Grup Boix va néixer com una petita serradora familiar al Berguedà i, més de cinquanta anys després, s’ha convertit en una de les cinc més grans de l’Estat. Amb una producció de 180.000 tones anuals i una plantilla de més de 120 treballadors, ha fet del bosc i de l’àmbit rural la seva forma de vida. “El nostre objectiu no és només fabricar productes, sinó crear valor a partir del bosc”, assenyala el director general, Carles Martí. Un valor que han construït a partir de la innovació i la tecnologia i que s’exemplifica en l’evolució dels seus productes: de fer fusta per a embalatge a elaborar fusta contralaminada per a la construcció.
Una història familiar lligada a la fusta
Els orígens del grup es remunten a una història familiar profundament vinculada a la fusta. L’avi de Joan i Pep Boix, actuals propietaris, ja tenia una serradora. Quan aquella activitat va acabar tancant, la següent generació va decidir començar de zero. El 1970, al mig de Puig-reig, van obrir Serradora Boix, la primera pedra de l’actual grup.
El creixement inicial va anar acompanyat de la indústria paperera i dels conglomerats. El 1973 ja inauguren una nova serradora a Balars, que esdevindrà el principal centre de producció fins als anys noranta i que permet consolidar l’empresa com a líder en la primera transformació de la fusta a Catalunya.
L’incendi que va arrasar amb tot
L’estiu de 1994 marca un abans i un després. Diversos incendis arrasen bona part del Berguedà i la serradora de Balars queda totalment calcinada. L’empresa es veu obligada a reconstruir-se i a projectar un nou centre de producció. El cop, però, es converteix en una oportunitat.
En els seus viatges personals, Joan Boix sempre visitava serradores d’arreu del món i, al Canadà, descobreix com s’aprofitava la fusta destinada al paper per a altres usos industrials. Aquella experiència es trasllada a la nova planta de Saltet i obre una nova etapa per al grup.
Carles Martí: “La indústria de la fusta es va anar morint”
El moviment resulta clau. La indústria paperera i del moble, clients tradicionals de la fusta catalana, entren en declivi. “La indústria de la fusta es va anar morint. Es va passar de setanta serradores a menys de trenta”, recorda Martí. Davant d’aquest context, Boix posa el focus en l’embalatge i els palets, que aporten productivitat i estabilitat en un sector cada vegada més complex.
L’ambició familiar juga un paper determinant. “Van ser els primers a plantejar una línia de 90.000 tones. Ho va proposar a altres serradores i tothom li va dir que no, el prenien per boig. Ara en fan 180.000”, explica Martí. Tot i això, l’embalatge és un producte de poc valor afegit. La conclusió és clara: Catalunya té fusta, però poc valor industrial. “Tenim un país ple de fusta i s’ha de treure del bosc; si no, el foc se l’emporta”, sintetitza.
L’obsessió pel bosc i el valor afegit
Aquesta realitat contrastava amb la d’Europa central, on les grans serradores elaboraven productes estructurals d’alt valor i relegaven l’embalatge a un paper secundari. “El nostre producte principal era el de menys valor afegit per a un centreeuropeu”, explica Martí. Tot i així, Boix aposta pels palets com a base per generar volum i activitat constant, amb línies de producció altament automatitzades.
Carles Martí: “Si volem que el valor arribi al bosc, hem de generar productes de més valor afegit”
Ja a principis de segle, el grup comença a explorar usos més avançats de la fusta i tecnologies que permeten empalmar peces curtes per obtenir elements estructurals llargs. Fins aleshores, la fusta catalana s’havia considerat limitada per la seva poca llargada. Les investigacions liderades per Boix demostren que, amb aquesta tecnologia, s’aconsegueix una fusta de gran qualitat, apta fins i tot per a la construcció.
La gran revolució de la fusta per a la construcció
“Ara tenim la fusta, la indústria, l’aptitud tècnica i la capacitat tecnològica”, resumeix Martí. I és en aquest context que arriba una de les decisions més ambicioses del grup. Aquest 2025, Boix posa en marxa una nova planta de fusta contralaminada (CLT) a Puig-reig, amb una inversió de 40 milions d’euros, per competir en qualitat amb les plantes centreeuropees.
“Si ens hem d’enfrontar a aquest mercat, havíem de tenir la seva qualitat productiva”, explica el director general. De cara al 2026, el grup ja té tancat subministrament per a la construcció de 15 blocs d’habitatges, xifra que preveu duplicar el 2027. Confien que la fusta serà un agent clau en el canvi de model constructiu del país. Aquesta nova línia se suma a les que ja manté el grup: embalatge, biomassa, seguretat viària i productes derivats com estella, escorça i serradures.
Carles Martí: “La gestió forestal és la gran abandonada del país”
A Boix, la missió i els valors no són només declaratius. “Mai s’ha repartit un euro de dividend; tot ha anat a millores tecnològiques, industrials i d’innovació. Tot pel bosc”, afirma Martí. L’objectiu és generar activitat a les zones rurals i garantir la supervivència dels mateixos boscos, però el camí no és fàcil.
“A Catalunya encara estem discutint si tallar un pi està bé o malament. La gestió forestal és la gran abandonada del país”, lamenta. Tot i això, detecta un canvi de consciència social: cada vegada és més evident que gestionar els boscos és imprescindible per preservar-los.
Carles Martí: “Jo vull una oficina d’enginyers a Puig-reig”
El resum del projecte és clar: treure fusta del bosc, donar-li valor i tancar el cercle productiu. “A l’entorn rural s’hi pot viure bé i s’hi pot trobar feina qualificada. Sempre se’ns visita per implantar treball poc qualificat; nosaltres apostem pel talent”, conclou Martí. “Jo vull una oficina d’enginyers a Puig-reig”.