Escolta l'article ara…
Grifols. Esteve. Ferrer. Almirall. Totes elles, i un grapat més, són noms ben coneguts del món farmacèutic català: empreses que s’acosten o superen el segle d’història i que han consolidat la base d’un sector, el de la salut, que avui ja és el tercer en valor afegit brut (VAB) i en volum de treballadors a tot Catalunya, segons recull l’Informe de la BioRegió de Catalunya 2025 de Biocat. Però més enllà dels grans noms, el Principat també s’ha convertit en una prolífera pedrera d’empreses emergents dins del sector de la salut, especialment entre aquelles sorgides d’universitats, hospitals i centres de recerca.
En els darrers vint anys, el volum d’empreses derivades -o spin-offs- dins del sector de la salut s’ha multiplicat per deu, segons xifres de Biocat facilitades a VIA Empresa: de la trentena de companyies del 2006, vinculades a vint entitats, a les 302 del 2026, independitzades de 106 institucions diferents. Ho resumia en una frase el director general de l’entitat, Robert Fabregat, en una trobada amb periodistes per presentar la darrera edició de l’informe: “Podem dir que a Catalunya es crea una nova startup a la setmana i una nova spin-off al mes”.
Però l’abundància que vivim avui no era tal a principis dels 2000, quan van començar a aparèixer els primers pioners d’aquest nou model d’emprenedoria en salut. Oryzon i Advance Medical són dos dels noms més destacats d’aquell moment: la primera, fundada l’any 2000 per Tamara Maes i Carlos Buesa, va sorgir com una spin-off del CSIC i la Universitat de Barcelona (UB) dedicada al diagnòstic genòmic, mentre que la segona, impulsada per Carlos Nueno i Marc Subirats, va néixer l’any abans, el 1999, com una de les primeres empreses dedicades a la telemedicina.
Tot i que han viscut històries diferents, totes dues han personificat dos dels grans models de creixement a què poden aspirar les empreses derivades catalanes. Advance Medical, després de gairebé vint anys de trajectòria exitosa, va ser adquirida el 2018 per l’estatunidenca Teladoc Health per 301 milions d’euros, i s’ha convertit en la base de l’americana a Catalunya: el 2023, la farmacèutica va inaugurar el seu primer hub de salut digital d’Europa a Barcelona, i Nueno continua dins la companyia, avui com a director del departament d’Internacional de Teladoc Health.
Catalunya ha passat de tenir 30 empreses derivades de salut el 2006 a 302 el 2026
Per la seva banda, Oryzon, que va acabar fent la transició cap al desenvolupament biofarmacològic especialitzat en epigenètica, va optar per la via borsària i va començar a cotitzar en el mercat continu el 2015. Els seus dos principals compostos són el Vafidemstat, una molècula per tractar malalties neurològiques i psiquiàtriques del sistema nerviós central; i el Iadademstat, un inhibidor oral per combatre la leucèmia. L’empresa també té altres projectes en fases més primerenques, i els resultats econòmics demostren la seva aposta per la innovació: el primer semestre de 2026 va invertir deu milions d’euros en R+D, el doble que en el mateix període de 2025, mentre que va ingressar 8,69 milions, una dada que també es duplica.
Oryzon i els pioners de la transferència de coneixement
Els orígens d’Oryzon es remunten al “juràssic” de l’emprenedoria universitària catalana en salut, segons ho cataloga, amb un somriure al rostre, Buesa. “Els principis van ser, com pot imaginar, complicats”, comparteix el cofundador amb VIA Empresa. Buesa formava part d’una generació de científics catalans que havien estat exposats a diversos models de transferència de coneixement d’universitats d’arreu del món, en el seu cas, a Bèlgica, cosa que els va permetre veure “com es podia traduir el coneixement universitari en empresa, valor econòmic i llocs de treball”.
De tornada a Barcelona després del postdoctorat, Buesa va experimentar “el rum-rum” que hi havia a la UB, una “efervescència” per no només fer “bona ciència bàsica”, sinó també anar un pas més enllà. “A Catalunya érem i som l’avantguarda científica d’Espanya, i ho havíem d’intentar”, remarca. D’aquesta manera va començar a arrancar un ecosistema “que vam dissenyar una mica entre tots, sense que ningú sabés quina seria la foto final”.
