Enguany se celebra el quinzè aniversari del programa Escola i Empresa, una iniciativa de la Fundació d’Empresaris Femcat que apropa els empresaris associats a aquesta organització a les aules de secundària d’arreu de Catalunya. El propòsit és senzill però alhora potent: que els joves tinguin l’ocasió d’estar davant d’un empresari i puguin conèixer de primera mà què fem en el nostre dia a dia, per què ho fem – és a dir, què ens motiva a fer-ho – i els pros i contres d’aquesta inclinació professional, així com recomanacions o consells que podríem donar als estudiants que voldrien optar pel camí de l’emprenedoria en el seu futur laboral. Fins i tot aquells joves que no contemplin emprendre una aventura empresarial mostren interès en aquest petit exercici de submarinisme cap a les interioritats de la gestió empresarial, perquè encara que no es formi part en primera persona d’un projecte empresarial i s’adopti una posició de segona o tercera fila, tot humà té una certa tendència a la curiositat pel que fa a què fan els altres i de com és la seva vida.
He fet un grapat de sessions d’Escola i Empresa a instituts diversos de la Garrotxa, l'Empordà i Pla de l’Estany, geografies que comparteixen un interès particular en el qual els explicaré per què han passat pel davant de la nostra planta de Besalú/Beuda en cotxe i s’han preguntat què hi passa allà dins, o bé perquè tenen un familiar o un conegut que hi treballa i els n’ha explicat alguna cosa. Alhora, és un ventall de centres prou ampli per apreciar les diferències en la inclinació i les inquietuds dels estudiants de Batxillerat respecte dels de Formació Professional en les seves diferents branques.
Sempre procuro començar les sessions escoltant als estudiants, intentant copsar quines són les seves idees preconcebudes sobre què fem els empresaris i què ens porta a ser-ho – unes idees que, durant la sessió, procuro complementar o desmuntar amb l’explicació real del que implica el nostre dia a dia a l’empresa. Malgrat les diferents geografies i itineraris acadèmics, sempre apareixen determinats conceptes. Amb relació a l’activitat de l’empresari, tots coincideixen en el fet que habitualment ens reunim, truquem per telèfon, anem de viatge, enviem e-mails, donem ordres. Donem-li una volta a aquests conceptes: ‘Amb qui parlem? Per què creieu que ho fem?’, els pregunto sempre. Aquí ja entrem en territori desconegut. Molts joves tenen clar el mitjà que utilitzem (telèfon, e-mail, avió) però no la finalitat que es persegueix, amb la qual cosa apareix un nou i important concepte: la resolució de problemes. Els empresaris parlem amb interlocutors en totes les direccions de la nostra cadena de valor per resoldre problemes i aclarir qüestions: amb els proveïdors als quals comprem la matèria primera, amb els clients a qui venem els productes, amb els companys de feina responsables de diverses àrees funcionals a la nostra empresa, amb les administracions públiques, amb bancs i accionistes. La manera com ho fem – una reunió presencial, una trucada, una videotrucada, un viatge – depèn de la gravetat de la qüestió que es vulgui solucionar.
Aquesta reflexió porta a un altre element que sol captar l’atenció dels estudiants: la diferència entre el que creiem que farem cada dia – l'agenda prevista – i el que acabem fent realment – l'agenda real – és abismal, i això forma part inevitable del nostre dia a dia. La comanda de matèria primera que no arriba a temps i posa en risc la continuïtat de la producció, el gran client que té una incidència de qualitat, la persona clau de l’equip que imprevisiblement comunica que vol canviar de feina, la comunicació administrativa que requereix resposta en un termini de deu dies… La gestió empresarial requereix apagar incendis imprevistos constantment, i per tant empeny a un pensament no lineal, al ‘multitasking’ portat a l’extrem, i a desenvolupar habilitats toves com la capacitat de delegar o la gestió de situacions sota pressió.
La diferència entre el que creiem que farem cada dia – l'agenda prevista – i el que acabem fent realment – l'agenda real – és abismal, i això forma part inevitable del nostre dia a dia
Arribats a aquest punt, els estudiants comencen a compartir en veu alta una reflexió que habitualment és força consensuada a tota la classe: certament els empresaris gaudim d’unes condicions retributives habitualment bones, moltes vegades superiors a la mitjana. Els estudiants han preguntat a l’inici el meu salari i quin cotxe condueixo, preguntes que sempre responc. Però al final de la sessió sorgeixen opinions diverses sobre si val la pena. Alguns creuen que sí, d’altres preferirien un salari inferior i no haver de gestionar els riscos i situacions adverses que hem comentat, gaudir de major previsibilitat laboral i menor estrès. Com qualsevol altra dedicació, no tothom creu que gaudiria de ser empresari, si bé acostumen a coincidir en el fet que aquells qui no tenen por d’assumir riscos, que es mouen bé en la gestió de l’imprevist, que són bons comunicadors i tenen mà esquerra liderant equips trobaran en l’emprenedoria una opció vital gratificant.
Sortir de la voràgine del dia a dia és poc habitual, però les sessions d’Escola i Empresa són un petit oasi entre l’agenda diària que ens permet aturar, pensar i explicar què fem i què ens motiva a fer-ho. Després de cada sessió, un grapat de joves tenen una mica més clar què passa dins d’aquesta caixa negra anomenada empresa. Per a alguns, una aventura excitant; per altres, una batalla esgotadora i innecessària – no tots voldran seguir el camí de l’emprenedoria, ni cal que ho facin, però almenys ens comprenen millor. Seguim, cap als trenta anys d’Escola i Empresa!
