Alier, S. a. en 1980). Així doncs, l'empresa es va especialitzar en paper kraft i sacs industrials destinats, entre altres usos, a ciment i alimentació animal.
Quan va començar la Guerra Civil, Pere Alier Sanpera va haver d'exiliar-se a Itàlia, on va estudiar les propietats de la fibra paperera reciclada. En 1946, es pot dir que introdueixen la indústria del reciclatge, davant la falta de matèria primera, diverses dècades abans que l'economia circular es convertís en una prioritat empresarial generalitzada.
En 1990, la família va vendre aproximadament un 30% del capital a la paperera austríaca Pàtria GmbH. El creixement industrial exigia capital extern i en 1991, Alier va presentar suspensió de pagaments. El deute rondava els 15 milions d'euros, i la plantilla estava formada per 142 treballadors. La reestructuració posterior va permetre que la família Alier recuperés aproximadament el 85% de les accions, mentre la resta va quedar en mans d'inversors espanyols.
Durant els anys següents l'empresa va anar evolucionant cap a una estructura industrial cada vegada més complexa. Es va posar en marxa una planta auxiliar de cogeneració. En 2013, el govern va disminuir dràsticament les ajudes a la cogeneració, la qual cosa va deixar a l'empresa, que s'havia convertit en un proveïdor de commodities sense valor afegit, en una situació crítica.
En 2014 Alier havia negociat amb un fons d'inversió interessat a comprar la paperera. L'acord estava condicionat a la renegociació del deute financer, però no va ser possible tancar un pacte entre el fons i les entitats bancàries. Es va presentar concurs voluntari amb un passiu era de 37 milions d'euros enfront d'un actiu de 46 i la plantilla de 142 treballadors es preveia reduir-la a 70.
En 1990, la família va vendre aproximadament un 30% del capital a la paperera austríaca Pàtria GmbH
El mateix dia que anaven a entrar en concurs, Elisabet Alier, advocada que fins llavors era aliena a la gestió, va forçar un canvi en el consell i es va fer amb les regnes de la companyia per a reflotar-la.
En 2016 es va aprovar el conveni de creditors, amb una quitació del 77% dels deutes ordinaris i un període d'espera de set anys per a la resta. El deute bancari ascendia a 11,8 milions, es va condonar el 62%. En 2018, s'inicia la cerca d'un soci que reflotés el negoci i la majoria de les alternatives eren fons d'inversió. Es considerava, no obstant això, que necessitaven un soci industrial; el triat va ser el grup argentí Pereira, especialitzat en la fabricació de plaques de guix.
L'operació tenia una lògica industrial. Alier fabricava paper utilitzat per a plaques de guix i els Pereira tenien experiència precisament en aquest sector. A més, també eren una empresa familiar. Diversos membres de la família Alier van vendre la majoria de les seves accions. Elisabet Alier Benages va continuar al capdavant de la presidència i el seu germà Pere va romandre en el consell.
L'empresa evoluciona d'indústria paperera a gestora de residus de manera sostenible
L'empresa evoluciona d'indústria paperera a gestora de residus de manera sostenible. En 2019 s'aconsegueix la certificació B Corp i en 2020 se surt del concurs.
El gener de 2026 Alier i Engie van anunciar la construcció d'una planta fotovoltaica al costat de la fàbrica de Rosselló, amb una inversió de 5,6 milions (dos subvencionats). El projecte se suma a la planta de biomassa posada en marxa en 2024.
L'abril de 2026, Elisabet i el seu germà Pere deixen el consell. La família Alier continua com a accionista minoritària. El relleu en la presidència del consell es produeix després de vuit anys de convivència entre totes dues famílies i en un moment en què l'empresa està immersa en un important procés d'inversió i transformació. El nou president, Marcelo Luis Pereira Luchia, representa a la família que controla actualment la companyia.
La història de la família empresària Alier permet plantejar diverses preguntes. Deu una família conservar la propietat a qualsevol preu? És preferible conservar el 100% d'una empresa petita i endeutada o una participació minoritària en una empresa sanejada i amb futur? Quan deixa una empresa de ser familiar? Qui estava disposat a aportar els recursos necessaris per a garantir el seu futur? És l'entrada d'una altra família empresària una venda o continuïtat? Què significa ser propietari d'una empresa familiar quan el veritable llegat pot sobreviure a la mateixa família?
La família Alier ha hagut d'adaptar-se a canvis radicals: del tèxtil al paper; del paper tradicional al paper reciclat; de la propietat exclusiva a l'entrada de socis; i finalment a deixar el govern. L'empresa ha sobreviscut perquè ha canviat. La continuïtat d'Alier no ha consistit a romandre igual; ha consistit a saber què havia de canviar per a poder continuar existint.
Els aprenentatges són diversos. A vegades, conservar el projecte empresarial significa deixar de conservar el negoci original. Preservar el llegat pot exigir renunciar a la propietat i la continuïtat empresarial no té per què coincidir amb la continuïtat de la propietat familiar.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat