Escolta l'article ara…
Cada any, 23.000 infants neixen a Europa abans dels sis mesos de gestació. Abans de la setmana 26, aquests nadons, coneguts com a prematurs ultraextrems, encara no han desenvolupat completament els seus òrgans i requereixen un intens suport mèdic per respirar, rebre nutrients i regular la temperatura. Les ràtios de supervivència d’aquests infants voregen entre el 30% i el 60%, i aquells que aconsegueixen tirar endavant ho fan sovint amb seqüeles importants per la severa intervenció mèdica, com problemes respiratoris de per vida, complicacions en el desenvolupament neuronal o infeccions a la pell.
La ciència mèdica és plenament conscient del problema que suposen els parts prematurs ultraextrems, i des de la dècada dels cinquanta que es proposen solucions per simular la bossa amniòtica de manera artificial. Tanmateix, les limitacions tecnològiques no han fet possible reproduir el funcionament d’aquest òrgan. O, almenys, no ho havien fet possible fins ara. Constituïda com a empresa el 2025, fetaLife es proposa precisament aquest objectiu: desenvolupar un dispositiu mèdic no invasiu que, reproduint les tasques tant de la bossa amniòtica com de la placenta, aspira a retardar el naixement d’infants prematurs ultraextrems fins a un moment molt més segur.
La història de fetaLife comença a finals de 2020 dins de BCNatal, el centre de recerca de l’Hospital Sant Joan de Déu i l’Hospital Clínic fundat el 2005 i liderat des d’aleshores pel reconegut Dr. Eduard Gratacós. “En aquells anys, s’havien començat algunes iniciatives, com la de Vitara Biomedical al Children’s Hospital of Philadelphia, i el Dr. Gratacós va dir: ‘Creiem que podem fer-ho des de Barcelona’”, recorda la cofundadora, directora tecnològica i consellera executiva de fetaLife, la Dra. Elisenda Bonet.
L’aposta, que va arrancar oficialment a principis de 2021, va comptar amb el suport econòmic de la Fundació “la Caixa”, que va aportar 7,65 milions d’euros en dues fases del desenvolupament, validada en ambdós casos per experts internacionals. “És difícil tenir un ajut tan gran a Espanya amb un únic centre i grup de recerca. Quan els vam explicar el projecte, van entendre perfectament per què es necessita un impuls com aquest”, relata Bonet. Els bons resultats interns de les proves de laboratori van convèncer els impulsors, que encara treballaven des de BCNatal, de constituir oficialment fetaLife com una empresa derivada d’ambdós hospitals i de la Universitat de Barcelona (UB).
fetaLife és un dels cinc projectes experimentals del món, l’únic europeu, dedicats a la incubació líquida
La cirereta ha arribat aquest estiu, quan, després de cinc anys de recerca, fetaLife ha aconseguit acreditar una supervivència de 21 dies dins del sistema amb un fetus oví. En l’actualitat, només existeixen quatre altres grups de recerca al món dedicats a la incubació líquida: la ja mencionada Vitara, un segon a Michigan (EUA), un consorci entre Austràlia i Japó i un altre grup a Toronto (Canadà). I entre tots ells, “Vitara i nosaltres som els únics que ho hem aconseguit”, destaca Bonet. “I més important que els 21 dies”, continua, “és que hem assolit la transició neonatal amb ovelles: que surtin del sistema i que estiguin bé”. L’ovella amb qui s’ha fet les proves, anomenada Gaia, té ja un any i mig de vida “i està estupenda”.
Simulant la bossa amniòtica i la placenta
Tot i que comparteixen nom i objectiu conceptual (“que un infant molt petit, que encara no pot anar a casa amb la mare, pugui anar-hi”), les incubadores líquides en què treballa fetaLife no tenen gaire més en comú amb les incubadores tradicionals. Aquí, els fetus no estan connectats directament a múltiples sensors i agulles, sinó que es troben aïllats dins d’un recipient especial, en un ambient líquid format per un fluid amniòtic sintètic creat per la mateixa companyia, que reprodueix les condicions materials de l’úter matern.
Però no s’acaba aquí: a l’infant se li manté part del cordó umbilical, al qual se li connecten uns tubs a través dels quals reben, oxigenen i retornen la sang. Aquests tubs, al seu temps, estan connectats a una segona estructura de maquinària que fa el paper de la placenta: un circuit extracorpori, altrament monitorat, que inclou tots els sensors que trobem en una incubadora tradicional. Amb aquesta disposició, el que aconsegueix fetaLife és un sistema no invasiu amb el fetus, ja que tots els nutrients es transmeten a través del cordó umbilical.
A la incubadora líquida de fetaLife, l'oxigen i els nutrients es transmeten al fetus amb uns tubs connectat al cordó umbilical
En comparació amb les propostes d’altres competidors, Bonet apunta que “conceptualment, som similars al 80%”, però tenint molt clar que “el mercat és molt gran i hi ha espai per tothom”. De fet, la cofundadora creu que “que hi hagi més d’un competidor sempre t’esperona”. En termes de diferenciació, la consellera delegada es compara principalment amb Vitara, que “van començar abans que nosaltres” (es van constituir com a empresa el 2019). A parer de Bonet, la solució de fetaLife “està més pensada per sistemes de salut pública europeus”, ja que la proposta de Vitara fa que “els hospitals que ho rebin hagin de fer una inversió en infraestructura que aquí seria impossible”.
Ronda d'inversió i calendari fixat
Amb la part d’experimentació amb animals completada, l’equip de fetaLife està ara en converses amb l’Agència Espanyola dels Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) per determinar el full de ruta a seguir abans de començar les proves amb humans. “S’han de fer proves de biocompatibilitat, compatibilitat magnètica i altres tests”, explica Bonet. Paral·lelament, la companyia també comença a crear una nova versió del dispositiu mèdic, aquesta vegada feta amb materials aprovats mèdicament. El calendari previst és fer les primeres proves amb humans entre finals de 2028 i 2029 i, si tot va bé, Bonet preveu que “com a molt d’hora”, podria arribar al mercat el 2034. “Sona lluny, però és un dispositiu clínic i el procés és llarguíssim”, comenta la cofundadora.
Per tirar endavant la següent fase del desenvolupament, fetaLife té actualment oberta una ronda d’inversió amb l’objectiu d’aixecar uns sis milions d’euros, que se sumaran als 1,5 milions que ja han aconseguit de finançament públic través de convocatòries competitives. Amb aquest pressupost, l’equip cofundat pel Dr. Eduard Gratacós, la Dra. Elisenda Eixarch i la Dra. Elisenda Bonet vol fer un pas més en el que és, ara per ara, “l’únic projecte experimental a Europa” en aquest camp.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat