La setmana passada vam posar el focus en els clubs de la Primera Divisió espanyola que tenen propietari local, de manera que ara toca parlar d’aquell 30% amb un amo estranger. A Almeria no deuen ser gaire aficionats al futbol, perquè costa molt que els clubs hi arrelin. L’Agrupació Deportiva Almería va existir només entre 1971 i 1982, el Club Polideportivo Almería va néixer el 1983 i des d’aleshores ha tingut una vida intermitent, mentre que la Unión Deportiva Almería -el més representatiu de la província- té una data de fundació tan recent com el 1989. L’estiu del 2019, el saudita Turki bin Abdulmohsen bin Abdul Latif Al-Sheikh, més conegut com a Turki Al-Sheikh, va adquirir la propietat de la UD Almería a qui l’havia posseït durant els darrers setze anys, l’empresari murcià Alfonso García Gabarrón.
El nou propietari és una persona propera a la família reial saudita i és reconeguda la seva afició al futbol. Fa un parell d’anys va organitzar a Riad (capital d’Aràbia Saudita) la Maradona Cup, un torneig amistós on van prendre part el Barça i Boca Juniors (Els blaugrana van perdre a la tanda de penals). Tot i que les xifres del món del futbol acostumen a dur sempre una ombra de dubte, sempre s'ha dit que Al-Sheikh va pagar uns 20 milions d’euros per obtenir la propietat de la UD Almería, a més d’assumir el deute, que era de 7 milions. També s’ha publicat que les dues primeres temporades va arribar a invertir-hi fins a 40 milions més. Enguany, per la temporada 2023-2024, s’han gastat més de 52 milions d’euros per fitxar setze jugadors.
Marcelo Claure és fundador de l'actual club de Leo Messi
Una propietat més repartida és la del Girona FC, que fa anys que viu a l’òrbita del Manchester City. La societat matriu del club de Guardiola, City Football Group, és titular del 47% de les accions del club gironí. El 2017, l’entitat anglesa i l’agent de jugadors Pere Guardiola Sala (germà de l’entrenador de Santpedor) van adquirir prop del 90% del club, repartint-se’l a parts iguals. Fa tres anys, l’inversor català es va replegar per donar pas a un nou accionista, el bolivià Marcelo Claure. La situació actual ens mostra el City Football Group com a màxim accionista, amb el 47% del capital, seguit de Claure amb un 35% i de Pere Guardiola (a través de la societat Girona Football Group) amb el 16%. Potser s’estan preguntant que fa un bolivià comprant accions d’un club català, però és que Claure ja té experiència en això de gestionar clubs de futbol. Ell va ser fundador i propietari de l’ara popular Inter de Miami (club del qual tornarem a parlar més endavant) i president del Club Bolívar, un dels grans de la lliga d’aquell país que també està vinculat al City Football Group.
La fortuna de Claure prové del món de la telefonia, atès que el 1997 va muntar la companyia Brightstar, amb seu a Miami, que va tenir un gran èxit entre la comunitat llatina dels Estats Units. Després ha estat vinculat a la firma de telecomunicacions Sprint (ara en mans de T-Mobil) i al grup japonès SoftBank. Tornant al sud de la península, allà hi trobem el Granada CF, una entitat fundada el 1931 que fa set anys va ser adquirida per la firma xinesa Wuhan DDMC a canvi de 37 milions d’euros. Els anteriors propietaris eren una família italiana, els Pozzo, molt vinculada a Catalunya (de fet, hi vivien) mentre van ser els propietaris de Casals, una marca d’eines de bricolatge. Per la seva banda, la firma DDMC també va comprar en aquella època un 60% del Parma Calcio 1913 i un 5% dels Minnesota Timberwolves de l’NBA. Aquest estiu s’ha parlat molt de l’interès d’un grup de Texas anomenat MountainStar Sports Group per comprar el club, però, pel que sembla, l’operació no s’ha tancat. Els americans són propietaris de dos clubs de futbol (FC Juárez i El Paso Locomotive FC) i d’un de beisbol (El Paso Chihuahuas, el filial del San Diego Padres).
L'exjugador de l'NBA Steve Nash és un dels propietaris del Mallorca
El RCD Mallorca té les seves arrels en un club fundat el 1916 sota la denominació d’Alfons XIII FC, un nom que van haver de modificar quan va arribar la República. En aquell moment van passar a dir-se CD Mallorca i durant el franquisme van aconseguir el títol de reial, amb el que van consolidar la denominació que coneixem avui. Fins aquest estiu, el president i propietari era Robert Sarver, inversor dels Estats Units, que prové del món immobiliari (és cofundador de la firma Southwest Value Partners). Ara continua essent el màxim accionista, però no pas el president. L’inversor d’Arizona era també el propietari dels Phoenix Suns de l’NBA. El 2016 va pagar 20 milions d’euros per prendre el control del RCD Mallorca, en una aventura on estava acompanyat per Andy Kohlberg (antic tenista) i Steve Nash (l'exbasquetbolista). El propietari anterior era l’inversor alemany Utz Claassen, que tenia passat a McKinsey, Ford, Seat (on va ser director financer amb només 31 anys) i a diverses empreses energètiques i financeres.
Però fa uns mesos, una investigació i posterior sanció per part de l’NBA per comportament xenòfob i racista va provocar que hagués de vendre l’equip de bàsquet (per 4.000 milions de dòlars a l’inversor Mat Ishbia, que va fer fortuna amb una empresa d’hipoteques) i que hagi acabat deixant de ser la cara visible del club balear. Probablement, ara mateix l’home més odiat de València i rodalia es diu Peter Lim. Des de l'any 2014 és màxim accionista del Valencia CF i sembla que els seus interessos no estan gens alineats amb els dels aficionats "che". L’inversor de Singapur va invertir 94 milions d’euros en la compra de l’equip (70%, actualment un 90%), però no els va desemborsar, sinó que va aconseguir que li deixés Bankia i, a més, va fer que l’avalador fos el mateix club.
Ara mateix l’home més odiat de València i rodalia es diu Peter Lim
L’erràtica política esportiva de la gerència i el fet que el nou estadi de l’equip continuï del tot aturat (les obres es van parar el 2009, mentre que Lim s’havia compromès a continuar-les) són dos dels motius pels quals l’afició valencianista odia l’actual propietari. La sensació és que a l’inversor li importa molt poc el Valencia CF, fins al punt d’emprenyar-se quan el seu equip va quedar campió de la Copa del Rei per les despeses que implicava. La fortuna del magnat s’estima en uns 2.500 milions de dòlars i el seu negoci més lucratiu va ser la venda de la firma Wilmar, d’oli de palma, per 1.500 milions de dòlars quan havia fet una inversió de només deu milions. Abans ha tret el nas per aquí l’Inter de Miami, un club força desconegut a Europa fins al fitxatge de Messi, la gran estrella del futbol mundial.
En l’actualitat, el bolivià Claure ja no és accionista del club que va fundar perquè va vendre les seves accions a una família molt coneguda de l’exili cubà, els Mas Canosa, furibunds anticastristes en dècades anteriors. Per cert, l’accionista minoritari del club és l’exfutbolista David Beckham. És fàcil pensar que l’imperi dels germans Mas Canosa resti circumscrit a la península de Florida, però no és així, ja que l’any passat van adquirir un club espanyol que milita ara mateix a Segona Divisió. De quin es tracta? Ni més ni menys que l’històric Real Zaragoza.