Un procés en què Buesa destaca noms com l’aleshores vicerector d’investigació de la UB, Màrius Rubiralta, “un home que va ser un absolut visionari”; o el de Montserrat Vendrell, llavors subdirectora del Parc Científic de Barcelona, que més endavant va ser consellera executiva de Biocat i s’ha implicat en multitud d’empreses i entitats del sector. “Hi havia un planter de pioners que volien que passessin coses, i el tarannà català, aquesta sensació de pertinença i de saber que es poden fer coses des de la societat civil, va ser fonamental”, expressa el CEO d’Oryzon.
Oryzon, una de les 'spin-off' de salut pioneres a Catalunya, va arrancar el 2000 amb “una inversió que avui provocaria vermellor”
És així que, amb un “suport soft” (per la manca de finançament) de les institucions públiques i el d’una family office “amb una inversió (d’un milió d’euros) que avui provocaria vermellor”, Buesa va arrancar Oryzon juntament amb la directora científica Tamara Maes i el director financer Josep Maria Echarri, qui més endavant fundaria i dirigiria el fons d’inversió Inveready. El model de negoci original era el d’una companyia de genòmica, una disciplina “molt moderna en aquells moments que despertava molta expectació pel seu potencial”.
Els primers anys els van destinar a funcionar com una “boutique” que oferia anàlisis genòmiques a empreses farmacèutiques o agroalimentàries. Tanmateix, el pas del temps i l’evolució de la tecnologia els va fer veure que seria molt complicat continuar sent competitius en aquest nínxol amb la dimensió que tenien com a empresa. “Aquí és quan vam fer el salt a desenvolupar els nostres propis productes i ens vam convertir en l’embrió d’una pharma”, rememora Buesa. I l’aposta va reeixir: el primer dels projectes, centrat en el tractament de la leucèmia, s’està testant avui en prop d’una desena d’assajos clínics “amb l’elit oncològica dels Estats Units”; mentre que el segon, orientat al sistema nerviós, s’especialitza en tractaments del món de la psiquiatria, i l’empresa ja està en converses amb la U.S. Food and Drug Administration (FDA) per proposar un assaig en fase III per tractar el trastorn límit de la personalitat.
Oryzon cotitza al mercat continu des de 2015 i ja ha aixecat més de 170 milions en recursos propis
Un dels punts clau per a Oryzon va arribar el 2015, quan van decidir començar a cotitzar a borsa. “El que ens va donar l’empenta era clar: fins que no tens un superacord amb una pharma, una biotech necessita finançament pels fàrmacs”, explica Buesa. Amb una dècada ja amb aquest model de finançament, el cofundador valora l’experiència com a “molt positiva”, ja que els ha obligat a “aprendre unes noves regles de joc de transparència, rendició de comptes i confidencialitat” que han suposat “un canvi de paradigma” en la manera com funcionaven. A més, el fet de ser una empresa cotitzada els ha permès accedir a “un finançament molt important”, de més de 170 milions en recursos propis, i una flexibilitat financera “que quan ets una empresa no cotitzada, no tens”.
Mosaic, Nuage i la “vida” de les biotecnològiques
A poc a poc, a Oryzon i Advance Medical van anar sumant-se’ls noves iniciatives empresarials, però a principis de la dècada dels 2010, l’emprenedoria en salut era encara en la seva infantesa a Catalunya. Així ho recorda Judit Anido, qui per aquelles dates estava immersa en la posada en marxa de Mosaic Biomedicals, la que va ser la primera spin-off de l’Institut d’Oncologia Vall d’Hebron (VHIO). El germen de la companyia va sortir del retrobament d’Anido amb el doctor Joan Seoane, que havia dirigit el postdoctorat de la científica, mentre ella estudiava un MBA als Estats Units. “Aleshores, havíem identificat un antigen que era important per al desenvolupament de tumors cerebrals, i vam decidir ajuntar-nos i fer una empresa”, explica Anido a VIA Empresa.
