Després de l'intent hostil fallit entre BBVA i Banc Sabadell, CaixaBank creu que una altra OPA entre dues entitats financeres de l'estat espanyol "té sentit" per raons de sinergies i creació de valor. El conseller delegat del banc català, Gonzalo Gortázar, així ho ha assegurat aquest divendres durant la presentació de resultats de l'entitat a València, malgrat que ha descartat participar en una operació d'aquestes dimensions: "Nosaltres vam fer els deures ja fa gairebé cinc anys. Tenim una posició envejable i no necessitem fer-ne cap altra".
Els arguments de Gortázar s'han fonamentat en la "pressió de consolidació" que existeix a Europa. Fa un any, la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, va animar els bancs europeus a engegar fusions transfrontereres, amb l'objectiu de crear entitats financeres més competitives al mercat global. "No crec que aquesta tendència de consolidació desaparegui", ha reprès Gortázar, qui ha matisat que operacions com la del BBVA i el Sabadell, de caràcter hostil, no es veuen "afavorides" per l'estadística.
Gortázar ha concedit que al mercat de banca mitjana domèstic "no hi ha pressió" per una altra OPA, però ha obert una escletxa: "Una altra cosa és qui pensi [l'estratègia] a mitjà i llarg termini". En tot cas, el conseller delegat de CaixaBank ha afirmat que no s'ha vist ni beneficiat ni perjudicat per la victòria del Sabadell. "No havíem incorporat cap benefici o pèrdua a les nostres projeccions en cas que l'OPA sortís o no", ha etzibat.
Tot i veure-hi potencial, el banc català, avui amb seu social a València, no estudia cap OPA a una entitat espanyola. En el cas de les fusions transfrontereres, Gortázar ho veu encara menys clar. "Fora d'Espanya i Portugal no observem la mateixa dinàmica de creació de valor. No hi ha oportunitat de trobar sinergies de costos", ha aclarit. És un comentari que han defensat altres banquers com César González-Bueno (Sabadell), qui recentment va descartar grans moviments a l'entorn bancari i va limitar les bondats de les integracions internacionals a les oportunitats de crèdit.
En el cas de CaixaBank, hi ha més pressa amb el canvi de la Llei d'OPA. Gortázar ja va instar a "repensar" el text fa unes setmanes i aquest divendres ha insistit amb el seu clam. "No és gens positiu que els processos s'allarguin", ha lamentat. En aquest sentit, ha estès la seva queixa a les aprovacions reguladores estatals i europees. "Cal facilitar que les operacions siguin més ràpides", ha afegit. A parer seu, una OPA que s'allargui un any i mig, com va succeir amb BBVA i Sabadell, podria "desanimar" les entitats interessades en una fusió.
La "guerra hipotecària" es juga a l'esquena d'Europa
El tema més recurrent dels resultats trimestrals dels bancs ha estat la "guerra hipotecària" que va denunciar la passada setmana Gloria Ortiz, conseller delegada de Bankinter. Gortázar no ha emprat terminologia bèl·lica, però sí que ha assenyalat la bretxa de set punts que hi ha entre l'estat espanyol i la zona euro: mentre que al mercat domèstic el tipus és del 2,5%, a Europa es troba al 3,2%, fet que aprima el marge de benefici dels bancs. "No és lògic que hi hagi un preu tan allunyat", ha protestat. Tanmateix, el conseller delegat de CaixaBank s'ha negat a valorar les estratègies que estan aplicant els seus competidors.
El conseller delegat de CaixaBank veu "estable" la quota del mercat d'hipoteques del banc català, que cau lleugerament al 24,95%
El banc català ha anat reduint progressivament la seva quota de mercat d'hipoteques, que encara lidera a Espanya. Entre els dos últims trimestres ha perdut un magre 0,05% i se situa en el 24,95%. Tot i això, en aquest període la nova producció ha assolit els 14.409 milions, un 39% més que un any abans. En aquest apartat destaca la clara hegemonia del tipus fix, que concentra el 93% dels préstecs per l'adquisició d'habitatge. Gortázar, però, li ha restat importància i ha reivindicat més d'un cop la posició "d'estabilitat" de CaixaBank. A més, ha titllat de "normalitzada" la situació del mercat, no obstant ha reconegut la tendència alcista dels preus de l'habitatge de nova producció.
"L'impost a la banca continua sent un desequilibri injust"
Les últimes presentacions de resultats del conseller delegat han tingut un clar protagonista: l'impost a la banca. Fa tot just un any, Gortázar va denominar-la la "taxa CaixaBank" i va advertir que la seva implementació seria un fre al crèdit. Un any després, ha remarcat que "res no ha canviat" i que el gravamen "continua sent un desequilibri injust" per la forma en què es va concebre. En concret, el banquer considera que el tribut és particularment "penalitzador" contra la seva entitat i els seus accionistes, atès que és progressiu en lloc de proporcional. "No paguem més perquè guanyem més diners, sinó que paguem molt més", ha tancat.
CaixaBank va tancar els primers nou mesos de l'any amb un benefici de 4.397 milions d'euros. Es tracta d'una millora d'un 3,5% respecte al mateix període de l'any passat, però lluny de l'increment del 4,7% del BBVA i més encara de l'11% que va presentar Santander. Preguntat per la circumstància, Gortázar s'ha mostrat tranquil i ha convidat a mirar l'evolució dels últims dotze anys.
Gortázar: "No paguem més perquè guanyem més diners, sinó que paguem molt més"
El creixement dels beneficis bancaris s'ha desaccelerat, en part, per la caiguda dels tipus d'interès. En el cas de CaixaBank, el marge d'interessos s'ha escurçat un 4,9% en els nou primers mesos, és a dir, per sota de les expectatives de l'entitat, que estimava un descens de fins al 6%. Ara bé, Gortázar ha indicat que la tendència ja s'ha capgirat. Segons els resultats de la companyia, l'evolució trimestral del marge ja mostra una tendència positiva, amb un augment de l'1,4% en el tercer trimestre respecte al segon, i Gortázar espera que aquest ritme positiu es mantingui l'any 2026.