Els germans Marcos i José Calleja treballaven en el món de la construcció quan van hipotecar les seves cases i van apostar-ho tot per impulsar un negoci propi de moviment de terres. Tenien 31 i 29 anys i van comprar una màquina excavadora per fer piscines. Gairebé 30 anys després de l'inici de l'aventura, Hercal s'ha convertit en un referent de la demolició, obra civil i moviments de terres amb iniciatives pioneres per reaprofitar la runa per fer nou formigó. Amb una facturació anual d'uns 100 milions d'euros, han participat en projectes com l'enderroc de la tercera graderia del Camp Nou o el desmantellament de la central nuclear de Zorita.
De fills de sastre a la construcció
Els orígens d’Hercal tenen poc a veure amb la trajectòria habitual del sector. El Marcos i el José eren fills de sastre i no tenien cap vinculació familiar amb la construcció. Un conduïa maquinària i l’altre feia d’encarregat en una empresa del sector. Van llançar-se a la piscina i van emprendre el seu propi negoci, comprant una màquina per fer piscines. “Treballant molt i reinvertint-ho tot, van anar comprant més maquinària i van crear Hercal, d'Hermanos Calleja, amb la vocació inicial de fer moviments de terres”, explica l'actual gerent, Miguel Ángel Pérez.
Pérez: "Quan has de créixer en crisi, des del principi t’acostumes a racionalitzar molt els costos"
Era el 2006 i l'inici de l'aventura empresarial va coincidir ràpidament amb la gran crisi financera i del sector immobiliari a Catalunya. Aquest naixement en plena crisi ha marcat per sempre els valors i la filosofia d'Hercal: "Quan has de créixer en crisi, des del principi t’acostumes a racionalitzar molt els costos". La "vocació de servei" es va convertir en el motor de supervivència sota el lema de "no només fer la feina, sinó fer-la de manera excel·lent". "Si no, no tens futur", resumeix Pérez.
La crisi no només va forjar l'ADN d'Hercal, sinó que també va servir per obrir el negoci. La maquinària de moviment de terres i piscines passava molts dies aturada i van haver de buscar alternatives. I van trobar la solució en els enderrocs, que durant quinze anys va ser la punta de llança de l'empresa i van estendre per tot Espanya i Portugal. Sempre amb una visió innovadora que ha marcat el seu futur: "Des del principi tenien sensibilitat mediambiental i una aposta pel reciclatge i reutilització dels materials per fer formigó". Va ser a partir del 2020 quan van obrir camí en obra civil. D’aquí neix l’aposta per la demolició selectiva: abans d’entrar amb maquinària pesant, l’edifici es "despulla" i es deixa només el formigó per valoritzar els materials: "La runa de formigó es podia deixar per aprofitar en l'obra".
Del Camp Nou a Mercabarna
Hercal s’ha especialitzat especialment en enderrocs industrials, un nínxol on la diferenciació tècnica és clau. Aquest mateix 2025, l'empresa ha invertit 6 milions d'euros en la compra de la Liebherr R 980, la màquina de demolicions més gran de la península Ibèrica i que arriba als 60 metres d'altura i pesa uns 190.000 quilos. "Tenim uns mitjans que no tenen altres empreses, i això ens ha obert portes", apunta el gerent. Hercal arriba més alt que ningú.
Aquesta especialització els ha portat a participar en alguns dels enderrocs més emblemàtics i simbòlics dels últims anys. A Catalunya, han participat en enderrocs emblemàtics com el de Mercabarna, la tercera graderia del Camp Nou per la reforma actual, el Miniestadi o els peatges de l'AP-7. També han treballat per clients industrials com Nestlé o Casa Tarradellas. I destaquen també projectes complexos, com el desmantellament de la central tèrmica d'Andorra (Terol) o la centra nuclear de Zorita. En obra civil o moviments de terra han participat en obres a la Sagrada Família, el Caixa Research de Barcelona o l'hotel Hard Rock de Barcelona, entre altres.
El cercle virtuós de la runa
Una de les decisions més estratègiques arriba el 2020 amb la posada en marxa de Hzero, una planta de valorització que transforma la runa dels enderrocs en àrids reciclats de qualitat (sorra i grava) aptes per a la fabricació de formigó. La idea neix d’una limitació pràctica: en enderrocs urbans com el de la Model, no era viable triturar el material in situ per poder-lo reaprofitar per qüestions d’espai, soroll i pols. Després de viatjar pels Estats Units i Europa, van conèixer les plantes de revalorització de la runa i van impulsar la seva, que és única a l'Estat espanyol. La runa de les seves demolicions es pot acabar fent servir per elaborar formigó i fer noves construccions i obra civil que desenvolupen ells mateixos. El cercle perfecte, com a negoci i com a sostenibilitat.
Pérez: "No té sentit fer servir el mateix formigó per omplir una rasa que per construir un pont; és com netejar un cotxe amb aigua Bezoya"
En col·laboració amb la UPC demostren que l’àrid reciclat pot ser d’ús habitual a la construcció. “No té sentit fer servir el mateix formigó per omplir una rasa que per construir un pont; és com netejar un cotxe amb aigua Bezoya”, exemplifica Pérez. A Europa és ja un procés habitual, però les limitacions legislatives a l'Estat espanyol encara ho dificulten. Per això, demanen incentius fiscals per utilitzar material reciclat. "Som un model transgressor. Hem de ser conscients que no podem continuar malbaratant l’ús de les pedreres".
La clau de l'èxit: servei i sacrifici
Avui dia, Hercal dona feina a 280 persones i factura uns 100 milions d'euros anuals que provenen a parts similars de les seves quatre grans àrees de negoci: moviments de terres, enderrocs, obra civil i revalorització de la runa i fabricació de formigó sostenible. En menys de 30 anys, s'ha convertit en referent del sector. Miguel Ángel Pérez posa en valor la trajectòria dels germans Calleja: "L’èxit i valor més gran que tenen és que només néixer va venir la crisi de la construcció i van ser capaços de créixer". Un creixement basat en la "fidelització" dels clients gràcies a la "proximitat" i "professionalització" del sector.
"Estan molt a les obres, les trepitgen cada dia", emfatitza el gerent, que ho resumeix en tres conceptes: "Vocació de treball, sacrifici i capacitat de redacció davant de situacions d’emergència". Tot plegat amb el somni que ara persegueixen: expandir els enderrocs circulars i que la runa es torni a reaprofitar per a noves construccions.