És així que, retornats a Barcelona, van constituir Mosaic Biomedicals per desenvolupar el fàrmac que van anomenar MSC-1. Anido considera que aquesta va ser “una experiència d’aprenentatge per a molta gent involucrada”, ja que ni els cofundadors ni el VHIO havien viscut episodis similars. “Això va fer que fos un procés bastant llarg en comparació amb el que es triga ara, d’uns dos anys”, apunta.
En aquell llunyà 2012, l’ecosistema català de la salut “era molt diferent del que veiem avui”, assegura Anido: “Entitats com Biocat i CataloniaBio eren molt incipients, i no hi havia un escrutini tan profund del nombre d’empreses i inversors, però serien uns números molt més baixos”. L’empresària assegura que trobaven a faltar “referents a l’ecosistema en què et poguessis recolzar”, i el nombre d’inversors també era força menor, però alhora també hi havia menys competència per accedir-hi. Això sí, Anido veu clar que “des del principi hi va haver un sentiment de xarxa i de comunitat important”, que considera que va esdevenir “fonamental” per al creixement de l’ecosistema.
Mosaic Biomedicals, la primera 'spin-off' del VHIO, va fusionar-se el 2016 amb Northern Biologics
Així, amb un suport limitat, però proper, i a còpia d’“aprendre a través de l’experiència”, Mosaic Biomedicals va avançar en el desenvolupament de l’MSC-1 pel seu compte fins al 2016, any en què l’empresa es va fusionar amb la canadenca Northern Biologics. “En aquell moment estàvem preparant-nos per fer el pas a l’assaig clínic amb pacients i necessitàvem evolucionar com a empresa, i la fusió ens permetia fer-ho de manera molt eficient i ràpida”, explica Anido. Amb aquest moviment no només van ampliar l’equip, sinó que van diversificar el risc amb la combinació dels dos portafolis i van poder accedir al mercat i el finançament de l’Amèrica del Nord.
En aquell moment, Anido va assumir el paper de directora general, que va mantenir fins al 2021, quan l’empresa va completar la fase I dels seus fàrmacs i va traspassar els projectes a dues grans farmacèutiques, AstraZeneca i Boehringer Ingelheim. “És l’evolució natural: la meva filosofia amb les biotech és fer allò en què som experts, que és el desenvolupament inicial dels fàrmacs, el preclínic i les etapes inicials del clínic”, reflexiona l’empresària. Per Anido, les empreses de biotecnologia són “animals” que “evolucionen molt ràpidament”, i que per a cada etapa exigeixen unes capacitats concretes. “I això, per mi, és un èxit, tot i que comporti vendre i traspassar l’empresa: és un tancament que correspon al fet que li has donat totes les oportunitats al teu producte perquè acabi a les mans més preparades”, sentencia.
Però l’aventura emprenedora d’Anido no acaba amb Mosaic Biomedicals. Després d’un any en què va assumir la presidència de l’entitat patronal CataloniaBio & HealthTech (avui coneguda com a Catalonia.Health), el 2022 va sumar-se a Nuage Therapeutics com a cofundadora i consellera delegada. Tanmateix, aquesta va ser una “experiència molt diferent”, començant per la seva incorporació: a diferència de Mosaic, no era una ciència que hagués impulsat personalment, sinó un projecte liderat per l’investigador ICREA de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB) Xavier Salvatella. “Va ser un inversor, Asabys Partners, qui buscava algú amb el perfil de CEO i cofundadora per unir-se”, explica Anido.
Per Anido, les biotecnològiques són “animals” que “evolucionen molt ràpidament”, i que per a cada etapa exigeixen unes capacitats concretes
Aquest petit fet ja personifica, a parer de l’emprenedora, part de la maduració que havia viscut l’ecosistema des de la seva primera experiència com a cofundadora: “Hi havia inversors, els projectes ja començaven més madurs, hi havia hagut més experiències i els científics estaven més acostumats a entendre que fer una empresa derivada era una via molt bona per portar la ciència al pacient”. Personalment, Anido també va notar-ho en la seva segona ocasió com a executiva en cap: “Amb Mosaic va ser una experiència d’assaig-error, i amb Nuage en molts casos ja sabia què s’havia de fer. Tot això influeix que els projectes avancin de manera més ràpida”.
