Són dies de canvi al Banc Sabadell. El conseller delegat de l'entitat, César González-Bueno, deixarà aquest dimecres el càrrec en mans de Marc Armengol, exCEO de TSB, un cop superada la Junta General d'Accionistes. González-Bueno plega "extraordinàriament satisfet" després d'haver assumit la posició, ara fa cinc anys, enmig del "xàfec" de la covid-19 que va colpejar l'economia global i la salut financera del banc vallesà. Ara, el primer executiu defensa que abandona una "organització que sent els colors d'una manera molt destacada i única", especialment després de superar l'OPA hostil del BBVA.
González-Bueno ha defensat que el Sabadell viu avui un moment "agradable". Tanmateix, el vallesà ha estat el banc que ha presentat una davallada del benefici més elevada del top 5 estatal. Els 347 milions d'euros reportats representen un 29% menys que el resultat del mateix període de l'any passat, però al si sabadellenc no hi ha preocupació. "Aquest trimestre marca el sòl", ha assegurat un González-Bueno que ha recordat que la caiguda del marge d'interessos (-3,5%) ja va anticipar-se a principis d'any. S'estima que aquest indicador capgiri el signe a un 1% positiu en acabar l'exercici.
En aquesta línia, el Sabadell aspira a remuntar a partir del segon semestre a causa de l'efecte del repricing que arrossegaven els marges. "Allò que el feia decréixer eren les baixades de tipus, i això ja no hi és", ha apuntat Sergio Palavecino, director financer de l'entitat. Així mateix, Palavecino espera que l'àmbit de les comissions també millori al llarg de l'any, després d'un inici "més lent" d'algunes línies de negoci.
La presentació de resultats d'enguany no ha estat tan positiva com les de períodes anteriors, però González-Bueno ha confirmat reiteradament que el banc podrà assolir els seus compromisos principals recollits al pla estratègic 2025-2027: "Tenim una estratègia de creixement sòlida, segura i contrastada". Entre aquests objectius, destaquen un RoTE del 16%, més de 1.600 milions de benefici net i un marge d'interessos de 3.900 milions.
Renúncia a la guerra hipotecària
D'ençà de la passada tardor, la guerra hipotecària ha estat el nom propi de les presentacions de resultats dels grans bancs estatals. Alguns actors com Bankinter han renunciat a competir en un mercat que cada cop ofereix menys marges als bancs. D'altres, com CaixaBank, han normalitzat les condicions actuals.
La posició del Sabadell s'assembla més a la primera: l'entitat vallesana ha retallat "voluntàriament" un 24% la nova producció d'hipoteques. El motiu són els "preus una mica tensionats", que han restat atractiu a les hipoteques com a vector de creixement. "No hi ha una caiguda, sinó un ritme menor de producció", ha corregit González-Bueno. El conseller delegat ha ratificat la intenció de "créixer al ritme del mercat", reflectida al pla estratègic, malgrat que la quota de mercat del Sabadell ha minvat del 7% al 6% des de la presentació del full de ruta.
El Sabadell defensa que la davallada del 24% de nova producció d'hipoteques és una "caiguda voluntària", atenent les condicions del mercat
El banc també ha reduït un 4% interanual els préstecs al consum i ha augmentat un 1% els crèdits a pimes i grans empreses. En el cas del circulant, novament s'observa una davallada interanual del 6%. Tots aquests indicadors s'han desplaçat en contra del que preveia l'entitat l'estiu passat, malgrat que el conseller delegat ha sostingut que les variacions es compensaran entre elles. Cal dir, però, que el crèdit viu ha crescut un 5,6% en línies generals.
No obstant això, González-Bueno ha redefinit com a "projecció financera" el pla estratègic que el Sabadell va presentar el juliol de 2025. "Més que un pla estratègic, va ser un compromís de resultats i de distribució de dividends", ha matisat. El CEO del Sabadell ha asseverat que la intenció d'Armengol és mantenir "amb tota claredat" les estimacions que ell va dibuixar fins al 2027, tot i que ha cedit la decisió final al seu successor.
Sense una OPA a la vista
Un cop més, el primer executiu del Sabadell ha desestimat cap operació corporativa al sector financer espanyol. Sí que considera coherent, per sinergies de costos i ingressos, una consolidació bancària entre qualsevol entitat financera que no inclogui els tres grans (CaixaBank, Santander i BBVA. Tanmateix, González-Bueno ho descarta ara com ara a causa de la bonança que travessa la banca: "Quan estàs en un bon moment, vols continuar en solitari. I de moment no veig núvols a l'horitzó".
En el cas de les operacions transfrontereres, tan reclamades pel Banc Central Europeu (BCE), González-Bueno tampoc ha variat el discurs. Les veu "desitjables", però poc probables per les dificultats que presenta fusionar dos bancs de diversos països on no hi ha presència física.
González-Bueno veu "insignificants" les probabilitats de veure una altra OPA hostil sobre el Sabadell
La visió del sector del primer executiu no ha variat ni en el seu últim dia al capdavant del Sabadell. Continua considerant els accionistes minoritaris "el nucli més dur" que pot tenir el banc vallesà, i preveu "probabilitats insignificants" d'una altra OPA hostil sobre l'entitat que encara dirigeix.
Tampoc s'albira un canvi de plans quant als seus projectes professionals propis. "No sé què faré, però em ve de gust. Sens dubte, treballaré menys", ha comentat, fent broma. No és probable que González-Bueno torni a la primera línia executiva; si més no, s'ha compromès a no dirigir un altre banc de l'Estat. És el final que s'ha permès triar el gran vencedor de l'OPA hostil més important de la banca espanyola.