L'ímpetu i la velocitat formen part, gairebé sempre, de la joventut. I van associats a la necessitat de cremar etapes de manera ràpida i aconseguir uns primers objectius vitals que acaben esdevenint (en moltes ocasions) menys importants del que semblen en els somnis infantils.
Quan algú, abans de complir els 10 anys, ja condueix una motocicleta en un circuit amb més perícia que la majoria dels adults, no és fàcil explicar-li que ha d'anar més a poc a poc. D'aquí el mèrit de fer-ho motu proprio, quan tot el que t'envolta t'impulsa a fer el contrari.
Héctor Faubel va ser subcampió del món de motociclisme quan el nombre de les cilindrades encara es mesurava per centímetres cúbics
Héctor Faubel va ser subcampió del món de motociclisme quan el nombre de les cilindrades encara es mesurava per centímetres cúbics. I va acumular una sèrie d'experiències que li han portat a convertir-se en algú gairebé inesperat. Per la seva capacitat de posar pausa. De mirar a llarg termini. I d'inspirar sense grandiloqüències als qui ara inicien una trajectòria que ell ja va transitar fa molt de temps.
Els anys sabàtics que sí que emprèn la gent als Estats Units no se solen donar a Europa. Però el de Llíria va transitar per un en 2013, quan va decidir retirar-se de la competició. I li va permetre pensar on volia estar, alguna cosa que es va aclarir en tan sols 365 dies. Amb les seves credencials podria haver-se integrat en qualsevol equip del Mundial. O buscar finançament per accedir directament a ell des d'una escuderia pròpia. Però els seus postulats van ser, i encara ho són, altres diferents. I es va marcar dos camins que ja porta recorrent gairebé una dècada.
El primer, el d'apostar per pilots joves amb projecció però sense una visió clara de cap a on encaminar el seu futur. D'aquí la seva agència de representació. I, el segon, formar un equip per competir en el FIM CEV, sense aspectes de moure's d'allí a mitjà termini.
El màxim exponent de la seva decisió en aquests moments és Fermín Aldeguer, situat a Moto2 malgrat la seva enorme joventut i creixent diàriament sense les presses que suposen esquadres on la seva envergadura econòmica no és senzilla de rendibilitzar. Algú que va confiar, al costat de la seva família, en la paraula d'Héctor quan li va dir que no havia de passar per Moto3 i que el seu lloc per evolucionar eren els 600 centímetres cúbics. Un lloc, a priori, amb poca lluentor. Competitiu i mediàtic.
Però l'èxit imminent no tapa les realitats. Faubel assegura que mai es va veure negociant contractes, fent nombres, gestionant factures i buscant espònsors. Però es troba còmode fent-ho i afirma que fins i tot ho gaudeix. Encara que no amaga que cada any ha de començar de nou, amb l'escàs suport de què va disposar quan va néixer el seu projecte i la complicació de retenir marques i socis en un món amb pressupostos tan elevats.
Faubel assegura que mai es va veure negociant contractes, fent nombres, gestionant factures i buscant espònsors. Però es troba còmode fent-ho i afirma que fins i tot ho gaudeix
També exhibeix la seva vulnerabilitat sense rubor quan diu que el que pitjor porta és estar allunyat de la seva família. L'aventura acostuma a ser preciosa en la joventut, però convertit en pare troba a faltar el seu fill i la seva dona, la cantant professional Krisha. Qui, malgrat tot, aconsegueixen acompanyar-lo en alguns dels grans premis més propers a la seva terra.
I es veu a si mateix en el mirall quan els diu als seus pilots què no han de fer, en base de la seva experiència. I, com li va succeir a ell, no ho interioritzen fins que es donen (de vegades literalment) contra el mur de la realitat. Però és aquí on diu que radica la seva força. A donar-los suport. A comprendre'ls. I a intentar guiar-los.
Un no s'adona que ha crescut fins que diu una frase que va jurar que mai diria als seus fills. I, en aquest cas, la partida d'aquesta sensació és doble, advertint sobre situacions de les quals no va fer cas al seu moment.
Però, com en els seus temps de pilot, la velocitat no està renyada amb el creixement sostenible. I en un món on tot va més de pressa que en qualsevol altre, posar la pausa està convertint el valencià en un referent que ja imiten algunes persones. I que, potser, en el futur li porti a obtenir aquell títol que va merèixer sens dubte l'any 2007.