Anido va estar tres anys com a cofundadora i CEO a Nuage, un període inicial en què va encarregar-se de “definir molt bé la tecnologia i com desenvolupar-la per donar lloc a fàrmacs eficients, de fer créixer l’equip i de calibrar cap a on volíem anar”. Però el 2025, fidel a la seva visió que les biotecnològiques necessiten persones diferents en els seus moments de vida diferents, va decidir “fer un pas al costat” i ajudar a trobar un nou CEO “adequat per liderar la nova etapa”, en un moment en què l’empresa tenia ja una tecnologia assentada i validada, un equip de més de 25 persones i que havia captat més de vint milions d’euros de finançament.
Amb nous projectes a les mans, Anido s’ha convertit en un perfil que, a poc a poc, va guanyant integrants al sector català de la salut: el dels “emprenedors en sèrie”, directius que, en paraules de la cofundadora de Mosaic i Nuage, són “professionals que ja han viscut l’experiència completa i aporten l’experiència històrica per tornar-ho a fer”. Un tipus de líder que “entén la ciència i l’empresa a la vegada” i que no existia quan Anido va encetar la seva primera spin-off.
Neuroelectrics, o com pensar en global des de Barcelona (i Boston)
Els qui també van decidir a principis dels 2010 convertir la ciència bàsica en aplicada van ser Ana Maiques i Giulio Ruffini, que l’any 2000 ja havien fundat Starlab, una companyia especialitzada en neurotecnologia. D’aquesta entitat és d’on, el 2011, va néixer Neuroelectrics, una empresa derivada liderada pels mateixos fundadors amb una visió molt més aplicada: la fabricació i comercialització d’una tecnologia d’estimulació elèctrica no invasiva en forma de casc. “Starlab feia i fa molta recerca, i Neuroelectrics neix com una spin-off per convertir la recerca en una empresa de dispositius mèdics”, explica amb les seves paraules la mateixa Maiques a VIA Empresa. “La nostra tecnologia permet diagnosticar malalties del cervell amb electroencefalogrames, però també és pionera a l’hora de tractar malalties del cervell sense fàrmacs, atacant directament la física del cervell”, desenvolupa la CEO i cofundadora.
Des dels inicis, Neuroelectrics va involucrar-se intensament en iniciatives del sector com CatalunyaBio. Però Maiques també remarca el paper de l’administració pública, específicament l’Ajuntament de Barcelona a través de Barcelona Activa, que “sempre ha estat un referent i ho continua sent”, així com el d’Acció, “que tenia molts nuclis tecnològics i ajuts europeus de recerca”. Més individualment, l’emprenedora remarca la figura del catedràtic Andreu Mas-Colell, específicament durant la seva etapa com a conseller d’Universitats i Recerca: “Va creure en el concepte que una empresa privada podia fer recerca bàsica a Catalunya. Va veure que el model de Starlab i de Neuroelectrics podia ser bo per Catalunya, i va donar suport moral a la idea”.
Un fet que ha caracteritzat tant Neuroelectrics com Starlab des de la seva concepció ha estat la seva vocació internacionalista: “Som una empresa catalana d’esperit, però amb una vocació global. Si tenim una tecnologia per ajudar a pacients d’epilèpsia o de depressió, volem ajudar-los a tots, no només els catalans o els americans”. Això s’ha traduït en el fet que la seva base operativa, incloent-hi la fàbrica del maquinari, se situa a Barcelona, però també tenen una seu i una presència molt destacada als Estats Units, des de Boston, i presència a l’Àsia amb un treballador situat a Beijing. “A Europa tenim un talent brutal, que no és exclusiu de l’Amèrica o la Xina, però els Estats Units també ens aporten la innovació, el risc i un ecosistema diferent”, apunta. I no s’aturen aquí: la companyia també ha començat a treballar intensament en països africans com Algèria o el Marroc. “Des de Catalunya es pot fer tot, però si vols escalar, t’has de moure i viatjar”, considera Maiques.
