Germans

Llegint Vida privada, de Josep Maria de Segarra, m'he trobat amb un paràgraf que se m'ha recordat situacions viscudes. És una reflexió que fa després de la primera trobada de la novel·la entre els germans Frederic i Guillem Lloberola.

D'aquests germans que es tenen indiferència, antipatia i fins i tot odi. Que a penes se suporten, que han pres camins distints i que, amb els anys, han anat acumulant diferències, retrets i silencis. I, no obstant això, diu Sagarra, quan arriba un moment de veritable perill, succeeix una cosa estranya: es troben.

Una malaltia, una operació, una mort, un desastre econòmic poden fer desaparèixer de cop moltes de les coses que els separaven. El germà al qual no suportaves torna a ser simplement el teu germà. I fas per ell coses que potser no faries per ningú més. No perquè les diferències hagin desaparegut, ni perquè de sobte torni l'afecte. És una mica més profund, més antic, gairebé instintiu. Alguna cosa que ve de molt lluny.

"Una malaltia, una operació, una mort, un desastre econòmic poden fer desaparèixer de cop moltes de les coses que els separaven"

Potser Sagarra va intuir alguna cosa que la psicologia ajuda a entendre: quan apareix una amenaça veritable, el nostre cervell no sols canvia el que sentim; canvia també el que considerem important. Per això el germà que durant anys hem vist com a rival pot deixar de ser rival i tornar a aparèixer com algú dels nostres. No han desaparegut les ferides, ni les diferències, ni tan sols necessàriament el ressentiment. Simplement, davant el perill, hi ha alguna cosa que adquireix més importància que tot allò. Potser no recuperem al germà quan arriba el perill. Potser simplement desapareix, durant un instant, el rival.

Mentre ho llegeixo penso en les famílies empresàries. En elles, la relació entre germans té una particularitat que poques relacions humanes tenen. Poden ser socis i germans, companys i rivals, confidents i adversaris. Poden passar anys discutint per una decisió, pel poder, pel repartiment dels dividends o per la manera d'entendre l'empresa. Poden arribar a pensar que tenen molt poc en comú. I, no obstant això, basta a vegades que aparegui una amenaça de veritat perquè alguna cosa es mogui per dins. L'empresa està en dificultats. El pare ha mort. Un d'ells amb greu malaltia. Apareix un comprador que pot emportar-se allò que la família ha construït durant generacions. I llavors, gairebé sense parlar-ho, els germans poden tornar a col·locar-se en el mateix costat de la taula.

Si vols saber-ne més

 

   

Jordi Tarragona-L'absentisme a l'empresa familiar

Potser han deixat d'estimar-se com abans. Potser mai s'han entès massa. Però continuen reconeixent-se. Hi ha vincles que no desapareixen perquè deixem d'alimentar-los. L'empresa familiar fa encara més complexa aquesta relació. Perquè els germans no sols comparteixen pares i records. Comparteixen accions, patrimoni, cognoms, una història i, moltes vegades, una empresa que ha passat de mans dels seus pares a les seves. Per això, quan es trenca la relació entre germans, no sempre es trenca solament una relació personal. Pot començar a esquerdar-se tot allò que es va construir al voltant d'ella.

"Els germans empresaris comparteixen accions, patrimoni, cognoms, una història i, moltes vegades, una empresa que ha passat de mans dels seus pares a les seves"

I potser aquí està una de les grans paradoxes de la família empresària: allò que pot unir-nos profundament també pot ser allò que més fàcilment ens enfronta. Els germans no han triat ser germans. Els ha tocat. Han crescut al voltant de la mateixa taula, han rebut —encara que de manera diferent— el mateix amor, les mateixes expectatives i les mateixes ferides. Després, cadascun ha construït la seva pròpia vida i la seva pròpia manera de mirar el món. Però quan arriba la tempesta, pot aparèixer de nou aquella taula.

Potser per això em sembla tan important el que escriu Segarra. Perquè ens recorda que sota moltes disputes familiars pot existir un vincle que roman, fins i tot quan sembla haver desaparegut. La qüestió és si fa falta esperar que arribi la tempesta per a descobrir-ho. Potser una família empresària madura no és aquella en la qual els germans mai discuteixen, ni aquella en la qual tots es volen molt i estan sempre d'acord. Potser és aquella que aconsegueix conservar el vincle quan ja no existeix l'acord.

Perquè ser germans és un fet. Continuar sent germans quan apareixen els diners, el poder, les diferències i el pas del temps és una altra cosa. En la família les ferides poden ser més sagnants, però també pot ser-ho la capacitat de reconciliació.