Maiques (Neuroelectrics): “Des de Catalunya es pot fer tot, però si vols escalar, t’has de moure i viatjar”
El resultat d’aquesta filosofia? Neuroelectrics és la primera empresa del món que ha presentat a l’FDA nord-americana un estudi clínic d’una tecnologia no invasiva d’estimulació del cervell per combatre l'epilèpsia desenvolupat amb vint hospitals estatunidencs i vint europeus (entre els quals es troben el Clínic, Vall d’Hebron, Sant Joan de Déu o l’Hospital del Mar). Els dispositius de la companyia es fan servir a les UCI i serveis d’urgències d’hospitals de tot el món, i la mateixa Maiques va ser reconeguda per Goldman Sachs com una de les emprenedores més excepcionals de 2022.
Finançament i visibilitat, els deures per continuar creixent
Les tres fonts consultades coincideixen a valorar positivament el creixement que ha experimentat l’ecosistema en els darrers anys. “Hem demostrat que podem iniciar projectes biotech, aixecar molt de finançament amb inversors locals i internacionals, i que podem fer el desenvolupament de les primeres fases de projectes i després traspassar-los”, exposa Anidos. Tanmateix, per l’empresària encara queda cobrir el següent graó dins de la cadena de valor de la biotecnologia, el d’assumir desenvolupaments tardans i llançaments al mercat. Amb tot, Anidos destaca els casos d’Oryzon i Minoryx Therapeutics, i considera que “seria fantàstic tenir més exemples d’aquesta classe d’històries, amb recorreguts molt més llargs i que cobreixin tota la cadena de valor, des de la descoberta fins a la comercialització”.
Per la seva banda, Maiques opina que el sector “ha madurat moltíssim”, un fet que exemplifiquen moviments com l’aposta milionària d’AstraZeneca per Barcelona: “Això no existia i és un premi a l’ecosistema”. “Tenim molt bones universitats, una indústria de ciències de la vida amb molta cultura d’innovació en salut i organitzacions que ajuden molt, com Biocat i Catalonia.Health”, continua Maiques, per qui els dos grans deures pendents de Catalunya són el finançament i la visibilitat: “Hauríem de ser com els italians, ser capaços de vendre molt millor la cadena de valor que tenim i ensenyar-la fora, perquè tenim tots els ingredients. Hem d’atraure la inversió i el talent perquè puguem escalar, i sortir molt a fora”.
Buesa (Oryzon): “Es veuen coses molt boniques, rondes llavor de 20 o 30 milions que fa uns anys eren absolutament impensables”
Buesa coincideix amb la cofundadora de Neuroelectrics, i veu en l’accés a grans capitals el principal bloqueig del creixement de l’ecosistema: “És molt complicat aixecar 200 milions per aconseguir una aprovació des de Barcelona”. El cofundador d’Oryzon també identifica la falta de “gegants” nascuts de l’emprenedoria universitària que sí que han aparegut en altres països, com Bèlgica, on una empresa derivada com Argenx “val avui a borsa tres o quatre vegades més que Almirall”. Tanmateix, la mirada retrospectiva de Buesa valora positivament l’aparició de múltiples agents financers implicats en l’ecosistema: “A Espanya hi ha, en aquests moments, una plètora d’inversors que van des d’aquells capaços de fer créixer l’empresa fins que és adquirida o es compra el medicament, a altres més enfocats a inversions llavor, en què la idea és finançar ràpidament una prova de concepte”.
Sigui com sigui, el CEO d’Oryzon es mostra optimista: “Es veuen coses molt boniques, rondes llavor de 20 o 30 milions que fa uns anys eren absolutament impensables”. Les xifres de Biocat mostren també com la inversió ha crescut dels dos milions d’euros de 2006 als 305 milions el 2016 i als 2.723 milions el 2026. Grans rondes com les dues d’Impress, de 122 i 110 milions d’euros, o la de SpliceBio, que va arribar als 118 milions, demostren que, tot i que encara no s’arriba als volums d’altres regions, les empreses catalanes cada cop són capaces d’atraure quantitats més importants.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat